El tram ferroviari de Raimat, al Segrià, arrossega una limitació temporal de velocitat des de l’any 2005 i és avui un dels exemples més clars de la cronificació de les incidències a la xarxa ferroviària catalana. Aquesta restricció, vigent des de fa més de dues dècades, continua apareixent als documents oficials d’Adif i simbolitza una problemàtica que, lluny de resoldre’s, s’ha agreujat amb el pas dels anys.

Segons una comparativa de documents interns d’Adif als quals ha tingut accés l’ACN, el nombre de Limitacions Temporals de Velocitat a Catalunya s’ha doblat des de finals del 2018. Aquell any, l’administrador ferroviari comptabilitzava 90 trams o punts amb restriccions per deficiències a la infraestructura, que afectaven un total de 78,8 quilòmetres de via. Actualment, el Document Setmanal de Limitacions de Velocitat recull 179 trams amb afectacions que s’estenen al llarg de 130 quilòmetres.

Dels 90 trams detectats l’octubre del 2018, catorze continuen vigents avui dia. Entre aquests destaca el de Raimat, que no només no s’ha resolt, sinó que s’ha convertit en una de les limitacions més antigues de la xarxa. En aquell moment, les incidències es repartien principalment entre Barcelona (42 trams), Tarragona (19), Lleida (15) i Girona (14).

L’evolució posterior mostra una lleugera millora puntual l’any 2023, quan el nombre de trams amb limitacions va baixar fins als 103 i els quilòmetres afectats es van reduir a 49,2. Tanmateix, el repunt dels darrers gairebé tres anys ha estat notable, fins a situar-se en els nivells actuals, gairebé el doble que fa vuit anys tant en nombre de trams com en extensió afectada.

Per demarcacions, l’increment també és significatiu. Barcelona ha passat de 42 a 86 trams amb restriccions; Tarragona, de 19 a 57, i Girona, de 14 a 28. Lleida és l’única excepció, ja que ha reduït les incidències de 15 a 8, tot i que el 2023 només en registrava tres. Malgrat això, el cas de Raimat evidencia que algunes limitacions s’han perpetuat en el temps.