Escrivien els cronistes del Vaticà el març del 2013 que el Papa Francesc, recent estrenat en el càrrec, es va estranyar que un bisbe s'assegués juntament amb els líders polítics del món als qui rebia en audència per primera vegada. El purpurat era Joan Enric Vives i Sicília, arquebisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra, títol que compartia amb el president de la República Francesa. Andorra està molt ben situada a l'ordre alfabètic i Vives va poder estrènyer la mà del nou Papa abans que els grans dignataris d'aquest món.
El pontífex va preguntar als seus consellers i va quedar sorprès que l'Església catòlica exercís la prefectura d'Estat d'una petita nació l'economia de la qual gira, avui, bàsicament al voltant de la banca. És una història molt antiga. Una jurisdicció que es remunta a l'any 1278, quan es va signar a Lleida, sota l'arbitri del rei Pere II, el primer pareatge entre el comte de Foix i el bisbe d'Urgell per compartir la sobirania de les valls andorranes.
Des d'aleshores fins ara, el paper del bisbe d'Urgell ha tingut un component polític i una rellevància social que ha traspassat els perímetres religiosos i que ha obligat a posar una atenció especial cada cop que s'ha obert la porta del relleu. Passa actualment. El bisbe Vives complirà 75 anys aquest proper 24 de juliol, l'edat que el Codi de Dret Canònic fixa per la jubilació dels sacerdots, i presentarà la renúncia com a bisbe. L'actual bisbe porta al càrrec des del maig del 2003 i va ser designat arquebisbe ad personam pel Papa Benet XVI el 2010.
Per evitar especulacions i una llarga pròrroga en el càrrec com ha passat i passa en altres bisbes catalans (el cas de Joan Josep Omella de Barcelona és el més paradigmàtic), el Vaticà ha decidit ja el relleu. No hi haurà pronòstics ni conjectures sobre el nou purpurat de l'Urgell. Josep Lluís Serrano i Pentinat ha estat l'escollit com a Bisbe Coadjutor amb dret a successió, la qual cosa significa que substituirà Vives tan bon punt Francesc accepti el tràmit de renúncia. Segons fonts consultades per Nació, la intenció del Vaticà és no allargar la titularitat de l'actual arquebisbe, de manera que s'espera que Serrano Pentinat estreni el càrrec en les properes setmanes.
Nascut a Tivissa (Ribera d'Ebre) el 19 de març de 1977, el futur bisbe d'Urgell és sacerdot de la diòcesi de Tortosa i fins ara havia estat Conseller de Nunciatura al servei de la Secretaria d’Estat de la Santa Seu. Domina diverses llengües a més del català i el castellà. Parla italià, francès, anglès i portuguès.
El 1991 va ingressar al Seminari Menor de Tortosa i va ser ordenat diaca el 2001 iniciant la seva experiència pastoral a la Parròquia de l'Assumpció de Maria d'Amposta. Va estrenar-se com a rector en tres parròquies rurals: Palma d'Ebre, La Bisbal de Falset i Margalef de Montsant.
El 2005 va ampliar estudis a Roma, i a la seva tornada, fou sacerdot de les dues parròquies Sant Andreu i Sant Pere del municipi de Vandellòs-Hospitalet de l’Infant. Va compaginar la seva tasca pastoral amb la de docent, sent professor al Seminari Major Diocesà de Tortosa i a l'Institut a distància “Sant Agustí” de Tortosa. També com a professor de religió, va exercir al Col·legi “Mestral” de l'Hospitalet de l'Infant.
Carrera de diplomàtic amb experiència internacional
El 2009 va entrar a la Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica de Roma, on va ampliar els seus estudis fins el 2012, any que va obtenir la Diplomatura en Estudis diplomàtics. Estant al servei diplomàtic de la Santa Seu ha treballat a Moçambic i Brasil i des del 2019 ha estat secretari a la secció per als assumptes generals de la secretaria d'Estat.
El seu perfil de capellà de carrer encaixa amb els preceptes ideològics del Papa Francesc, que ha mantingut una mirada positiva i ha promocionat els "pastors" de l'església que s'han llaurat una formació al costat de la gent. Serrano Pentinat haurà de fer front als diversos reptes de la diòcesi d'Urgell, molt extensa i amb una nòmina de capellans que tenen dificultats per abraçar tot l'extens territori. Desconegut a la Seu d'Urgell, el futur bisbe va assegurar en la seva presentació com a Adjutor que aterrava al nou càrrec "a omplir-me de la realitat de l’Església d’Urgell”. En aquest sentit, Serrano va explicar que la seva funció actual serà la de "col·laborar i aprendre de l’arquebisbe Joan-Enric i del clergat, els religiosos, laics i moviments i parròquies de la diòcesi”.