L'organització d'Automobilistes Europeus Associats ha analitzat 500 quilòmetres de carretera de tot l'Estat. És un estudi anual que fan per comprovar la perillositat de la xarxa de carreteres espanyoles. L'anàlisi s'ha fet en trams que acumulen una perillositat deu vegades superior a la mitjana de tot l'estat i s'hi han comptabilitzat 1.685 accidents i 2.523 víctimes entre el 2015 i el 2019.
Un dels trams més perillosos de l'Estat està a Catalunya. Així ho mostra l'informe, que situa el quilòmetre 17 de l'autovia T-11, a Tarragona, al punt de mira. Des de la rotonda de les Gavarres i fins a l'entrada de Tarragona. Quins altres punts perillosos hi ha arreu de Catalunya?
Barcelona. L'informe només marca un punt perillós a la demarcació de Barcelona. Es tracta del punt quilomètric 1 de la B-40. Tot i que no està catalogat com una zona de perill, el quilòmetre 146 de l'AP-7, a Sant Cugat del Vallès, és el tram d'autopista que registra més accidents i víctimes de l'Estat.
A Girona, tots els punts marcats amb una perillositat elevada són en una carretera convencional concreta: l'N-260. Acumula uns quants trams amb molt perill, des del quilòmetre zero fins al 175 (0, 132, 133, 134, 135, 149 i 175).
La zona de Lleida és la que té més trams perillosos de Catalunya, repartits en quatre carreteres convencionals. L'N-141 (als quilòmetres 0 i 1), l'N-230 (quilòmetres 128, 157 i 161), l'N-240 (punt 112) i l'N-260 (quilòmetres 238, 239, 240, 245, 248, 249, 271, 308, 333 i 343).
Finalment, a Tarragona són quatre les carreteres amb trams marcats com a perillosos. L'N-240, al punt 26; la nacional 340, als punts 1134 i 1188; l'N-420, al punt 786, i la T-11, als quilòmetres 15 i 17.
Lleida, la demarcació amb carreteres més perilloses; son aquestes quatre
Un estudi analitza els trams amb més accidents i víctimes de l'Estat
ARA A PORTADA
Publicat el 12 de juliol de 2021 a les 08:46
Actualitzat el 12 de juliol de 2021 a les 09:31
Et pot interessar
-
Societat L’Hospital del Pallars comença a oferir quimioteràpia per reduir desplaçaments
-
Societat Vel integral i espai públic: el debat que va començar a Lleida
-
Societat Més pedres, més grans i més sovint: l’augment de les calamarsades alarma el camp lleidatà
-
Societat Daniel Palau no s'oposa al vel: «Tots els símbols religiosos han de poder ser expressats amb normalitat»
-
Societat El bisbe electe de Lleida, Daniel Palau, defensa la llibertat religiosa i evita pronunciar-se sobre el vel
-
Societat Alcarràs consolida el BIOHUB Lab com a motor d’innovació agroindustrial