Aquest dissabte se celebrà una cercavila de bestiari festiu amb pirotècnia, en commemoració del Dia Europeu del Bestiari Festiu (24-N) pels carrers de Manresa. Les figures participants han estat Drac de Botafocs, Castelló de la Plana, Drac el Masellot, de Lavern, Pollo del Prat de Llobregat, Espanta-Rucs de Sant Jaume dels Domenys, Griu de Tarragona, Víbria de Castellar del Vallès, Víbria i Mulassa de Xàldiga, Manresa.

Diumenge al matí, s'han aplegat més de mitja dotzena de figures de bestiari tranquil en una plantada i posterior cercavila. Hi havia l'Haca de Botafocs, Castelló de la Plana, la Mulassa de Barcelona, l'Àliga i Àliga petita de Guixanet, Tàrrega, la Cua de drac, Cornellà de Llobregat i la Víbria i Mulassa de Xàldiga, Manresa.

Més de mil persones han assistit als diferents actes organitzats en motiu del Festivitas Bestiarum i del Dia Europeu del Bestiari Festiu, que ha estat possible gràcies a la participació activa de més de 15 associacions, amb prop de tres-centes persones.

Tenint en compte la trajectòria dels darrers cinc anys, i el palmarès de premiats que ja s'hi acumulen, es pot considerar que enguany s'ha assolit la consolidació com a festa rellevant ja consolidada dins el calendari festiu del país.

Premis BEST

Al migdia, ha començat l'acte central del Festivitas Bestiarum al Teatre Conservatori de Manresa. L'humorista Ferran Aixalà ha estat l'encarregat de donar la benvinguda i conduir la gala on s'ha nomenat a la física i meteoròloga Mònica Usart (RAC1, RAC105) com a Ambaixadora del Bestiari Festiu 2019. A més, s'ha fet el lliurament dels Premis BEST i s'ha anunciat que la sisena edició del Festivitas Bestiarum es durà a terme a Cervera, Capital de la Cultura Catalana 2019.

Guanyadors dels Premis BEST a iniciatives impulsades per les entitats federades

D'un total d'una desena de projectes presentats, el Jurat ha determinat els tres projectes finalistes:

- Primer premi: Trobada #40anys#40bèsties, de l'Associació d'Amics del Drac de la Geltrú, per la capacitat d'organització demostrada, pel volum de persones i figures convocades, així com per la originalitat i qualitat de la temàtica escollida, en la qual s'hi ha aplegat quaranta figures de cadascun dels anys des que es va batejar el Drac Tigre l'any 1978.

- Segon premi: Taller Fes la teva Mula Baba, de l'Associació Baba Babarota de Girona, per l'originalitat de la proposta, que apropa l'element festiu a la canalla i les famílies per mitjà de tallers, així com per afavorir la immersió dels infants dins la festa.

- Tercer premi: 450è aniversari de la Mulassa de Barcelona, de l'Associació d'Amics dels Gegants del Pi, en reconeixement de tot l'extens programa d'activitats organitzades al llarg de l'any en commemoració d'aquesta efemèride.

Guanyadors dels Premis BEST, reconeixement a la societat pel foment dels valors de la cultura popular i tradicional:

- Premi BEST 2018 a un personatge públic, al folklorista Bienve Moya (Vilanova i la Geltrú), en reconeixement per la gran feina de creació i recuperació de festes populars, entre elles la Mercè de la ciutat de Barcelona, el Carnaval de Vilanova i la Geltrú o la seva tasca com a impulsor dels Campus de Cultura de Llívia o Sant Quintí de Mediona.

- Premi BEST 2018 a una associació, al Centre de Recerca i Difusió del Patrimoni Etnològic i la Memòria Històrica, Carrutxa, de Reus, en reconeixement a la tasca de documentació a través de la recerca, la divulgació i la dinamització de diferents aspectes de la cultura popular i el patrimoni des de fa més de 30 anys, sobre tot en les comarques del Priorat i Baix Camp.

- Premi BEST 2018 a una iniciativa de comunicació, a la Revista Canemàs de Pensament Associatiu, impulsada per l'Ens de l'Associacionisme Cultural, posant en valor l'espai de reflexió que genera sobre el món de la cultura popular, on tots els temes hi tenen cabuda, ds de la professionalitat, el rigor i amb esperit crític.

- Menció especial BEST 2018 a la qualitat, tradició i estímul europeu, a l'Associació de Gegants i Cabets d'Ontinyent, valorant la tasca duta a terme per a la recuperació dels elements d'imatgeria festiva, en reconeixement de la capacitat organtizativa, l'esforç i la incidència que a tingut el Primer Aplec de Bestiari que han organitzat, juntament amb la trajectòria d'èxit demostrada d'organització d'aplecs de gegants i cabets des de fa trenta anys

El Jurat dels Premis BEST

El Jurat encarregat de proposar, deliberar i escollir els premiats en les diferents categories, ha estat format per Antoni Herrera, Subdirector General de Cultura Popular i Associacionisme, Generalitat de Catalunya; Òscar Pascual, Coordinador de l'Àrea de Cultura, Educació i Esports, Diputació de Barcelona; Quim Gil, Comercial, Pirotècnia Antiga Casa Manel Estalella; Rosa Maria Provencio, Presidenta de l'Associació Catalana de Puntaires; Joan Pallarès, Vocal de la Junta de la Federació Catalana de Societats Musicals; Mateu Tres, President de l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya; Jaume Múria, Vicepresident econòmic de l'Agrupació del Bestiari; Josep Bros, Delegat territorial Comarques Centrals de l'Agrupació del Bestiari, i Jordi Mullor (secretari del Jurat), Vicepresident executiu de l'Agrupació del Bestiari.

Reconeixement del Parlament Europeu

Tot i que a Europa, la majoria de països tenen bestiari festiu, Catalunya és el país on n'hi ha més degut a la forta tradició associacionista. Per aquest motiu, des de l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya es vol liderar la iniciativa d'aconseguir un dia dedicat al bestiari. El seu president, Mateu Tres, ha reconegut que "no és una tasca fàcil", però tot i això preveu que s'aconsegueixi d'aquí a un parell d'anys. De fet, enguany, la festa també se celebra a Occitània amb l'objectiu d'internacionalitzar aquesta efemèride. 

Relleu generacional

Tres ha dit que, actualment, el bestiari festiu català té un estat de salut "molt bo" i ha afegit que s'estan recuperant moltes figures. Precisament, un dels objectius de l'Agrupació és aconseguir que els més menuts participin "de manera activa" i no com a simple espectadors del bestiari festiu. Segons Tres, actualment el relleu generacional a Catalunya està del tot garantit, però cal construir "una cantera" de futurs portadors del bestiari català.