L’Aula Municipal de Teatre de Lleida viu un moment d’incertesa. El projecte, amb més de 30 anys d’història, es veu sacsejat pel nou model de gestió anunciat per la Paeria, que vol transformar-lo en una escola municipal d’arts escèniques. Aquesta reforma ha generat rebuig entre alumnes, docents i entitats culturals, que consideren que es posa en risc l’essència educativa i comunitària de l’Aula.

“L’Aula no és només una escola, és una comunitat”. Amb aquesta afirmació contundent, la regidora d’Esquerra Republicana Sandra Castro va sintetitzar, al ple municipal del passat divendres, la preocupació creixent per la situació de l’Aula Municipal de Teatre de Lleida. Ho va fer durant la defensa d’una moció per reivindicar el valor educatiu, social i cultural d’un projecte que, segons denuncien alumnes i docents, està en risc de perdre la seva essència per culpa del nou model impulsat per la Paeria.

La proposta d’ERC, aprovada amb el suport del ple, reclama negociar millores immediates per al servei i estudiar-ne la municipalització. Castro va estendre la mà per cercar una sortida pactada i va denunciar el que considera un “ofec econòmic” i “males formes” en el procés de reforma. També va acusar l’equip de govern de manca de compromís amb l’Aula, un espai que “fa més de 30 anys que forma generacions de lleidatans en l’art, però també en la convivència i el pensament crític”.

Una marxa silenciosa com a crit d’alerta

El conflicte va esclatar a l’espai públic el dilluns 16 de juny, quan més d’un centenar de persones vinculades a l’Aula van protagonitzar una marxa silenciosa pel centre de la ciutat. Vestits majoritàriament de negre, van expressar el seu malestar amb una performance simbòlica que va acabar davant del consistori amb la lectura d’un manifest. “El silenci és la millor manera de fer soroll des del teatre”, va dir Martí Cobo, portaveu del col·lectiu Jovent per l’Aula.

L’acció buscava denunciar que la nova Escola Municipal d’Arts Escèniques promoguda per la Paeria posa en risc la qualitat pedagògica i el model educatiu de l’Aula. Segons els impulsors de la protesta, les condicions del nou concurs inclouen obligacions afegides, precarització laboral i una pèrdua d’espais essencials com la sala principal del Teatre de l’Escorxador.

Un augment pressupostari discutible

Tot i que el govern municipal assegura que l’aportació econòmica creixerà un 34%, els actuals gestors matisen que aquest augment és “enganyós”. Argumenten que només un 16% respecte al contracte anterior es destina directament al projecte teatral, mentre que la resta finança nous programes d’arts plàstiques i visuals, activitats de circ o màgia, que no consten específicament al plec de condicions.

Una alumna del cicle formatiu, es mostra desorientada: “No entenem qui gestionarà tot això ni què vol dir exactament aquest canvi. No volem que una empresa aliena ens utilitzi per omplir currículum. Aquí hi ha molt més que unes classes de teatre”. La incertesa és compartida per molts estudiants que no saben com serà el nou curs, ni si podrà continuar amb la mateixa estructura docent.

La Paeria defensa el nou model

Des del govern municipal, el regidor d’Educació Xavier Blanco ha volgut transmetre calma. Ha garantit que les classes actuals es desenvoluparan amb normalitat, i que si la licitació quedés deserta —com ja ha anunciat l’actual adjudicatari—, el servei es mantindria provisionalment fins a una nova adjudicació.

Blanco defensa que el nou model permetrà als docents centrar-se en la tasca pedagògica, ja que l’Ajuntament assumirà part de les despeses generals com els subministraments. També es preveu la incorporació d’un psicopedagog, i s’ampliaran les disciplines, encara que el detall final dependrà de les propostes que presentin les empreses aspirants.

Pel que fa a la manca d’espais, la Paeria respon que es posaran a disposició aules de La Llotja de manera gratuïta. Tanmateix, els costos tècnics aniran a càrrec del concessionari, com és habitual en altres serveis públics similars.

Continuitat o trencament?

L’Associació Cultural Aula de Teatre, que gestiona actualment el centre, ha decidit no presentar-se al nou concurs. Lamenten que les condicions fan inviable mantenir el projecte tal com l’han conformat durant dècades. Mentrestant, els alumnes i docents viuen amb incertesa què passarà a partir del setembre.

“És difícil concentrar-te en els assajos quan no saps si a la tornada de vacances tindràs professor, aula o projecte”, afirma un alumne de segon. “L’Aula ens ha donat molt més que una formació: és un lloc on créixer, equivocar-se i tornar a començar”.

Mentre l’Ajuntament insisteix que vol sumar noves perspectives i garantir la continuïtat, la comunitat educativa ho viu com un trencament. I les mobilitzacions no s’aturen: el col·lectiu Jovent per l’Aula ja prepara noves accions per reclamar un model que respecti el que consideren l’essència de l’Aula de Teatre de Lleida. Una essència que, diuen, no surt als plecs ni es pot licitar.