Un equipament cultural "de primer ordre" que, segons la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Sònia Hernández, "ha d'esdevenir el referent de Catalunya per a l'estudi i la divulgació del barroc català". En la mateixa línia s'ha expressat el director del MNAC, Josep Serra: "El discurs del barroc es farà a Manresa i qui vulgui entendre el barroc català haurà de venir a Manresa".
[intext1]
El museu s'ubica a la primera planta de l'antic col·legi Sant Ignasi de Manresa, un edifici de 8.000 metres quadrats que s'ha renovat completament. En total, el nou equipament ocupa 700 metres quadrats, però l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, ja ha anunciat que la previsió és doblar aquest espai.
[noticia]113549[/noticia]
Per a la rehabilitació integral de l'edifici, s'hi ha invertit 7,5 milions d'euros i, a més, cal sumar 1,9 milions d'euros per a la construcció del museu. L'alcalde ha subratllat que més del 55% dels recursos han vingut des d'administracions superiors. Per Aloy, el Museu del Barroc de Catalunya és una "actuació estratègica" per a la ciutat que, segons ha dit, ha permès guanyar "un equipament cultural de referència al país"; revitalitzar el Centre Històric i transformar l'entorn.
El Museu del Barroc de Catalunya, a Manresa, ho té tot a punt per obrir portes. Foto: Joan Griera Barroso
Més de 180 peces barroques
El Museu del Barroc acull tant les obres més representatives del barroc que formen part del fons del Museu de Manresa, com també diverses obres d'altres museus del país. En concret, compta amb un total de 98 peces del Museu de Manresa, 27 obres del Museu Nacional d'Art de Catalunya; 7 peces de la Col·lecció Nacional d'Art de la Generalitat, i 51 obres que són cessions d'altres museus i col·leccions d'arreu del país.[intext2]
Un dels punts destacats del nou equipament és que, a banda de l'exposició de les obres artístiques, també s'hi troben diverses aplicacions sonores i audiovisuals perquè el visitant pugui "connectar de manera més íntima" amb el patrimoni barroc. De fet, la visita al museu culmina en un espai d'immersió audiovisual "que transporta el visitant als territoris barrocs catalans i que ofereix una experiència multisensorial".
Un dels objectius del nou museu és "desmuntar alguns dels mites" que envolten l'època i l'art barroc. Així ho ha explicat el director de l'equipament, Francesc Vilà, que diu que han intentat acostar-s'hi "sense estereotips ni idees prefixades". En aquest sentit, Vilà explica que sovint es veu el barroc com un "entorn fosc" i marcat "per una religiositat difícil d'assumir". En canvi, diu, amb el recorregut per les obres es pot veure que hi havia una "exhuberància en les formes, un gust per la sensualitat, un exercici de colors i una voluntat expressiva que s'acosta, en alguns punts, a voluntats expressives contemporànies".
De fet, en els últims anys, la por pel Barroc s'ha anat perdent. Comarques com el Solsonès el promocionen en rutes turístiques; diversos museus locals li han dedicat exposicions temporals i el festival Espurnes Barroques marida des de fa anys aquest art, amb la música i el territori.
El Museu del Barroc de Catalunya, a Manresa, ho té tot a punt per obrir portes. Foto: Joan Griera Barroso
Els autors més representatius del barroc català exposats al nou museu
Entre les 182 obres que s'exposaran al nou equipament, s'hi troben els autors més representatius del barroc català. Destaquen noms com Antoni Viladomat, Joaquim Juncosa, Francesc Tramulles o Francesc Pla, així com també artistes que formaven part de l'escola d'escultura barroca manresana del segle XVII com ara Joan Grau, Josep Sunyer o Jaume Padró. Pel que fa a les obres, algunes de les més representatives són la pintura Flagel·lació de Crist, de Joaquim Juncosa; Sopar de Sant Francesc i Santa Clara a San Damiano, d'Antoni Viladomat; un bust masculí fet per Agustí Pujol o una petita representació escultòrica de Sant Pau realitzada amb terra cuita policromada per part de l'escultor manresà Jaume Padró.Manresa, bressol del barroc català
A Manresa a principis del segle XVII es van crear diversos tallers escultòrics dedicats al retaulisme i això va fer que sorgissin molts artistes que s'hi dediquessin i que es fessin encàrrecs per a tot el país. Així ho explica el director del Museu de Manresa, Francesc Vilà, que tot i que admet que el de Manresa no era un "cas únic" al país, sí que la gran quantitat d'autors i obres que es van generar a la ciutat van fer que "s'arribés a parlar d'una escola d'escultura barroca manresana". De fet, aquesta situació fa que el Museu de Manresa ja disposi d'una col·lecció molt important d'art d'època barroca, fet que ha permès nodrir bona part de la col·lecció del nou Museu Barroc de Catalunya.
El Museu del Barroc de Catalunya, a Manresa, ho té tot a punt per obrir portes. Foto: Joan Griera Barroso
L'antic Col·legi de Sant Ignasi, seu del nou Museu Barroc
El nou Museu Barroc de Catalunya s'ubica a les instal·lacions de l'antic Col·legi de Sant Ignasi de Manresa, un edifici de planta quadrada organitzat a partir d'un gran claustre d'ordre neoclàssic construït per la Companyia de Jesús a mitjans del segle XVIII i reformat a mitjans del segle XIX. L'edifici és també la seu del Museu de Manresa. En concret, el Museu del Barroc s'ubica a la primera planta de l'edifici, que té una superfície total de 1.319 metres quadrats però que de moment només se'n faran servir uns 800.L'antic Col·legi de Sant Ignasi, que està en obres des del 2016, té una superfície total de 9.000 metres quadrats i quatre plantes. En global el projecte té un cost de 9 milions d'euros. A banda del Museu del Barroc que s'ubica a la primera planta, l'edifici també acollirà el Museu de Manresa a la segona planta, mentre que a la planta baixa hi haurà l'espai d'acollida de pelegrins, la recepció i sales per a exposicions temporals. Finalment, la tercera planta acollirà un espai dedicat a al Fundació Josep Mestres Cabanes i la quarta planta serà per a espais d'emmagatzematge. El claustre serà de lliure accés i obert a la ciutadania.
La polèmica pel concurs del projecte museogràfic
El projecte del Museu del Barroc va arribar als jutjats després que una de les quatre empreses que va optar a la convocatòria per redactar el projecte museístic impugnés el resultat del concurs. L'empresa Produccions Culturals Transversals va presentar l'any 2021 un contenciós administratiu contra l'Ajuntament de Manresa, ja que considerava que el concurs de mèrits estava "viciat".[naciomanresa]
