13
de febrer
de
2018, 01:09
Actualitzat:
10:12h
El Tribunal Constitucional ha estimat parcialment el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern espanyol de José Luís Rodríguez Zapatero l'any 2011 contra diversos preceptes de la Llei de l’Occità, aranès a l’Aran aprovada pel Parlament.
Concretament, declara nul l’ús "preferent" de l’aranès per part del Conselh Generau d’Aran, les administracions locals que en depenen, els mitjans de comunicació públics, l’ensenyament i la toponímia, així com de la Generalitat i l’Estat, recollit en diversos articles de la norma. La sentència entén que l’atribució de preferent en els àmbits referits imposa la "primacia" de l’aranès per sobre del català i el castellà, també cooficials en el territori, una circumstància que l’alt tribunal argumenta que no és compatible amb la Constitució.
Per contra, el tribunal sí que veu constitucional considerar l’aranès com a llengua "normalment emprada per les administracions catalanes en les seves relacions amb l’Aran" ja que l’ús "normal" no implica cap exclusió ni preferència per sobre de les altres dues llengües oficials.
L’alt tribunal considera que l’atribució de preeminència és contrària a l’article 3 de la Constitució. En aquest sentit, creu que la determinació de "preferència" en l’ús de la llengua oficial respecte "transcendeix la mera descripció d’una realitat lingüística". Així, considera que implica la primacia d’una llengua per sobre d’una altra, "imposant la prescripció d’un ús prioritari d’una d’elles en prejudici de l’equilibri entre dues llengües igualment oficials, que no poden tenir un tracte privilegiat".
El TC també recorda que la mesura guarda "evidents paral·lelismes" amb l’article 6 de l’Estatut en què atribuïa el caràcter "preferent" del català, que ja va ser declarat inconstitucional i nul.
Per contra, els recursos presentats per la Generalitat i el Parlament es defensava que la preferència de l’aranès suposava una mesura de protecció lingüística perfectament “lícita i proporcionada” per corregir la situació de "desequilibri" respecte el castellà i el català, inscrita en el foment i la protecció de l’aranès. Una decisió que s’adopta, defensaven, en exercici de la competència de la normalització lingüística.
Un recurs del govern Zapatero
El Consell de Ministres va sol·licitar al president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, el juliol del 2011 la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de l'occità, aranès a l'Aran. Aquesta llei va ser aprovada al Parlament de Catalunya per 117 vots a favor i 17 en contra.
El Govern va avançar llavors plantejar "batalla legal" davant del Tribunal Constitucional en la defensa de la llei de l'aranès, argumentant que “allò que valia pel català, valia per l’aranès”.
Concretament, declara nul l’ús "preferent" de l’aranès per part del Conselh Generau d’Aran, les administracions locals que en depenen, els mitjans de comunicació públics, l’ensenyament i la toponímia, així com de la Generalitat i l’Estat, recollit en diversos articles de la norma. La sentència entén que l’atribució de preferent en els àmbits referits imposa la "primacia" de l’aranès per sobre del català i el castellà, també cooficials en el territori, una circumstància que l’alt tribunal argumenta que no és compatible amb la Constitució.
Per contra, el tribunal sí que veu constitucional considerar l’aranès com a llengua "normalment emprada per les administracions catalanes en les seves relacions amb l’Aran" ja que l’ús "normal" no implica cap exclusió ni preferència per sobre de les altres dues llengües oficials.
L’alt tribunal considera que l’atribució de preeminència és contrària a l’article 3 de la Constitució. En aquest sentit, creu que la determinació de "preferència" en l’ús de la llengua oficial respecte "transcendeix la mera descripció d’una realitat lingüística". Així, considera que implica la primacia d’una llengua per sobre d’una altra, "imposant la prescripció d’un ús prioritari d’una d’elles en prejudici de l’equilibri entre dues llengües igualment oficials, que no poden tenir un tracte privilegiat".
El TC també recorda que la mesura guarda "evidents paral·lelismes" amb l’article 6 de l’Estatut en què atribuïa el caràcter "preferent" del català, que ja va ser declarat inconstitucional i nul.
Per contra, els recursos presentats per la Generalitat i el Parlament es defensava que la preferència de l’aranès suposava una mesura de protecció lingüística perfectament “lícita i proporcionada” per corregir la situació de "desequilibri" respecte el castellà i el català, inscrita en el foment i la protecció de l’aranès. Una decisió que s’adopta, defensaven, en exercici de la competència de la normalització lingüística.
Un recurs del govern Zapatero
El Consell de Ministres va sol·licitar al president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, el juliol del 2011 la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de l'occità, aranès a l'Aran. Aquesta llei va ser aprovada al Parlament de Catalunya per 117 vots a favor i 17 en contra.
El Govern va avançar llavors plantejar "batalla legal" davant del Tribunal Constitucional en la defensa de la llei de l'aranès, argumentant que “allò que valia pel català, valia per l’aranès”.