Els jardins del Sant Crist de Balaguer es convertiran aquest diumenge en el punt de trobada dels amants de la sardana amb la celebració d'una nova edició de la Diada Universal de la Sardana, una cita ja plenament consolidada al calendari cultural de la ciutat i que, any rere any, reuneix dansaires, músics i aficionats d'arreu de la comarca.

La tradicional ballada de sardanes, organitzada el diumenge anterior a la festivitat de Sant Joan, començarà puntualment a les 11 del matí i anirà a càrrec de la Cobla Tàrrega, una de les formacions habituals en aquesta jornada tan especial per al món sardanista.

Dues hores de música, dansa i reivindicació cultural

L'audició tindrà una durada aproximada de dues hores i combinarà la interpretació de diverses sardanes amb diferents actes institucionals i culturals. Entre aquests destaca la lectura del manifest unitari de la Diada Universal de la Sardana, que enguany ha estat redactat pel reconegut meteoròleg i divulgador Tomàs Molina.

La lectura del text anirà a càrrec del periodista i historiador de l'art Àlvar Llobet, que serà l'encarregat de donar veu a un manifest que posa en valor la sardana com a element identitari i de cohesió cultural del país. La jornada també inclourà un esmorzar popular, una proposta que permetrà compartir un espai de convivència entre participants, dansaires i públic assistent en un entorn emblemàtic com és el del Sant Crist.

Un dels moments més destacats de la celebració arribarà amb la participació dels integrants de la colla alevina Espiardenyetes de l'Escola Pia de Balaguer.

Els joves dansaires seran els encarregats de llegir el poema «La colla sardanista a peu de pista», una obra que recentment ha estat guardonada com a guanyadora de la fase territorial de Ponent dels Jocs Florals Escolars. La participació dels infants posa de manifest la bona salut del moviment sardanista a la ciutat i la importància del relleu generacional per garantir la continuïtat d'aquesta tradició centenària.

Una sardana dedicada al Sant Crist obrirà la ballada

Pel que fa al repertori musical, la jornada s'iniciarà amb la interpretació de «Sota l'esguard del Sant Crist de Balaguer», una composició del mestre Josep Cassú que es va estrenar durant l'any de la Capital de la Sardana.

Des de la seva estrena, aquesta peça s'ha convertit en una de les singularitats de la celebració, ja que és l'única sardana que s'ha mantingut de forma ininterrompuda en totes les edicions posteriors, consolidant-se com un dels símbols de la diada balaguerina.

Reconeixement a Francesc Mas i Ros i presència femenina al repertori

L'audició també inclourà la interpretació de «Petita ofrena», la sardana unitària d'aquest 2025, escollida per commemorar els 125 anys del naixement del compositor Francesc Mas i Ros, una figura destacada de la música per a cobla.

El programa es completarà amb diverses sardanes de caràcter popular i especialment balladores, entre les quals destaca la presència de dues composicions creades per dones. Es tracta de «Els colors de l'estany», de la compositora Anna Abad, i «Essència de dones», obra de Maria-Mercè Navarro.

Aquestes peces contribueixen a donar visibilitat al paper de les dones compositores dins del món de la sardana, un àmbit tradicionalment masculinitzat però que cada vegada compta amb una presència femenina més destacada.

Una celebració impulsada per la ciutat

La Diada Universal de la Sardana està organitzada conjuntament per la Paeria de Balaguer i les diferents entitats sardanistes de la ciutat, que treballen per mantenir viva una de les expressions culturals més representatives de Catalunya.

Paral·lelament a la ballada, algunes colles sardanistes han programat una missa a les 10 del matí, també als peus del Sant Crist, en la qual la sardana tindrà un paper destacat. Durant la celebració religiosa es faran diverses pregàries i ofrenes vinculades al món sardanista, reforçant així el caràcter festiu, cultural i comunitari de la jornada.

Amb aquesta nova edició, Balaguer reafirma el seu compromís amb la promoció de la cultura popular catalana i amb la preservació d'una dansa que continua sent un símbol de convivència, identitat i participació col·lectiva.