La petita localitat de la Floresta (les Garrigues), amb només 164 habitants censats, ha viscut aquest dimecres un ple extraordinari carregat de tensió política i emoció ciutadana. La sala de plens es va quedar tan petita que bona part dels assistents van haver de seguir la sessió des del passadís. El resultat: Ignasi Arrastia (ERC) deixa l’alcaldia i el càrrec passa a mans de Arnau Salat (Junts), que fins fa dos mesos no formava part del consistori. La moció de censura va prosperar amb tres vots a favor (Salat i Jaume Setó, tots dos de Junts, i la republicana Maria Gema Aguado) i un en contra, el d’Arrastia.
El perquè del canvi
Segons Salat, la decisió de tirar endavant la moció respon a la “mala gestió” de l’anterior govern i a “desavinences internes” amb Arrastia. El nou batlle assegura que el seu objectiu és “millorar la situació del poble” mantenint allò que funciona i canviant el que, al seu entendre, s’ha fet malament.
Arrastia, en canvi, s’ha defensat amb fermesa. Va assegurar que marxa “amb el cap ben alt”, posant en valor els gairebé tres milions d’euros en subvencions aconseguits durant el seu mandat, “una xifra mai vista a la Floresta”. Tot i això, ha criticat que la seva sortida sigui fruit del vot d’una regidora “trànsfuga”. Ja ha anunciat que es tornarà a presentar a les eleccions municipals del 2027.
Com s’ha arribat fins aquí
ERC va guanyar les darreres eleccions municipals amb quatre regidors, mentre que Junts només en va obtenir un, l’exalcalde Jaume Setó. Tot va canviar aquest estiu quan la dimissió de la republicana Neus Laje va deixar un escó lliure que, en no tenir relleu a la llista d’ERC, va passar al següent de Junts, Arnau Salat. L’equilibri es va trencar: tres regidors per ERC i dos per Junts. La moció de censura, amb el suport inesperat de la regidora Aguado, ha decantat definitivament la balança.
Un cas que no és aïllat
La de la Floresta és ja la quarta moció de censura a les comarques de Ponent des de les municipals del 2023. Abans hi havia hagut dos canvis d’alcaldia a Ribera d’Ondara (Segarra) i un a Puigverd de Lleida (Segrià). El mapa polític del territori es continua movent.
