El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha tornat a encendre les alarmes sobre la proliferació de plantes invasores al territori català. En concret, alerta del creixement accelerat dels senecis, unes plantes de flors grogues de la família de les margarides, en espais naturals de l’àrea metropolitana i en àrees del Pirineu.

Tot i que Catalunya compta amb senecis autòctons, diverses espècies exòtiques han aconseguit establir-se i competir amb la vegetació local. És el cas del Senecio inaequidens, conegut com a seneci del Cap, que s’ha escampat per pastures pirinenques i representa un risc per al bestiar, o el Senecio pterophorus, que des dels anys 90 ha colonitzat les lleres del Llobregat i el Besòs i avui és habitual a indrets com Collserola, el Montseny o el Montnegre-Corredor.

A aquests s’hi afegeix el Senecio angulatus, una espècie enfiladissa que avança per zones litorals com Montjuïc i el Garraf. Totes dues espècies són originàries del sud d’Àfrica i floreixen durant la primavera. “La seva floració prolongada i la gran resistència fan que desplacin la flora local, sobretot pel que fa a la competència pels pol·linitzadors”, explica Joan Pino, director del CREAF i responsable de la plataforma EXOCAT, dedicada al seguiment d’espècies exòtiques.

Els efectes més greus s’estan observant als Pirineus, on el seneci del Cap s’ha convertit en una amenaça per a la ramaderia extensiva. El seu caràcter tòxic i la seva capacitat d’envair prats naturals posen en risc la biodiversitat i la productivitat de pastures claus per a la pagesia de muntanya. Aquesta planta ja ha estat detectada en espais del projecte europeu Life Pyrenees4Clima, que estudia com adaptar la regió pirinenca al canvi climàtic.

“Estem avaluant si la presència d’aquestes plantes pot reduir la qualitat del farratge o afectar directament el bestiar”, indica Diana Pascual, investigadora del CREAF. L’estudi es fa en col·laboració amb la Facultat de Veterinària de la UAB i afecta espais com l’Albera i la Cerdanya.

Controlar aquestes espècies no és tasca fàcil. Segons Pino, un cop establertes en un ecosistema, és pràcticament impossible eradicar-les. Les llavors poden dispersar-se a grans distàncies gràcies al vent i mantenir-se viables durant anys. Només la detecció precoç i la retirada manual poden evitar que s’estenguin.

Davant d’aquest repte, el CREAF ha impulsat una llista negra i una llista vermella d’espècies potencialment perilloses, amb l’objectiu d’identificar prioritats i actuar abans que sigui massa tard. Aquestes accions s’emmarquen dins del projecte EXOCAT, que fa més d’una dècada que rastreja la presència d’espècies exòtiques a Catalunya.