La Casa Vallmanya, situada al terme d’Alcarràs (Segrià), ha estat reconeguda pel Govern com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de lloc històric. Amb aquesta declaració, l’Executiu en reforça la protecció legal i en delimita també l’àrea d’influència, ampliant així la catalogació que ja havia fet l’Ajuntament d’Alcarràs l’any 2008, quan la va declarar Bé Cultural d’Interès Local.

Aquest edifici d’origen cartoixà, datat al segle XVII, és un dels pocs exemples que es conserven de casa pairal a la comarca del Segrià. La seva estructura i arquitectura reflecteixen un estil propi i rellevant en el patrimoni català, fet que el converteix en un testimoni important de la història rural i arquitectònica de la zona. A finals del segle XIX, Agapit Lamarca, sogre de Francesc Macià, va dur a terme una gran reforma arquitectònica que va transformar profundament l’estructura original per adaptar-la a l’ús residencial de la seva família. Des d’aquell moment, Vallmanya es va convertir en una estada habitual per als Macià Lamarca, marcant així la seva importància familiar i política.

Un espai clau de la història política catalana

Durant la Guerra Civil, la casa va patir danys importants quan va ser incendiada. Tot i que l’interior ha estat modificat des d’aleshores, encara conserva elements que evidencien la seva rellevància històrica i cultural. Aquesta fita no només té valor arquitectònic, sinó que també és un símbol de la resistència i la memòria del període més convuls de la història recent de Catalunya.

El Departament de Cultura ha posat en relleu que la Casa Vallmanya va ser un espai clau en la història política catalana. Va ser escenari de trobades decisives, com les relacionades amb el complot de Prats de Molló, un intent revolucionari per assolir la independència de Catalunya, i de la gestació del partit Estat Català. A més, Francesc Macià, primer president de la Generalitat republicana, va fer servir aquesta casa com a seu per a la seva activitat política. Des d’allí, va rebre polítics, membres de la premsa i altres figures rellevants del moment.

En aquell període, Vallmanya va funcionar gairebé com una segona residència oficial del Palau de la Generalitat, un centre des d’on es van impulsar diverses iniciatives en àmbits com l’educació, la cultura i la justícia social. Aquesta dimensió institucional dota l’edifici d’una gran rellevància com a patrimoni històric.

Finalment, la declaració com a BCIN arriba després d’anys de debat sobre el futur de la finca, que havia quedat en estat de degradació i sense ús públic. Diversos col·lectius i institucions locals havien reclamat una intervenció urgent per evitar-ne la desaparició i assegurar la seva conservació. Amb la nova protecció oficial, s’obre la porta a una recuperació patrimonial que permetrà preservar aquest espai emblemàtic per a la memòria i la història de Catalunya.