Fa dos anys, Marc Solsona va iniciar el seu quart mandat com a alcalde de Mollerussa, per primera vegada sense majoria, després d’unes eleccions molt disputades i un escenari polític fragmentat. El seu partit, Mollerussa Primer, es va imposar per només 0,2 punts de diferència respecte a Junts, que va obtenir el mateix nombre de regidors. Concretament, Mollerussa Primer va aconseguir un 19,9% dels vots, mentre que la formació de Raül Aguilar, líder de Junts, va obtenir un 19,7% amb quatre regidors . ERC va quedar com a tercera força amb tres regidors, seguida del PSC amb dos i la resta de partits la CUP i el PP tots amb dos regidors.
Aquestes dades van donar lloc a un consistori sense majoria clara, amb sis formacions representades i un govern en minoria. Per garantir la governabilitat, es va signar un acord amb el PSC que va permetre repartir el govern en sis àrees, amb Joel Bastons com a primer tinent d’alcalde. Aquest pacte ha estat clau per mantenir una mínima estabilitat i reflecteix la capacitat de Solsona per negociar i cercar consensos, tal com va anunciar en el seu discurs d’investidura, apostant per un model de govern basat en el diàleg, la transversalitat i la flexibilitat.
Projectes i gestió durant el mandat
Durant aquests dos anys, el partit Mollerussa Primer ha afrontat diversos reptes i ha impulsat projectes clau que impacten directament la ciutat. Un dels aspectes més destacats ha estat la gestió dels residus urbans. Tot i un lleuger augment de residus generats el 2024 —un 6,5% més que l’any anterior—, s’ha millorat la qualitat de la recollida selectiva, especialment en la fracció orgànica, que ha aconseguit un mínim històric d’impropis per sota de la mitjana catalana. Malgrat aquest avenç, la gestió de la fracció de rebuig continua sent un repte, ja que incrementa els costos i requereix noves mesures i subvencions per optimitzar el servei.
En l’àmbit econòmic, destaca l’aprovació d’un pressupost rècord per al 2025 de 20,5 milions d’euros. Aquest pressupost -que no preveu augment de la pressió fiscal-, prioritza la inversió en infraestructures i la millora dels serveis públics. Entre les inversions més rellevants hi ha la renovació de paviments i voreres, la modernització de la il·luminació, l’ampliació del cementiri i la construcció d’un nou vial. La gestió financera del govern s’ha mantingut prudent, amb un endeutament baix i una amortització significativa del deute públic.
Problemes i reptes pendents: salut, habitatge i governabilitat
Un dels punts més complicats del mandat ha estat la gestió del nou Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP), inaugurat el desembre de 2024. Tot i ser un servei clau, ha patit la dimissió de la direcció per falta de personal i problemes de planificació. Aquesta situació ha generat una sobrecàrrega assistencial que manté l’alcalde a l’espera de respostes i mesures concretes per part del Departament de Salut.
En matèria d’habitatge, el govern ha optat per reactivar el parc de pisos buits, que representa un 15% del total d’habitatges. La prioritat és rehabilitar i reutilitzar aquests immobles existents en lloc de construir de nou, una estratègia que s’està complementant amb estudis específics, com el que ha encarregat Social House, i amb la coordinació amb la Generalitat per accedir a ajudes destinades a la creació d’habitatge públic.
A més, el govern encara ha de fer front a la complexitat d’una gestió local en minoria, que exigeix negociar i sumar esforços entre diverses forces polítiques per tirar endavant els projectes i garantir l’estabilitat municipal.
Hi haurà continuïtat de l’alcalde?
Amb el mandat a mig camí, la pregunta sobre si Solsona repetirà com a candidat a l’alcaldia encara no té una resposta clara. Tot i que aquest ha estat anunciat com el seu últim mandat, la seva capacitat de diàleg i gestió en un context polític complicat podria portar-lo a replantejar-se la decisió. La seva continuïtat dependrà en gran mesura de l’evolució de la situació política local i de la seva voluntat de seguir apostant per una governança transversal.
