La localitat de Ponts, a la comarca de la Noguera, ha celebrat, com cada dimarts després de Carnestoltes, la seva festa més gran.
És el Ranxo, la tradició centenària que fa reviure l'episodi de dècades enrere quan, just abans de la Quaresma, es donava un plat calent a la gent pobra que no tenia per menjar. Un dia abans, al poble es celebrava - i encara es celebra- el Lali Lali, una cercavila pel poble que es feia al ritme d'una cançoneta (d'aquí li ve el nom) i que servia per recollir dels veïns la vianda necessària per omplir les calderes, on s'hi tiren aliments a granel. Tanta és la requesta de la tradició, que la famosa frase feta "A Ponts, parada i fonda" es podria ben bé renovar per una "A Ponts, parada i Ranxo".
La tradició s'ha convertit en cita obligada per la gent del municipi, d'altres pobles de la comarca, de paradistes d'arreu de Catalunya i també per a polítics, que no deixen passar l'ocasió de treure el cap, fer-se fotos i remenar l'olla fumejant. En aquesta edició, l'encarregada de la remanada ha estat Anna Erra, presidenta del Parlament de Catalunya. Són una seixantena de calderes on es preparen entre 10.000 i 12.000 racions d'aquest àpat típic d'hivern.
La preparació d'aquesta típica escudella es remunta, com a mínim, a l'any 1875. Una de les seves particularitats està en la seva cocció, ja que es fa mitjançant foc de llenya i amb olles d'aram, el que li aporta un gust diferent.
El secret de tantes racions, el caldo
En total s’han cuinat uns 1.500 quilos dels diferents ingredients amb què s'elabora el plat: gallines, pollastre, botifarra negra, ceba, porros, pastanaga, carabassa, cigrons, mongetes, patates, cols, tomàquet, pasta de sopa, arròs, aigua i sal. Una de les particularitats d'aquesta menja és que s'elabora amb foc a terra de llenya i amb olles d'aram, de manera que aconsegueix un gust peculiar que el fa únic.
Cada any el Ranxo de Ponts reparteix si fa no fa el mateix nombre de racions d'aquesta popular recepta que es cuina de manera molt similar però amb trets característics particulars a diferents municipis del Prepirineu i Pirineu durant les festes de Carnaval. El d'aquesta localitat de la Noguera però, fa anys que s'ha convertit en una festa multitudinària i reconeguda arreu de manera que s'ha transformat en tota una marca turística per a la població.
Olles de matinada
Les fogueres s'encenen a les sis del matí per començar a escalfar l'aigua de la cinquantena llarga d'olles on es cuina el Ranxo. Al cap d'un parell d'hores és quan es comencen a tirar els ingredients que una vegada cuits s'han de retirar i trinxar. Tot seguit, es tornen a posar al foc amb les verdures i els llegums perquè segueixi la cocció tot remenant contínuament. Al final s'hi afegeix botifarra negra.
Pels volts de les dues de la tarda la gent es comença a aplegar al voltant de les tanques que delimiten el perímetre de la zona on es cuina el Ranxo. Tothom porta alguna olla o carmanyola per recollir com més vianda millor i menjar-se'l in situ o emportar-se'l cap a casa. El Ranxo es comença a repartir i menjar després de la benedicció amb les autoritats pertinents.