Rafael Durban, de la Comissió Nacional de l'Energia, ha anunciat durant el curs un conveni amb la Universitat de Lleida per estudiar la història de les centrals hidroelèctriques del Pirineu i la seva repercussió econòmica i social. El conveni tindrà una durada de 18 mesos i un finançament de 18.000 euros.
Durban ha mostrat la seva satisfacció per iniciar un nou camp de col·laboració pel que fa al sector energètic com són les centrals hidroelèctriques. Per Durban aquestes centrals van tenir un paper rellevant dins de la cobertura dels sistema elèctric i el seguiran tenint amb els anys. Aquest conveni específic entre la Universitat de Lleida i la Comissió Nacional de l'Energia ha de permetre analitzar els aspectes relacionats amb aquest moment històric fonamental pel Pallars, especialment les transformacions econòmiques, socials i paisatgístiques que s'hi van produir com a conseqüència de la creació de les primeres centrals hidroelèctriques.
Projecte Cent anys pels camins de l'aigua: les hidroelèctriques al Pallars (1910-2011)
El Projecte, que es desenvoluparà durant el bienni 2010 – 2011, preveu altres cursos en col·laboració amb la Universitat de Lleida (UdL), la realització d'una exposició, la creació d'itineraris didàctics i turístics, així com la dotació de diverses beques per a projectes de recerca. L'objectiu fonamental del Projecte és posar en valor l'aportació del Pirineu a la industrialització de Catalunya.
Aquest projecte està tutelat per diferents institucions entre les quals destaquen els ajuntaments de Tremp, Salàs de Pallars i la Torre de Capdella; l'Institut per al Desenvolupament de l'Alt Pirineu i Aran (IDAPA), la Federació Nacional d'Associacions i Municipis amb Centrals Hidroelèctriques i Embassaments, la Universitat de Lleida i la Comisión Nacional de Energía.
A diferència d'altres punts de Catalunya, el Pirineu visqué d'esquenes al desenvolupament industrial fins entrat el segle XX. Fins llavors, la seva economia es mantingué completament lligada al sector primari de subsistència. La situació canvià quan els avenços tecnològics van permetre que l'energia es pogués transportar a grans distàncies i els centres productors s’allunyessin del principal centre consumidor (Barcelona i rodalies). En aquell moment, els nous inversors van dirigir els ulls cap als Pirineus i l'enorme potencial energètic que es mantenia latent als seus rius i estanys.
El 1911 es creà també Energia Elèctrica de Catalunya amb capital francès i suís i que adquirí la concessió de l'explotació hidràulica de la zona dels llacs de Cabdella i el riu Flamisell. L'altra empresa fou Productora de Fuerzas Motrices, que adquirí els drets de l'explotació hidràulica d'una part del riu Flamisell i de la conca hidrològica de la Vall d'Aran. Horacio Capel, UA, ha afirmat que l'inici de les intervencions hidroelèctriques al Pirineu van començar fa cent anys, fet decisiu pel desenvolupament econòmic de Catalunya.
Central hidroelèctrica de Cabdella
La Vall Fosca (Pallars Jussà) és un dels llocs on es van construir les primeres centrals hidroelèctriques. Entre els anys 1911 i 1914 s'hi va construir la central de hidroelèctrica de Cabdella, iniciativa de l'inginyer i polític Emili Riu. Per primera vegada l'energia es transportava a més de 200 quilòmetres del centre de producció. Els principals objectius d'Emili Riu van ser l'aprofitament del riu Flamissell i de la Noguera Pallaresa per a la producció i comercialització d'energia elèctrica, fet que va tenir com a conseqüència la transformació de la Vall Fosca. Però l'impuls d'aquesta indústria al mateix temps també va comportar la modernització de tota la comarca, i especialment de la Pobla de Segur.
La central hidroelèctrica de Cabdella fou la primera construïda a Catalunya. Va ser el 1914 per la companyia Energia Elèctrica de Catalunya, que la traspassà a La canadenca al cap d'uns anys. La central aprofita les aigües del sistema de l'Estany Gento, a través d'un canal de 5 quilòmetres amb un desnivell de 836 metres. A més, els serveis per tenir al dia tota la instal·lació inclouen un funicular que comunica la central amb la cambra de càrrega. Amb una potencia de 26.000 kW és la primera d'aquelles dimensions que s'engegava a Catalunya i amb el salt més gran de l'Estat i Europa durant molts anys.
L'edifici de la central de Molinos, a la Vall Fosca. L'edifici de la central de Molinos, a la Vall Fosca.
