"Aquest matí, quan hem obert, una persona m'ha dit: «Ara ets la directora de l'orquestra; fes que soni la música», i m'he emocionat, perquè fa molt temps que tenia ganes de fer aquest pas". Els ulls de la Cristina Blesa Picas brillen d'una manera especial: és el primer Sant Jordi de la seva vida que estarà darrere del taulell de la llibreria que sempre havia volgut tenir. Fa anys que regenta la Rubiralta, un negoci centenari que el 1906 va obrir el seu besavi al número 24 del carrer del Born en clau d'impremta i que, al llarg de les dècades, s'ha anat transformant en el que és ara: una llibreria-papereria.
"Els meus besavis, Albert Rubiralta i Concepció Garriga, van passar el negoci als seus fills, el Lluís i la Maria. El primer, que va seguir l'ofici d'impressor, se'n va anar a treballar a Barcelona, i la Maria -la meva àvia- va posar-se al capdavant de la botiga", explica Blesa. Durant el període que la pubilla dels fundadors va regentar l'establiment, la música va tenir-hi un paper fonamental: "Ella era pianista, i durant molts anys, a banda de llibres i articles de papereria, va vendre partitures; moltes partitures", assenyala.
1977, la primera gran reforma
Després de Maria Rubiralta, el timó de la llibreria va passar a mans de la seva filla Joana, la Joanina, "que és la meva mare", apunta Blesa. Ella va ser qui l'any 1977 va decidir tirar endavant una gran reforma a l'establiment "per fer-se'l a mida". Des de llavors, la llibreria Rubiralta no s'havia sotmès a cap més obra de remodelació: els aparadors que donaven la benvinguda a una entrada petita i atapeïda de llibres; el passadís principal (i únic) estret, envoltat d'obres literàries de tots els temps, de papers i cartolines de colors, d'estoigs i motxilles, de plomes i bolígrafs... Quaranta-set anys amb els mateixos prestatges, amb la mateixa distribució, amb les mateixes rajoles...
Fa cinc anys, però, la Cristina (la Tina, pels amics) va començar a moure fils per fer el que gairebé mig segle abans havia fet la seva mare: dissenyar una botiga nova, al seu gust, que respirés aires renovats. "No ha estat un procés fàcil, perquè no ha comportat només la reforma de la botiga sinó, també, la rehabilitació de part de l'edifici", explica. En aquest sentit, si bé la intenció de fer un canvi va néixer fa cinc anys, la llum verda per poder començar a fer les obres no va arribar fins a finals de l'any passat.
"És un somni fet realitat"
El 31 de gener d'aquest 2024, Cristina Blesa abaixava la persiana de la Rubiralta per començar els treballs de restauració. L'única condició sine qua non que va posar va ser que per Sant Jordi, les obres havien d'haver acabat: "Ahir encara hi havia operaris acabant de posar llums, però avui ja hem obert al cent per cent", celebra l'actual propietària, que confessa que tot plegat, "és un somni fet realitat".
"Tothom que entra a la botiga em diu que li encanta com ha quedat", diu. El rentat de cara, certament, és innegable: molta més llum, mobles de fusta, redistribució d'espais i sensació de més amplitud... "La gent diu que té un aire de llibreria nòrdica, i que és molt càlida", comparteix, tot concloent: "No podríem haver reobert en un millor dia".