Després de molts mesos de debat per tot el territori, el govern ha aprovat la proposta de llei de Vegueries. Quina és la finalitat d’aquesta llei? El Govern ha aprovat una llei que permetrà avançar en la nova organització territorial de Catalunya, basant-se en el desplegament de l’Estatut. Aquesta és una aposta definitiva per a la creació d’una organització territorial pròpia basada en vegueries que ha de servir per millorar i aprofundir en l’equilibri territorial que necessita el país. D’entrada, està pensada per racionalitzar i simplificar l’administració, ja que els consells de vegueria substituiran les diputacions provincials. Per tant, aquest és un procés que no preveu cap mena de superposició d’administracions. A més, aquesta llei preveu organitzar els serveis de manera adequada i propera al territori.
Confieu que la llei es podrà aprovar definitivament abans que s’acabi la legislatura? Confio que sí. La voluntat és que s’aprovi abans que acabi la legislatura i per això des del Govern hem demanat la seva tramitació per urgència al Parlament de Catalunya. Aquesta és una fita històrica i que ara estem a punt de convertir en realitat. Des del Pirineu no ens podem permetre el luxe de deixar passar aquesta oportunitat de reconeixement territorial, i que comporta oportunitats de desenvolupament en tots els àmbits per al Pirineu i tota la gent que viu.
La llei reconeix la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran. Com a pirinenc que sou, que creieu que suposarà la llei per al Pirineu i per als pirinencs? La implantació de la delegació de la Generalitat en aquesta demarcació administrativa i l’aposta que han fet alguns departaments com el de Governació és l’exemple que amb eines de gestió més properes s’augmenten les inversions i l’eficiència en l’acció de govern al territori. Això ha estat molt evident a l’Alt Pirineu i Aran en els últims anys, com també ho ha estat a les Terres de l’Ebre. Per això, ara, la vegueria ha de ser un esglaó més en el procés de reconeixement i desenvolupament territorial i, al mateix temps, ha d’esdevenir una eina de gestió i de treball per als projectes de futur. Ara, amb les vegueries estem actuant amb sentit de país, d’un país que es vol dotar de les estructures administratives que necessita per organitzar-se territorialment com creu convenient. Amb la vegueria, volem aconseguir que tothom, visqui on visqui, tingui els mateixos drets i possibilitats d’accés als serveis públics com a garantia de benestar i de desenvolupament dels nostres pobles i ciutats.
Com s’articularà l’encaix de la Cerdanya a la futura vegueria? La creació de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran és una oportunitat històrica per a la unificació de la Cerdanya, i superar així la línia administrativa que separa en dues parts la comarca. Aquest reconeixement és important perquè, sobretot, facilitarà la prestació de serveis a tots els municipis de la comarca. Cap veí de la Cerdanya haurà de sortir de la comarca per resoldre qualsevol qüestió que afecti els seus interessos i necessitats. D’altra banda, amb la creació de les vegueries no es tracta de donar solucions de forma aïllada, sinó aconseguir articular el conjunt del país. Un país que entenem com una xarxa articulada de ciutats i territoris amb potencial econòmic, polític i social, per superar el sistema descompensat que venim arrossegant fins ara.
Així doncs, com queda l’Aran en la nova organització territorial? L’Aran no formarà part de cap àmbit de descentralització de la Generalitat donat que el Conselh Generau té una relació directa i bilateral amb el Govern. No obstant això, per fer efectiva la cooperació supralocal els municipis de l’Aran es relacionaran amb la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran. D’aquesta manera, en el cas de la Val d’Aran, de les dues condicions que defineix la vegueria, la condició de demarcació veguerial no s’aplicarà, ja que la Val d’Aran es relaciona de manera directa i bilateral amb el Govern de la Generalitat. Així doncs, l’Aran com a territori quedarà exclòs de la vegueria pel que fa a la descentralització dels serveis de la Generalitat. Però, ha de formar part del Consell de Vegueria de l’Alt Pirineu i Aran perquè els municipis puguin accedir a les inversions intermunicipals que actualment es canalitzen a través de la Diputació de Lleida.
S’atreveix a dir quina serà la capital de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran? La llei no parla de capitals. Cada poble o ciutat pot tenir elements de capitalitat que la fan competitiva en determinats aspectes respecte a la resta i, d’aquesta manera, els elements de capitalitat poden ser compartits per molts pobles o ciutats. El projecte de llei de vegueries parla de seus institucionals on s’instal•laran els consells de vegueria. Les seus institucionals dels quatre primers consells de vegueria que es crearan són a Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. La seu institucional de les Terres de l’Ebre serà a Tortosa. La resta es determinaran per llei en el seu moment de la seva constitució, sense perjudici de la potestat d’autoorganització dels consells de vegueria en les unitats administratives que consideri oportunes.
La vegueria simplificarà l’administració o serà una administració més? No es crea una nova administració. Es suprimeixen les diputacions i es creen els consells de vegueria. En aquest sentit, les vegueries són una aposta per un model més descentralitzat que planteja una reformulació de l’administració. Una administració que ha de ser més eficaç en la gestió dels recursos humans. Amb això vull dir que l’endemà de la creació de les vegueries no hi haurà més recursos humans. El personal quedarà integrat als consells de vegueria d’acord amb el seu règim estatutari o laboral. Per això, estem treballant amb una llei que ja es troba al Parlament que fomentarà l’agilitat en la mobilitat interadministrativa. En definitiva, la creació de les vegueries suposa un traspàs de competències estatutàries, un dels més importants des de fa molt de temps.
Suposarà un increment dels nivells administratius i de la despesa pública? Les vegueries han de ser hereves dels recursos destinats a les diputacions, ni més ni menys, amb la necessària redistribució que determini el Parlament de Catalunya. Aquest fet està previst en l’Estatut, que dedica un apartat sencer al finançament de la Generalitat cap a les finances dels governs locals. Interessa, sobretot, tenir en compte que mentre no estigui regulat per llei, és al Parlament on es decidirà la manera de repartir els ingressos locals que vinguin dels tributs i les subvencions incondicionades de l’Estat. D’altra banda, la nova organització territorial en vegueries respon a una voluntat de simplificació de les estructures de l’administració, eficiència en la prestació dels serveis públics i proximitat a la ciutadania.
Com quedaran els consells comarcals? No té sentit que per uns determinats serveis públics hi intervinguin de forma concurrent tres o quatre administracions. Ni té sentit que el finançament de determinats ens locals sigui el mateix independentment dels serveis que es presten i l’abast que tinguin. Per això, també estem treballant des de fa temps amb una Llei de governs locals, que és la que determinarà la distribució competencial per nivells administratius per a evitar la superposició innecessària de la prestació d’un servei per part de diferents administracions. I aquesta és la llei que reformularà els consells comarcals perquè passin a tenir una naturalesa més funcional de prestació i mancomunació de serveis. Dit això, la nova organització territorial en vegueries ens ha de permetre reconfigurar les administracions catalanes per garantir la seva eficiència. Aquest és un objectiu que assolirem amb un procés gradual i que no s’aturarà amb les vegueries.
Governació és el departament que més vetlla pels petits municipis. En ple context de crisi, es ressentiran les inversions al Pirineu? El Departament de Governació i Administracions Públiques s’ha compromès amb un total de 655 noves actuacions als municipis de l’Alt Pirineu i Aran per als propers dos o tres anys, depenent del programa. Aquestes actuacions suposaran un total de 112 milions d’euros d’inversió total a través del municipis del Pirineu. Aquestes són dades que vaig presentar fa pocs dies als empresaris i els alcaldes pirinencs, com una aposta per la inversió pública per fer front a la crisi econòmica, i contribuir al sosteniment de l’activitat i la recuperació de diferents sectors. És en aquest sentit vaig reafirmar la importància dels programes del departament que presideixo per al foment d’una inversió local estable que, a diferència d’altres programes basats en el pes demogràfic, mostren un increment continuat que cal mantenir a l’alça.
El conseller de Governació, Jordi Ausàs, al seu despatx. El conseller de Governació, Jordi Ausàs,al seu despatx.
