Un total de 27 albarelos es presenten al públic com a mostra de pots de farmàcia de ceràmica procedents dels diferents museus de la Xarxa de Museus i Col·leccions de Farmàcia.

Estarà obert al públic a la sala d’actes de l’Ajuntament fins el 30 d’abril de 2014 en els dies i horaris del Museu municipal de Llívia i l’entrada és gratuïta.

Diàlegs a la Xarxa de Museus de Farmàcia: ceràmica farmacèutica

De les anomenades ciències de la salut, la farmàcia és, potser, la que ha produït i conservat la major diversitat de materials d’interès històric i artístic.

La Xarxa de Museus de Farmàcia ha iniciat un projecte per confegir un catàleg-inventari del patrimoni historicofarmacèutic que es conserva en els museus i col·leccions, públics i privats, de Catalunya.

Un espai web que vol ser la vitrina en el qual es presentarà, de forma virtual i progressiva, una mostra de les peces més importants i característiques d’aquest patrimoni, resultat de l’esmentat treball de recerca i documentació al qual són convidades a participar-hi les institucions i les persones que comparteixen la inquietud de preservar-lo de la pèrdua o la destrucció. Fruït d’aquest treball neix l’exposició de ceràmica de Museus de Farmàcia on es mostren diferents tipus de pots de farmàcia procedents dels museus i col·leccions catalans.

L’ús del pot de ceràmica apareix a les antigues farmàcies monacals i rurals per emmagatzemar plantes polvoritzades, arrels, llavors, ungüents o extractes de plantes entre d’altres materials per elaborar pòcimes i medicaments.

La ceràmica, impermeabilitzada interior i exteriorment amb una capa de vernís o esmalt, permetia garantir l’estabilitat del producte que s’hi emmagatzemava i evitar-ne alteracions, ja que les preparacions antigues acostumaven a ser inestables i s’alteraven amb facilitat.

Un tipus característic d’aquests pots rep el nom d’Albarel cilíndric amb el cos més estret per facilitar-ne la manipulació, altres tenien forma de copa amb tapadora, altres de cos totalment cilíndric anomenats tipus canó, etc. Tots, però, es caracteritzen per la seva decoració i, a partir del segle XVII, per les inscripcions en llatí del producte que contenien.

En l’àmbit català, hi ha diferents escoles o estils pel que fa a la decoració de pisa: els de reflex metàl·lic, de Manises, els pots regalats, dit així pels regalims fruit de la seva decoració en blau i motius vegetals molt orientalitzats, els de faixes i cintes, els de Banyoles, els d’Escornalbou o els d’estil julivert dit així per les petites fulles de julivert que els decoren, etc.