Els natzarens són una figura molt característica de les processons de Setmana Santa, especialment a Catalunya. Acompanyen els passos vestits amb túniques i caputxes altes i punxegudes que els cobreixen completament el rostre. Tot i que poden semblar enigmàtics, tenen un origen i simbolisme profundament religiós i penitencial.

Aquestes figures representen penitents, fidels que acompanyen el recorregut de la processó com a mostra de penitència, devoció i fe. El seu paper és acompanyar, resar, fer silenci i en molts casos complir una promesa religiosa. El seu nom prové de “Jesús de Natzaret” i ja es té constància de la seva presència en actes religiosos a l'Edat Mitjana i al Renaixement, quan les confraries o germandats religioses organitzaven processons per representar la Passió. Durant la Contrareforma, als segles XVI-XVII, aquestes figures es van consolidar com a elements de devoció popular i catequesi visual.

La túnica llarga que porten pot ser de colors diversos segons la confraria, i té una representativitat que es vincula a la humilitat i el dol. El cucurull punxegut s’alça cap al cel com a símbol d’aspiració divina i penitència. D'altra banda, la caputxa cobreix la cara per mantenir l'anonimat, perquè la penitència no sigui vista ni jutjada. En alguns casos, els natzarens porten una corda a la cintura, com a símbol de mortificació o record del captiveri de Jesús, una elecció que també es pot completar amb els peus descalços o una creu a les espatlles. Aquestes són dues altres mostres de sacrificis. 

La presència dels natzarens a les processons continua sent una forma de devoció viva, i sovint s’hi apunten persones que compleixen una promesa, fan un acte de fe o simplement volen participar activament en la commemoració de la Setmana Santa.