Els militants i simpatitzants de CiU naveguen entre l'esperança del canvi a la Paeria i la convicció que, a Lleida, les possibilitats de desallotjar Àngel Ros del despatx consistorial són més aviat escasses. El 'sorpasso' s'intueix complicat a la federació, però aquesta seguretat més o menys dissimulada no amaga la voluntat de donar escalf al nou candidat, jove i que enarbora el cartell del canvi. "Ho té complicat, però va com una moto" s'escoltava ahir pels passadissos de la Llotja abans de l'acte de presentació.

Toni Postius va rebre ahir un bany de multituds el dia que es va graduar com cap de cartell al costat del professor Artur Mas, que d'entrada ja va alertar de les "traves i les punyetes" de la política i dels gripaus que toca menjar-se. "Prepara la dieta" li va deixar anar el president a Postius, el candidat més yuppie que ha tingut mai CiU la capital del Segre. Clàssic però trendy, el seu estilisme entronca bé amb el que representa CiU, la formació de tall clàssic i moderat que lluita per no passar de moda i per evitar que algú pugui dir que fa olor de naftalina. Potser pensant en això es van posar les tres espases convergents més esmolades a les portes de la Llotja per rebre el president.
 
Albert Batalla, Marc Solsona i Toni Postius, tres polítics que no arriben als 40 i que lideren aquesta 'generació yuppie-convergent' a les terres de Lleida. "Algun cop m'han confós amb el Toni" deia Batalla. "Un taxista es pensava que era l'Albert" deia Postius, protagonista a l'inici de l'acte d'un vídeo on els seus familiars i amics van cantar-li les excel·lències. "Era molt inquiet, de petit volia muntar una granja de gallines per vendre's els ous" deia el seu pare. "Era molt bon estudiant, va acabar batxillerat amb Matrícula d'Honor" recordava la seva mare. Per cert, Solsona i Batalla van alabar Postius en la gravació. Junts, òbviament, "com zipi-zape". Ahir no era un dia per ensenyar defectes.

La plana major convergent es va posar al darrere de Postius, que va fer una intervenció a l'americana, com si es volgués equiparar a Matt Santos, aquell personatge de ficció de la sèrie "The West Wing" que es presentava com a candidat a la presidència d'Estats Units. No va estar però especialment dur el candidat contra la Paeria i el seu alcalde, a qui no va citar en cap ocasió. En un moment on els partits extraconsistorials collen els cargols al paer en cap, alguns deurien trobar a faltar més bel·ligerància contra el batlle convergent i anar un puntet més enllà de les crítiques a la gestió dels radars i dels busos urbans.
 
El candidat va esbossar el seu projecte de ciutat "transparent" i que obri la porta a la consideració d'una Lleida capital de la terra ferma catalana com deia Muntaner en la seva Crònica. Va faltar claca en alguns moments per part de les 300 persones que van omplir la sala petita de la Llotja i també alguna referència espontània a la independència de Catalunya, senyal simptomàtica que el grau d'ebullició sobiranista ha baixat diversos graus en els darrers dos mesos.

Mas va parlar del procés davant una sala poc donada a abrandar-se per la qüestió nacional i que va oferir un sonora ovació a Joan Ramon Zaballos, candidat de CiU el 2011 que va rebre els agraïments del president i del candidat. L'inici de l'etapa Postius va simbolitzar el final de l'era Zaballos i del seu equip. Els dos candidats es van abraçar abans de començar. Canvi de rasant a CiU. Entra fort Postius. Surt elegant Zaballos. Com un senyor.