-Quins estudis tens? Titulat Superior en Comerç Internacional (Universitat Pompeu Fabra) i Màster en Gestió Internacional de la Empresa (Fundació Pública CECO).

-A què et dediques? Sóc Tècnic en Comerç Internacional.

-Per què t’estableixes a la capital de Turquia? L’ Institut de Comerç Exterior (ICEX) concedeix beques per a treballar a les Oficines Comercials de les diferents Ambaixades Espanyoles arreu del món. Quan em van concedir el destí va ser una sorpresa, no estava dins el meu llistat de preferències ni tampoc m’havia plantejat acabar aquí.

-Quan temps fa que estàs treballant a Ankara? A finals de mes farà nou mesos.

-Quins avantatges té viure entre Orient i Occident? És un país de contrastos, en menys d’una hora d’avió et trobes en un república islàmica o en un país totalment occidentalitzat i això es nota. A les ciutats l’estil de vida és totalment occidental mentre que les zones rural és on realment es nota que et trobes en un país musulmà.

-Els inconvenients... Pocs, potser les limitades activitats d’oci a Ankara, encara que viure en un país com Turquia m’ha enriquit culturalment més que viure a Anglaterra.

- Amb quines dificultats et vas trobar quan vas arribar a Ankara? L’idioma, sense tenir cap coneixement de turc, és bastant difícil la vida quotidiana i molt poca gent et parlà anglès però al final amb mímica i la bona fe dels turcs sempre et fas entendre.

-Els turcs basen les seves creences en la mitologia? Les creences en la mitologia prové de què el turcs en els seus orígens eren nòmades i tenien quantitat de diferents creences. Actualment Turquia és una república laica i la majoria de la població turca es musulmana encara que també hi ha petits grups de confessió cristiana ortodoxa.

-Explica’ns algunes de les seves tradicions més arrelades... Una de les que em va cridar més l’atenció és que el néts i fills quan es retroben amb el seu avi o àvia li donen un petó a la mà i després se la posen a la front com a senyal de respecte, és només un gest, però simbolitza el respecte a les persones més grans. I sens dubte el suport incondicional a Kemal Ataturk, el fundador de la república turca, només va estar 15 anys al poder i tothom té fotos seves i és un símbol d’estat intocable.

-Els basars deuen ser un dels grans atractius d’aquest país... què me’n dius, has de regatejar, has d’anar amb compte...? Doncs sí, és un dels principals atractius turístics, el regatejar és sempre un tira i arronsa amb el venedor, com a consell preguntar el preu i directament dir que és molt car, un cop dius un preu si el venedor l’accepta s’indignen moltíssim si finalment no compres. A més a més no s’ha de comparar mai el preu amb el que val a Catalunya sinó el que creus que val a Turquia i així fixar el preu durant el regateig.

-En quina situació es troba la dona turca? En comparació amb alguns països musulmans veïns de Turquia les dones tenen una situació privilegiada, ja que Ataturk es va encarregar de equiparar els seus drets als de les dones europees el 1926, tot i això, es una societat bastant masclista. Mica a mica les dones van adquirint més responsabilitats, un exemple és que una dona dirigeix el major i més important holding d’empreses turques.

-I parlant de dones, com són vistes pels turcs les dones turistes? A les principals ciutats i la costa, no hi ha cap problema, estan més que acostumats a veure dones turistes, i la majoria de dones no porten hiyab (vel). La situació canvia radicalment a les zones més rurals i l’est del país on si és recomanable vestir de manera més conservadora. Com a curiositat fa més de 80 anys que està prohibit portar vel en els edificis públics.

-Què és el que més t’agrada de la seva forma de vida? I el que menys? Són gent molt gentils i hospitalaris, especialment en el cas dels estrangers, apreciant qualsevol intent d’integració dins la comunitat. En el nostre barri som coneguts com el “yabancis”, estrangers en turc i sempre ens comenten l’últim partit del Barça. El que menys, segurament el tossuts que són, quan tenen una idea, és molt difícil que acceptin una altra idea.

-Alguna anècdota curiosa... anar a una perruqueria de les tradicionals, nomes sabia dir que no hem tallessin el cabell molt curt, el que no sabia era que anar a la perruqueria incloïa exfoliació facial, massatge i un intent de cremar-me els pèls de les orelles. Estàvem amb un amic i ens fam fer un fart de riure, ara ja sabem el que ens trobarem.

-Fins quan tens pensat quedar-t’hi? Fins que se m’acabi el contracte a final d’any.

-Si poguessis hi passaries més temps? L’estic gaudint al màxim la ciutat i sempre que podem viatgem per el país, però a Ankara tot i que ha millorat molt els últims anys no m’hi quedaria més, les activitats a fer són mínimes... és una ciutat burocràtica, feta per a polítics, militars i diplomàtics.

-Alguna recomanació per algú que hi vulgui anar? Estambul i la Capadoccia són visites obligades, Estambul sorprèn, és una ciutat que encanta a tothom.

-Tens pensat anar algun altre país a treballar? Fins el setembre no m’ho plantejaré, en principi vull tornar, una cosa es estar bé a l’estranger però estar a casa tira, i molt. El meu principal problema serà trobar feina al tornar tal i com esta la situació actual. Esperem que la situació econòmica i política millori.

L'Arnau Oliva. L'Arnau Oliva.

Imatge de Capadocia (Turquia). Imatge de Capadocia (Turquia).