L'empresa bagenca argumenta que en la fase de selecció d'equips per mèrits, mai no es van demanar certificacions per acreditar els currículums presentats i es van seleccionar "arbitràriament" dues empreses, Croquis i Playmedia, "obviant el pertinent sistema de valoració objectiu-numèric".
Vuit fulls misteriosos
A més, assegura que "existeixen sòlids indicis" que, "fora de temps i il·legalment", podria haver-se introduït documentació a l'expedient de Playmedia, per justificar la puntuació rebuda en l'àmbit de selecció de projectes de més de 750 metres quadrats. La incorporació o modificació d'un expedient d'aquest tipus podria ser tipificat com "un delicte d'infidelitat en la custòdia de documents".En aquest sentit, segons ha afirmat el seu director, Eudald Tomasa, un cop adjudicat el concurs van demanar còpia de la documentació presentada pels altres candidats i van veure que a l'expedient de Playmedia hi faltava la justificació de projectes de més de 750 metres quadrats, "però quan es va iniciar el procediment al Jutjat Contenciós, van aparèixer vuit fulls, sense segell de l'Ajuntament ni timbre d'obertura de plica que no hi eren inicialment".
Sobre la incorporació dels vuit fulls, Tomasa, que ha fet la roda de premsa aquest divendres acompanyat de l'advocat Àlex Solà, ha afegit que "no sabem ni qui ni com es va fer, però sospitem que puguin ser persones que formen part del jurat de la primera fase", ja que han de tenir "la capacitat i possibilitat d'introduir vuit fulls de més dins dels sobres originals dels participants on es continuava guardant la documentació. I això restringeix clarament el ventall de possibles autors".
La falta d'aquests vuit fulls "tenien incidència decisiva, ja que no es podia classificar l'empresa en la selecció sense aquesta informació", de manera que ja no hagués obtingut la puntuació per passar el primer tall del concurs. Tomasa adverteix que el jurat va puntuar aquest apartat de l'empresa amb 40 punts -el màxim-, sense tenir constància dels metres quadrats dels projectes "en els papers entregats inicialment". "Cal tenir en compte que entre les primeres empreses classificades hi havia diferències de només 1, 2 o 3 punts", ha assenyalat.
El procediment
El concurs per a la redacció del projecte del Museu del Barroc es va iniciar l'any 2020 amb un procediment habitual dividit en dues fases. En la primera, es trien quatre equips en funció de la seva trajectòria i mèrits, puntuables d'una forma quantitativa i objectiva. En una segona fase, els quatre equips seleccionats són convidats a redactar un avantprojecte, que un jurat amb perfil expert valora per triar un dels quatre avantprojectes que farà el projecte executiu del museu i en dirigirà l'execució de l'obra.L'abril de 2021 un comitè d'experts dictaminava que Croquis, una empresa destacada en l'àmbit de la museografia com a productora museogràfica, guanyava el concurs per dissenyar el Museu del Barroc de Catalunya. Quan es va fer públic el guanyador, també va sortir a la llum el currículum de l'empresa. Tomasa destaca que "els projectes més importants del currículum presentat eren projectes on Croquis n'havia portat a terme la producció, però no n'havia dissenyat el projecte, que era l'objecte del concurs". Així mateix, continua el director de Transversal, "s'atribuïen premis de projectes l'autoria dels quals justament la tenien altres participants en el concurs, especialment Varis Arquitectes, que també havien inclòs en el seu currículum".
Davant d'aquests fets, Transversal, que havia quedat segona en el concurs, va demanar una reunió amb l'alcalde, la regidora de Cultura i el cap de Cultura de l'Ajuntament, en la que, segons Transversal, van respondre que "no hi havia res a discutir, perquè tot s'havia fet de la forma més correcta possible". Per això, Transversal va demanar revisar els expedients dels participants.
Amb els expedients a la mà, Transversal va constatar "que molts dels projectes presentats al currículum per part de Croquis, en la fase de mèrits, no s'adeien a la filosofia d'un concurs de projecte, ja que eren estrictament treballs de producció", i també va comprovar que en la documentació presentada per una altra candidata, Playmedia, "no hi havia dades sobre metres quadrats" en un apartat on era la base de la puntuació.
Per una altra part, estudiant els expedients, Transversal va veure que en la segona fase, es va emetre l'acte administratiu que aprovava un dictamen de selecció del projecte guanyador "mancat de la més mínima justificació i fonamentació, sense cap argumentació de les valoracions emeses pel comitè d'experts". L'advocat Àlex Solà apunta que "a no ser que siguin manifestament incongruents o absurdes", les valoracions del comitè d'experts s'han d'acatar, "però és que en aquest cas, no hi havia cap argumentació sobre els punts que es donaven en cada apartat de cada projecte, i encara menys una valoració general". "És com si els membres del comitè haguessin puntuat arbitràriament sense defensar el seu criteri i s'hagués fet una mitjana sense cap més valoració", ha conclòs.
Tot això va portar Transversal a presentar un recurs potestatiu de reposició a l'Ajuntament contra el veredicte del concurs, que va ser desestimat amb l'argument que era "extemporani", és a dir, presentat fora de termini, "com si només hagués estat interposat contra la primera fase, quan les referències a aquesta fase són només per destacar les irregularitats de tot el procés".
Davant de la desestimació del recurs per part de l'Ajuntament, Transversal va presentar recurs al Jutjat Contenciós que, després de dos anys, ha invalidat l'argument de l'Ajuntament, admetent que el recurs es va presentar dins de termini. Aquesta sentència, però, ha estat recorreguda per les dues parts davant el TSJC. L'Ajuntament defensant l'extemporaneïtat del recurs de reposició, i l'empresa per la segona part de la sentència, "ja que conté un error material a l'assumir que Transversal no havia passat el tall de la primera fase, quan sí que ho havia fet".
Comprovació de la documentació de Croquis
Davant el recurs presentat per Transversal a l'Ajuntament, el comitè d'experts va comprovar la documentació presentada per l'empresa guanyadora Croquis sobre projectes museogràfics, de patrimoni cultural i premis rebuts, i va emetre un informe no valorant o no admetent dotze mèrits de la guanyadora que havien estat acceptats inicialment.Transversal acusa Anna Crespo de "mentir" en ple
Arran de la documentació que l'Ajuntament va solicitar a Croquis per a la comprovació dels seus mèrits, el director de Transversal acusa la regidora de Cultura, Anna Crespo, de "mentir" durant la celebració del ple del 17 de juny de 2021, quan el PSC va demanar "ajornar la decisió d'encarregar el projecte a Croquis, perquè abans es pogués revisar adequadament la documentació".Durant el ple, Crespo va assenyalar que "a dia d'avui jo tinc la certificació de totes les coses que va fer l'empresa (Croquis)", però, segons la informació facilitada per Transversal als mitjans, el registre d'entrada d'aquestes certificacions assenyala que els documents van arribar a l'Ajuntament com a mínim a partir del 30 de juny, dues setmanes després de la celebració del ple "i després que la regidora assegurés que tenia la documentació".
En el mateix ple, segons apunta Tomasa, la regidora va assumir que en la primera fase "hi entrava una part de criteri personal", quan segons les bases els criteris haurien de ser "eminentment i única numèrics, objectius". "També va dir que els currículums es van analitzar només a partir de declaracions jurades, sense necessitat de demanar certificacions inicialment, com es fa en tots els concursos", ha assenyalat.
Un pèrit per valorar el jurat d'experts
Per reforçar l'argumentari sobre la falta de valoració dels apartats de cada avantprojecte per part del jurat d'experts de la segona fase del concurs, Transversal va encarregar un informe pericial a Francesc Xavier Hernàndez, catedràtic especialitzat en museografia per la UB, autor de molts projecte museogràfics i impulsor del màster de museologia de la UB.Segons ha explicat Tomasa, l'informe d'Hernàndez és "demolidor" pel que fa a "la manca d'expertesa en la comissió que ha de dirimir la Fase B", de valoració, amb l'ampliació del jurat de sis a dotze membres, "que no es fa amb experts, sinó amb més persones de l'administració local", i només amb una persona "experta en l'àmbit de la gestió i/o producció museística de reconeguda vàlua".
Malgrat tot, el pèrit apunta que la persona triada per a aquest perfil "és historiador i no compta amb experiència contrastada en l'àmbit de la museografia", i els estudis que ha publicat "no son mèrits suficients per judicar opcions museogràfiques. Ans al contrari, ho considero un greu demèrit per la competència del jurat i un fet que menysté la valoració de l'expertesa museogràfica i la professió que la desenvolupa", segons assenyala l'informe.
Hernàndez assenyala un altre fet que "no és irrellevant" en la valoració de l'expertesa de la comissió. El director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Josep Serra, al que el Museu del Barroc serà "dependent o integrat a la seva xarxa", no va formar part del jurat d'experts, "Des del meu punt de vista és summament greu que el jurat no considerés el parer d'aquesta persona com a imprescindible", estima el pèrit en el seu informe.
Hernàndez conclou el seu informe apuntant que "si ajuntem les més que probables negligències evidenciades en la primera fase, i les sorgides en la segona, podríem arribar a la conclusió que el veredicte d'aquest concurs com a mínim planteja zones fosques de difícil comprensió des d'un punt de vista estrictament professional i posa en qüestió la validesa del judici final".
Perquè ara, en campanya, i no abans?
El procés davant el TSJC no obre un nou procediment, "sinó que es fa una revisió de sentència a partir dels testimonis i documentació presentada per les parts", ha explicat Solà. Dilluns passat va cloure la tramitació del recurs davant del Jutjat Contenciós i "no hagués estat adequat fer-ho públic abans que es tanqués aquesta etapa"."La roda de premsa s'ha fet en la primera data disponible de l'agenda del meu advocat després de finalitzar aquest procediment davant del Jutjat Contenciós", ha explicat Eudald Tomasa, que afirma que "no té res a veure" amb el fet que l'empresa que dirigeix porti la comunicació d'un dels partits que es presenten a les eleccions municipals de Manresa.
Eudald Tomasa ha afirmat que "mai no ens hem trobat amb un procés concursal gestionat tan barroerament, tant pel que fa als criteris aplicats en la selecció d'equips, com sobretot pel que fa al procés de control i verificació dels tècnics. Quan vam constatar clars senyals de praxi incorrecta, i indicis de corrupció i possible prevaricació a favor de dos equips, vam decidir presentar un recurs. Després, davant el bloqueig total per part de la regidora, del tècnic superior de cultura i especialment de l'alcalde, a revisar el concurs i el que estàvem assenyalant, vam decidir elevar el recurs al jutjat contenciós".
El director de Transversal assegura que "l'important per a nosaltres ja no és guanyar el concurs, ni tan sols guanyar el judici, ni rebre una compensació econòmica determinada. Veient com funciona la justícia, guanyar o perdre esdevé intranscendent. Per a nosaltres, ara mateix, l'important és posar en relleu totes les irregularitats del procés".
