El Parlament va donar ahir llum verda a l’Estatut dels Municipis Rurals, una nova eina legislativa que vol canviar el rumb dels petits pobles de Catalunya. La proposta va tirar endavant amb el suport de tots els grups excepte Vox, que es va desmarcar votant-hi en contra. La llei, que afectarà 608 municipis amb menys de 2.000 habitants (una dotzena més dels previstos inicialment), busca garantir més vida, serveis i oportunitats en l’àmbit rural.

L’Estatut —que ja havia estat impulsat per l’anterior govern però va quedar congelat amb la fi de legislatura— és el primer gran projecte aprovat sota l’actual mandat de Salvador Illa. El text posa negre sobre blanc què entenem per “municipi rural” i, per tant, els dona una identitat legal pròpia. L’objectiu principal és reforçar l’arrelament de la gent, frenar l’èxode cap a les ciutats i equilibrar millor el país.

La norma preveu una sèrie de canvis destacats. Un dels més importants és la creació d’un fons econòmic específic per als municipis rurals, que rebran recursos directes sense condicions lligades, sempre vinculat als pressupostos de la Generalitat. També s’impulsen línies d’ajuda per combatre l’envelliment de la població i facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant avantatges fiscals i ajudes per rehabilitar cases. A més, s’anuncia una simplificació de tràmits per als ajuntaments, que podran gestionar-ho tot des d’un únic portal digital.

Un altre aspecte que s’ha incorporat en la darrera fase del debat parlamentari és el compromís per fomentar l’ús del català i de l’aranès com a llengües d’arrel i convivència.

Els municipis rurals i aquells de “règim especial” (amb menys de 500 habitants) es revisaran cada quatre anys, segons la configuració que surti de les eleccions municipals. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va qualificar l’aprovació com un “dia històric”, i va remarcar que la norma “ajudarà a fer avançar el país”. També es va comprometre a desplegar-la amb celeritat.

Des de les terres de Ponent, les valoracions van ser especialment positives. El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, va assegurar que “per fi es reconeix la realitat de la majoria de municipis del Pirineu, Aran i Lleida”, i va reclamar que no es pot governar els pobles amb la mateixa mirada que es té per a les ciutats. El president del Consell Comarcal del Segrià, David Masot, va posar el focus en la necessitat de flexibilitzar la normativa urbanística: “És clau per al futur dels nostres pobles”, va dir.

També la diputada Marta Vilalta, ponent de la llei, va destacar que amb aquesta aprovació “es fa justícia a tots aquells pobles que sovint han estat oblidats”. Des de Junts, Anna Feliu ho va resumir dient que s’ha reconegut “una part de la Catalunya sovint deixada enrere: la rural”.