
Gravació d'una de les entrevistes. Maria Alba Riu
El Museu de la Tècnica de Manresa treballa en el projecte titulat "Tallers de memòria històrica: històries personals de la Manresa industrial". L'estudi se centra en la memòria de persones que van treballar en alguna fàbrica de la ciutat entre els anys 30 i els 60 i que van viure el canvi polític però també la vida industrial de la capital del Bages. Per tirar endavant aquest treball l'equipament ha rebut una subvenció de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). El treball es troba ara en la fase d'entrevistes a una quinzena d'antics treballadors d'algunes de les indústries, sobretot de cinteria, i de tallers de la ciutat.
El Museu de la Tècnica, que acull una exposició permanent sobre la cinteria, ha estat l'escenari aquest dimarts a la tarda, de la gravació d'algunes de les entrevistes. Joan Antoni Pusó, de 74 anys, ha estat el protagonista d'una d'elles i ha parlat sobre la fàbrica de cinteria que tenien a casa seva.
"Al primer pis i a la primera planta de casa hi havia sis telers amb la seva maquinària auxiliar", explica Pusó. Un detall que exemplifica que va viure el negoci "des del néixer". Precisament un dels objectius de les entrevistes és recopilar informació relacionada amb la vida quotidiana dels treballadors, ha explicat Neus Ballesteros, encarregada de fer les entrevistes.
La intenció es entrevistar una quinzena de persones, d'entre 70 i 90 anys, que puguin aportar la seva experiència com a treballadors "però també del seu entorn laboral i familiar" per aprofundir en el passat industrial, especialment en el relacionat amb el món de la cinteria.
Un cop finalitzada la fase de les entrevistes, que acabarà abans de final d'any, s'iniciaran els tallers de memòria històrica que pretenen reunir persones procedents de diversos entorns socials i industrials de la ciutat per tractar temes diferents.
El projecte també inclou una recopilació d'imatges industrials de l'època de la República, la postguerra i el franquisme. D'aquesta manera es vol donar a conèixer els canvis que s'han produït durant tot aquest temps.
El Museu de la Tècnica de Manresa treballa en el projecte titulat "Tallers de memòria històrica: històries personals de la Manresa industrial". L'estudi se centra en la memòria de persones que van treballar en alguna fàbrica de la ciutat entre els anys 30 i els 60 i que van viure el canvi polític però també la vida industrial de la capital del Bages. Per tirar endavant aquest treball l'equipament ha rebut una subvenció de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). El treball es troba ara en la fase d'entrevistes a una quinzena d'antics treballadors d'algunes de les indústries, sobretot de cinteria, i de tallers de la ciutat.
El Museu de la Tècnica, que acull una exposició permanent sobre la cinteria, ha estat l'escenari aquest dimarts a la tarda, de la gravació d'algunes de les entrevistes. Joan Antoni Pusó, de 74 anys, ha estat el protagonista d'una d'elles i ha parlat sobre la fàbrica de cinteria que tenien a casa seva.
"Al primer pis i a la primera planta de casa hi havia sis telers amb la seva maquinària auxiliar", explica Pusó. Un detall que exemplifica que va viure el negoci "des del néixer". Precisament un dels objectius de les entrevistes és recopilar informació relacionada amb la vida quotidiana dels treballadors, ha explicat Neus Ballesteros, encarregada de fer les entrevistes.
La intenció es entrevistar una quinzena de persones, d'entre 70 i 90 anys, que puguin aportar la seva experiència com a treballadors "però també del seu entorn laboral i familiar" per aprofundir en el passat industrial, especialment en el relacionat amb el món de la cinteria.
Un cop finalitzada la fase de les entrevistes, que acabarà abans de final d'any, s'iniciaran els tallers de memòria històrica que pretenen reunir persones procedents de diversos entorns socials i industrials de la ciutat per tractar temes diferents.
El projecte també inclou una recopilació d'imatges industrials de l'època de la República, la postguerra i el franquisme. D'aquesta manera es vol donar a conèixer els canvis que s'han produït durant tot aquest temps.