L’augment de les temperatures extremes i les pluges desestacionalitzades estan posant en risc el cultiu d’ordi destinat a l’elaboració de cervesa. Per fer-hi front, el grup cerveser Damm lidera el projecte ResOrMa, juntament amb la malteria La Moràvia, Semillas Batlle, Cupasa i el centre de recerca Agrotecnio, amb l’objectiu de millorar la resiliència d’aquesta planta davant els efects del canvi climàtic.

El projecte centra els esforços a analitzar com afecten els cops de calor i les precipitacions imprevistes en la fase final del cultiu, especialment durant l’ompliment del gra i la pre-collita, dues etapes decisives per a la qualitat de l’ordi maltejat. Segons Neus Prieto, responsable de producció i medi ambient de La Moràvia, “cada vegada és més habitual que les pluges arribin en moments crítics i que les onades de calor siguin més llargues. Això pot dificultar la germinació del gra i, per tant, el procés de maltejat que permet fer cervesa”.

La urgència per adaptar els cultius es fa encara més evident en aquests primers dies d'estiu, quan Ponent va viure un dels dies més calorosos de l’any. A Gimenells i el Pla de la Font, un dels punts d’assaig del projecte, es van registrar 40,6 graus, mentre que a Lleida ciutat, Torres de Segre o Castellnou de Seana es va superar també la barrera dels 40 graus. La calorada no va ser només diürna: una vintena de municipis van tenir una nit tropical, amb mínimes per sobre dels 20 graus.

En aquest context, els assajos del ResOrMa es duen a terme en camps de Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell) i Gimenells (Segrià), dues localitats que sovint encapçalen els rànquings de màximes més altes a l’estiu. En aquestes finques s’hi testa el comportament de diferents varietats d’ordi en condicions ambientals adverses. Per simular-les, s’han instal·lat estructures com cobertes tipus hivernacle per intensificar la calor o sistemes de reg puntual per recrear episodis de pluja sobtada. Aquestes tècniques permeten observar com reacciona cada varietat i avaluar-ne la tolerància.

El projecte també preveu classificar les varietats existents segons la seva resistència i identificar-ne de noves que es puguin homologar per a l’ús cerveser. Paral·lelament, es treballa en la definició de noves estratègies agronòmiques que permetin adaptar els sistemes de cultiu i minimitzar les pèrdues econòmiques en tota la cadena de valor, des del camp fins a la cervesa.

“Potser caldrà començar a fer les coses d’una altra manera”, apunta Prieto. “Ens anem adaptant any rere any, però necessitem identificar quins canvis ens permetran garantir la qualitat de l’ordi”. Els resultats de la recerca podrien condicionar la manera com es cultiva aquest cereal en els propers anys.

Amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, el projecte té previst finalitzar el maig del 2026. La seva aplicació podria ser clau per garantir el futur de l’ordi cerveser en un context de clima incert.