Una àliga daurada (Aquila chrysaetos) va ser alliberada aquest dimarts a la Reserva Natural de Mas de Melons i Secans, entre les comarques de les Garrigues i el Segrià, després de recuperar-se de les ferides que presentava.

L'animal va ingressar al Centre de Fauna de Vallcalent de Lleida el gener del 2017 amb una ala trencada com a conseqüència d'un tret. Durant aquest temps, l'animal ha estat en tractament i supervisió per part del personal tècnic del centre de fauna, per tal de fer el seguiment de l'evolució del seu estat de salut. Actualment, es tenen comptabilitzades més de 100 parelles d'aquesta espècie a Catalunya.

L'àliga daurada és un dels depredadors més poderosos que hi ha a Catalunya. Sovint s'alimenta d'ungulats, i, fins i tot, captura guineus i altres depredadors. Té una envergadura que sobrepassa els dos metres, la qual només és superada pels grans carronyers com ara els voltors i trencalossos.

Des del 1973, quan es trobava amenaçada i en regressió, amb unes 70 parelles a Catalunya, l'espècie s'ha anat recuperant i actualment hi ha més de 100 parelles, motiu pel qual ja no es considera amenaçada.

El gruix de la seva població es troba al Pirineu i Prepirineu. Als anys 70, fora d'aquestes zones només havia unes poques parelles als Ports de Tortosa-Beseit, i una o dues parelles més en algunes serralades tarragonines. Tanmateix, actualment n'hi ha a totes les grans serralades de la demarcació de Tarragona, i ha recolonitzat algunes gironines. Fins i tot es troben en algunes zones poc humanitzades de la plana de Lleida.

Un cop els polls han volat del niu i ja han aprés a caçar, abandonen el territori on han nascut, iniciant una vida nòmada que durarà uns pocs anys, durant els quals busquen llocs tranquils amb aliment abundant. La reserva natural de Mas de Melons és una d'aquestes zones on s'instal·len temporalment les àligues joves en dispersió, i és per a això que es va escollir aquest espai per alliberar l'àliga recuperada.

Aquesta reserva natural lleidatana abasta un espai extens de baixa altitud, amb ecosistemes propis de la plana. Destaquen els ambients de caire estèpic, grans extensions desarborades i dominades per petites plantes, i cultius extensius de cereal. Acull moltes espècies d'ocells que a Catalunya tenen una representació molt baixa, com ara l'alosa becuda.