Ha passat poc més d’un any des que vau arribar a l’alcaldia, com l’heu viscut?

Vam arribar, no coneixíem les interioritats del poble i hem començat a tirar endavant el que havíem planificat per a la legislatura. És bastant complex perquè socialment el poble estava molt desballestat. Després de les sol·licituds a través del Pla d’Obres i Serveis, ara fem la reforma de la plaça i dels carrers que l’envolten. És un projecte força costós tant econòmicament com de feina. Al mateix temps anem fent excavacions al Castellot, on hem comprat el solar que era d’un particular i mirem de donar-hi una empenta. I arreglem coses dins del poble, com la piscina.

Al ser un municipi petit, es deuen presentar alguns problemes que en una altre lloc serien de fàcil  situació i aquí es compliquen més?

Sí, perquè la gestió administrativa de l’ajuntament la fa un sol secretari, a temps parcial, i això comporta que es va fent el prioritari però el que no sembla prioritari com el tractament d’impostos o d’urbanisme, es va deixant. Hem creat llocs de treball amb gent d’aquí del poble i estem desenvolupant aquestes tasques que estaven molt deixades.

Bolvir nota aquesta crisi generalitzada que ha començat amb la construcció però que repercuteix en altres sectors?

És que el municipi de Bolvir es basava tot en la construcció de segones residències, o sigui que la crisi hi és. Van entrant algunes obres individuals, d’habitatges unifamiliars, que ja ajuden, i els pressupostos ja els vam fer modestos per no trobar-nos que després no els cobríssim. Ara, d’altra banda no notem gaire la crisi perquè tampoc hi viu gaire gent, al poble, i a l’ajuntament hem creat cinc llocs de treball, amb la qual cosa la crisi és més de construcció.

És complicat gestionar un municipi com el vostre, on hi ha molta segona residència i poca població resident durant la resta de l’any?

El que intentem és justament donar vida al poble. És costós, no només perquè hi ha moltes segones residències sinó perquè les persones que hi ha al poble tenen uns hàbits, tot està centrat a Puigcerdà. Mirem de dinamitzar el poliesportiu amb activitats, fem casals d’estiu per a la mainada. Suposo que és qüestió d’anar de mica en mica, també volem fer habitatges socials i una escola nova per mirar que el poble sigui més viu.

En quin punt està la construcció de la nova escola?

Com que depén d’Educació i de requalificar terrenys al mig del poble, hem fet un conveni amb un privat i li hem comprat 3.000 metres de terreny. Ara hem demanat a Urbanisme la requalificació per a equipaments i estem en això. Hem de veure si hi haurà finançament de l’Institut Català de Finances i si no, mirarem de fer-ho des del poble. I els habitatges socials, com que s’han fet moltes urbanitzacions, hi ha parcel·les i diners per fer-les però no hi ha solars adients. I no farem aquests habitatges damunt del poble, perquè el descohesionaríem. Estem en aquest punt però ens en sortirem.

Heu citat el jaciment del Castellot. Què ha de significar pel municipi?

El 1991 es van fer unes primeres prospeccions amb dos arqueòlegs, un de la Universitat Autònoma i un altre d’aquí de la Cerdanya, però l’ajuntament no semblava que hi tingués gaire interès fins que vam arribar nosaltres. Cada vegada que s’hi va buscant surten més coses. Tenim estudiants de Burdeus i d’Oxford que excaven ara mateix al jaciment. És de l’última època dels ibers i primera dels romans, dels segles III, II i I abans de Crist, i ara hi han trobat un joc de taula dels romans. Potser del Pirineu és el jaciment més important. I si aconseguim que això pugui anar acompanyat d’un centre d’interpretació que expliqui bé el jaciment i la seva època, dinamitzaríem el poble perquè crearíem llocs de treball estables que és el que en definitiva estem buscat.

I us aportaria un turisme molt interessant.

Potser sortim en alguna web d’Ucraïna o Noruega, i fas que et vingui un turista cultural que mai hauria pensat d’anar a caure en un poblet de la Cerdanya.

Per això també calen subvencions. On en demaneu?

N’hem demanat a través del Pla d’Obres i Serveis, a Cultura, a la Diputació. Si tu mostres interès, les administracions solen col·laborar. Fins que no vam arribar nosaltres era sobretot iniciativa privada i ara estem en la guerra de demanar subvencions on faci falta. El tema no fa mala pinta.

Quan podrà ser una realitat, aquest centre?

És una mica complex de dir però en acabar la legislatura hauria d’estar molt engegat. Ara intentem comprar el terreny per ubicar el centre.

Alcalde de Bolvir Bartomeu Baqué.