Primer de tot, explica'ns una mica quina és la funció de la Delegació del Col•legi d'Arquitectes al Pirineu.

Els nostres objectius fan referència tant al propi arquitecte com a l'usuari. Allò que pretenem és apropar la cultura i l'arquitectura a la gent. Per tal de tenir uns arquitectes ben preparats, a part de fer els tràmits purament burocràtics, allò que fem són cursos de formació continuada. I de cara a l'usuari, organitzem exposicions i col•laborem amb diverses entitats, com ara centres educatius de primària i secundària. Fa uns anys també vam preparar un curs de postgrau d'Organització Territorial i Arquitectura de Muntanya. En aquest hi van col•laborar diverses entitats com la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya), la Fundació Territori i Paisatge de Catalunya, el Departament de Política Territorial de la Generalitat i l'Empresa Muntanyanes de Sort. En vam quedar molt satisfets, i és per això, que estem pensant de fer-ne una segona edició.

En quina situació es troba la construcció d'habitatges a l'Alt Pirineu i Aran?

Ara per ara, arquitectes i constructores ens dediquem més al manteniment de les cases que no pas a la construcció nova, és a dir, fem reformes i rehabilitacions. Al Pirineu allò que hi ha en abundància, i fins i tot en excès en algunes zones, són segones residències. La situació en que ens trobem de davallada financera i aturada constructiva ha provocat una disminució molt pronunciada de la construcció de primeres i, obviament, segones vivendes. En termes numèrics, l'obra nova ha baixat dràsticament, per sobre d'un 70%. Moltes d'aquestes segones residències estan ocupades només dinou dies a l'any, la qual cosa suposa un greu problema de manteniment de la casa i infraestructura del mateix poble (enllumenat, clavegueram, etc.). Les subvencions de l'Estat no cobreixen les despeses de manteniment i infraestructura, amb la qual cosa els propietaris volen vendre, però, tal i com està el mercat, no poden. Ens trobem, doncs, amb una gran quantitat d'habitatges buits, ja que els propietaris no els poden ni mantenir ni vendre.

Com s'ha arribat fins aquest punt?

L'especulació, és a dir, construir només per guanyar diners i no per necessitat, i el falç missatge de Espanya va bien, van fer creure a tothom que era ric i es va començar a construir en desmesura. Aquest falça riquesa i l'especulació immobiliària van provocar quatre paràmetres que, accelerats amb la crisi financera, han fet petar tot el món de la construcció. El primer d'aquests paràmetres és que un de cada tres habitatges europeus es construïa a Espanya. A més a més d'això, els pisos estaven sobrevalorats, és a dir, es venien per dos vegades i mitja el preu que havien de tenir. Era una bogeria pagar aquests preus desorbitats tenint en compte el sou mig espanyol. Després, mentre que els experts recomanaven que les famílies demanessin com a molt un 70% del total de la hipoteca al banc, aquests arribaven a donar un 120%. I, també, cal afegir que a Espanya s'estava construint en aquells moments uns 250.000 habitatges "sobrers", és a dir, sense destinataris. La suma de tots aquests factors, més l'arribada de la crisi financera americana, ha fet petar tot el món immobiliari, amb la qual cosa ningú compra, ningú ven i els bancs ja no presten crèdits. En definitiva, no es projecten habitatges. És com un peix que es mossega la cua, és a dir, si no es construeix l'administració no inverteix, si no s'inverteix no es ven, si no es ven ningú compra i si ningú compra no es construeix. En conseqüència, la construcció d'habitatges està pràcticament aturada. Per exemplificar en termes numèrics aquesta davallada de la construcció, assenyalar que a Catalunya l'any 2006 es van visar 128.000 habitatges, al 2008 uns 26.000 i al 2009 uns 16.000. Es veu clarament que des del 2006 fins ara s'ha construit deu vegades menys. Aquestes dades serien perfectament extrapolables al Pirineu.

La davallada ha fet encarir la compra i lloguer d'habitatges aquí al Pirineu?

Malgrat que el Pirineu és bastant irregular, ja que tant tenim territoris amb poca població com d'altres de molt turístics a la Cerdanya i la Vall d'Aran, els preus, en general, han baixat. En relació amb els preus, tret d'una època molt curta en que la compra va ser més barata, sempre el preu del lloguer ha estat més baix. Doncs, perquè us feu una idea dels disbarats que s'han arribat a fer tant a Catalunya com Espanya i, també, extrapolant-ho al Pirineu, el 90% dels habitatges aquí son de propietat, mentre que a Europa el 90% són de lloguer.

Quin futur li espera a la construcció d'habitatges?

És evident que per reactivar la construcció és necessari que els bancs tornin a obrir les aixetes i prestin diners a particulars i empreses. A més a més d'això, els preus tant de la venda com del lloguer haurien de ser més raonables.

Creus que el pla urbanístic territorial de l'Alt Pirineu i Aran és adequat a les característques d'aquestes comarques i a la situació actual?

Considero que està molt ben fet i és molt equilibrat. S'ha tingut molt en compte el futur creixement de la Seu, així com la previsió d'augment o no dels nuclis urbans i a quins els hi convé crèixer. A més a més d'això, crec que està molt ben comunicat amb la resta de Catalunya, no només pel que fa a les carreteres, sinò també per la reforma de l'aeroport de la Seu i l'aeròdrom de la Cerdanya que podran crear una xarxa aviària Pirinenca, semblant a la que funciona actualment als Alps. És fonamental entendre el Pirineu com una gran ciutat dispersa, és a dir, no s'ha d'organitzar d'una manera longitudinal com si fos una barrera, sinò com una bisagra que connecti la part sud amb la part nord del Pirineu.

Dius que el Pirineu s'ha d'entendre com una gran ciutat dispersa, aquesta afirmació es pot extrapolar al tema de les vegueries?

En el tema de les vegueries resulta el mateix, no és necessària una capital del Pirineu, és més, no té cap sentit. Tal i com marca el pla territorial s'ha d'establir cada ciutat del Pirineu com si fos un node o nus, és a dir, un centre, i cada node tindria unes responsabilitats i estaria connectat amb els demès. El Pirineu, com a gran ciutat dispersa, tindria una sèrie de barris, que serien les ciutats i pobles que el conformen. Aquesta organització territorial repercutiria molt favorablement en l'estructura viària del Pirineu i Aran.

Ricard Lobo Ricard Lobo