El dissabte 29 de juny del 2013, l'Anna Roca i el Miquel Sanchís encetaven un nou capítol vital. Després de gairebé un any donant-hi voltes, finalment van decidir fer el pas i materialitzar aquella proposta que una tarda els va fer una amiga: "Per què no obriu una llibreria de segona mà?". Tots dos, acèrrims lectors, sempre que viatjaven per Europa es passaven hores i hores divagant per establiments literaris singulars, d'aquells amb caràcter propi que a l'aparador no hi tenien les novetats editorials i els best sellers, sinó que potser hi havien plantat clàssics amb portades desgastades o poemaris d'autors poc reconeguts. I fins i tot algun cartell que anunciava la propera activitat cultural que s'hi duria a terme. Tot plegat, a preus molt populars a l'abast de pràcticament totes les butxaques.
¿Era massa pretenciós intentar traslladar aquell model de negoci a Manresa, la seva ciutat? Deu anys després, els protagonistes d'aquesta història han vist que no, que aquella Papasseit que va obrir portes a la plaça Gispert amb tota la incertesa del món, no només segueix viva i ufanosa sinó que s'ha convertit en la llibreria de segona mà de referència de la Catalunya Central. Un bon exemple d'això és el canvi de local que el Miquel i l'Anna van haver de fer fa sis anys perquè el que tenien els havia quedat petit. Es van traslladar al carrer Barcelona número 25, on són ara, i on aquest dissabte, 30 de setembre, celebraran el seu desè aniversari amb una festa oberta a tota la ciutadania que començarà a les sis de la tarda i comptarà amb propostes audiovisuals, performatives, literàries i musicals, així com també amb pica-pica i servei de barra.
Per molts anys!
Gràcies! Estem molt contents! Deu anys són molts anys!
S'ho esperaven, quan van obrir, que tindrien una vida tan llarga?
Si més no, ho desitjàvem, però sabíem que no seria gens fàcil, sobretot si tenim en compte que la nostra formació no té res a veure amb l'empresa ni amb els números. Al començament havíem de fer molts malabars per arribar a final de mes, i va ser tota una odissea familiaritzar-nos mínimament amb la burocràcia que comporta tenir un negoci: que si llicències, que si capitalització de l'atur, que si alta de seguretat social i hisenda, que si activitats econòmiques, que si declaracions trimestrals... Tot un món que a dia d'avui encara no acabem d'entendre del tot!
Són de lletres pures.
Totalment! L'Anna és dissenyadora i historiadora de l'art amb postgrau en art i cultura digital i especialització en gestió cultural. El Miquel va estudiar biblioteconomia i té una experiència de més de deu anys treballant en biblioteques.
Van ser valents, doncs.
No et pensis, eh! Va passar molt temps des que es va plantar la llavor de la idea fins que es va dur a terme; som molt lents prenent decisions. De fet, durant l'any de gestació del projecte, al menjador de casa vam penjar-hi un esquema amb diversos fulls enormes amb la cara de Joan Salvat-Papasseit al mig, on hi anàvem anotant els dubtes, els avenços que fèiem, les idees que se'ns acudien... Ens va anar molt bé, tenir-ho tan a la vista, perquè era una manera de tenir el projecte sempre present.
[blockquote]"Salvat-Papasseit ens agrada molt a tots dos pels orígens humils, per les idees d'esquerres i perquè va ser un avançat als seus temps"[/blockquote]
Pel que intueixo, el nom va ser de les primeres coses que van tenir clares, si a l'esquema del menjador hi havia la foto de Salvat-Papasseit al mig...
Sí. És un poeta que ens agrada molt a tots dos -no és fàcil que coincidim en gustos!- pels orígens humils, per les idees d'esquerres i perquè va ser un avançat als seus temps. A més, el mot Papasseit, fonèticament, té molta potència.
La tria del local de la plaça Gispert també va ser unànime? Com que diuen que els costa coincidir en gustos...
Sí, també! Teníem claríssim que volíem que la llibreria fos al barri antic. En aquell moment vivíem allà i hi fèiem tota la nostra vida. Va ser una aposta personal i ens va saber molt greu haver-ne de marxar...
I per què ho van fer?
Perquè el local ens va quedar petit, tant per l'aforament de les activitats, com per la capacitat de fons i, sobretot, per l'espai del magatzem, que era quasi inexistent. La nostra idea era trobar alguna cosa al centre històric, i de fet vam fer-nos un fart d'anar a veure llocs. Finalment, però, vam optar per traslladar-nos al local on som ara, al carrer Barcelona, perquè encaixava perfectament amb el que buscàvem i perquè vam pensar que es tractava d'una zona interessant.
De quants llibres disposen, ara mateix?
Entre la llibreria i el magatzem, estem al voltant del 15.000 exemplars.
[blockquote]"Els llibres que tenen més requesta són les novel·les russes i les victorianes"[/blockquote]
I aquí hi entra tot el que els arriba? O fan cribratge?
Seleccionem molt els llibres que entren a la llibreria, tant pel que fa al contingut com per l'estat en el qual es troben. Pensem que aquesta és la clau per mantenir un fons de qualitat durant tant de temps.
Quins títols són els més demanats?
Es fa difícil de dir... Potser els que tenen més requesta són les novel·les russes -Anna Karenina està dintre del top5-; les victorianes, amb Jane Austen com a autora més demandada, i llavors també surt molt La metamorfosi de Kafka; 1984 de George Orwell, o Un món feliç d'Aldous Huxley.
Com és el tipus de públic que freqüenta la Papasseit?
Doncs realment heterogeni! Ens venen des d'infants acompanyats dels pares, fins a persones de més de 90 anys. Potser el més majoritari es mou entre els 25 i els 60 anys, tot i que també venen un munt de joves.
[blockquote]"Els llibres tenen la particularitat, com a objectes, de ser tan vàlids si s'han publicat fa un mes, deu anys o cinquanta"[/blockquote]
Tenen el valor que es mereixen, els llibres de segona mà, tenint en compte la tirania de la novetat que impera avui en dia?
Uf, no ens veiem gens en cor de parlar de la societat com a conjunt uniforme... Pensem que hi ha gent per tot i el cert és que la nostra feina ens permet veure una part de la població que potser no és la més abundant. Dit això, i si bé és cert que a nivell editorial la dictadura de la novetat hi és força present, projectes com el nostre demostren que hi ha molta gent que no es mira els llibres només com a productes volàtils, sinó que entén que un llibre és nou fins que no l'has llegit.
No passen de moda.
En absolut! Els llibres tenen la particularitat, com a objectes, de ser tan vàlids si s'han publicat fa un mes, deu anys o cinquanta.
Una altra pota imprescindible de la Papasseit és l'agenda d'actes culturals que ofereix. Creuen que si només s'haguessin dedicat a la venda de llibres, ja haurien tancat?
Nosaltres vam néixer en un moment en què, a nivell de país, s'estava fent una reinvenció de la llibreria com a espai de comerç de llibres. Com que amb la competència de les grans superfícies i cadenes les botigues de llibres de barri tendien a desaparèixer, van anar brotant nous projectes de llibreries independents i especialitzades que contemplaven la programació d'actes culturals com a mecanisme d'anar més enllà del simple fet comercial.
A vostès els ha funcionat.
És que per a nosaltres, La Papasseit no és només una botiga de llibres; és un espai on s'hi creen vincles duradors. Un dels valors principals d'aquest projecte és la capapcitat que té d'estrènyer relacions tant amb lectors com amb artistes. Sense anar més lluny, hi ha gent que hem conegut aquí que ara forma part del nostre cercle més estret d'amistats.
Posem-nos una mica nostàlgics, va. Quins moments destacarien d'aquests deu anys de Papasseit?
N'hi ha tants...! Però si hem de triar, pel seu simbolisme, ens quedem amb les dues inauguracions. La primera, la del local de la plaça Gispert, significava la satisfacció de poder ensenyar al món un projecte al qual hi haviem destinat moltes i moltes hores de feina, tan mental com física (les reformes del local les vam fer nosaltres mateixos i amb la bona voluntat de molt bons amics), i amb un pressupost que ara faria riure.
I la segona?
La del carrer Barcelona va ser la bomba! Va venir una pila de gent, ja no només amics i familiars, sinó també persones que havien conegut la primera part del projecte. No hi cabíem en un local que és tres vegades més gran que el primer! Potser aquest dissabte també entrarà en aquesta llista de moments per recordar...
