La Sala Daura del Museu de Montserrat ha inaugurat aquest divendres l'exposició 'Allò Sagrat de Jiménez-Balaguer'. La mostra recull una selecció de 35 obres de diferents etapes de la trajectòria de Jiménez-Balaguer, on la més antiga data dels anys 50. El visitant veurà treballs dels seus inicis i anirà avançant adonant-se com el pintor incorpora altres suports als seus quadres que desembocaran en obres en què Jiménez-Balaguer utilitza cordes, teixits i troncs d'arbre que transforma gràcies a la força de colors vius i intensos. L'artista ha destacat a l'ACN que hi ha dos elements primordials per ell: el cos i la memòria. Dos elements que no es poden deslligar i que intenta plasmar en la seva obra.

La recerca d'un mateix, d'allò que és sagrat i inviolable, és per a Laurent Jiménez-Balaguer el motiu del seu treball i, probablement, de la seva existència, sotmès tot al signe d'una generació d'artistes catalans tacats pel desconsol de pertànyer a la postguerra espanyola.

A partir de la dècada dels vuitanta la utilització de cordes gruixudes tenyides de colors vermells contundents, blaus elèctrics i ocres, maridats en ocasions amb troncs i robes, serà persistent en tota la seva obra fins a l'actualitat. Disposades sobre la superfície creant tensions, embolcallant el bastidor i la tela, cosint-la o prenent formes corpòries, són una metàfora de la seva memòria personal i universal alhora. 

El cànem, la fusta, la tela, el color violent i les formes contingudes o expansives semblen apropar l'espectador a un record ancestral, al lligam irremeiable amb la terra, que persisteix en la gran incògnita de l'ésser humà.

La quarantena de peces de l'exposició 'Allò sagrat de Jiménez-Balaguer', que es podrà veure des d'aquest divendres fins el 5 de juliol a la Sala Daura del Museu de Montserrat, mostra, segons el comissari Antoni Perna, "els conflictes no resolts de la nostra societat". Per l'artista, Montserrat és un "ideal místic" i, a la vegada, "una idealitat extraordinària", cosa que, segons Jiménez-Balaguer faci que "un treballi amb una il·lusió que potser per un altre lloc no treballaries".

Jiménez-Balaguer irromp a l'escena artística catalana a la dècada dels 50
Jiménez-Balaguer va néixer al barri de La Torrassa de L'Hospitalet de Llobregat l'any 1928. Va irrompre a l'escena artística catalana en la dècada dels cinquanta amb una pintura extraordinàriament vital, repleta de personatges fugaços que recordaven ocells o estels, bellugant-se i fugint inquiets per la superfície de la tela. 

Avalat per Josep Maria de Sucre i la crítica més solvent del moment, com ara la de Sebastià Gasch, Cesáreo Rodríguez Aguilera, Rafael Manzano González o Juan Eduardo Cirlot, va fer les primeres exposicions individuals a Barcelona, València i Madrid. 

Aquesta primera obra, pròxima a les tendències informalistes del moment, necessitava expandir-se a l'experimentació amb altres suports com la ceràmica i l'escultura, i fer una pintura que damunt el suport li permetés corporeïtat i densitat.

L'ambició de ser pintor, la precarietat cultural del país i la necessitat de fugir del desig patern de convertir-lo en metge van refermar la seva decisió de fugir a París, l'any 1958, i treballar una pintura encara més directa i primitiva que ambicionava ser matèria. Un cop allà va treballar en diversos projectes murals d'edificis públics de França. Paral·lelament, i durant vint anys, fora dels circuïts comercials habituals, la seva pintura es nodria d'elements que formaven part del rastre del temps, del seu origen que restava inesborrable malgrat l'oxigen d'un París cosmopolita.