Francesc Vilà, Gemma Boix, Ramon Ten i Antoni Caballé en la mesa de cloenda. Foto: GenCat

Entre els dies 28 i 30 d'octubre de 2010, s'ha portat a terme al Museu Comarcal de Manresa les primeres Jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central. Els objectius marcats pels Serveis Territorials de la Catalunya Central i l'Ajuntament de Manresa eren modestos i tenien com objectiu donar a conèixer i posar en comú tota l'activitat arqueològica que s'ha realitzat entre els anys 2005 i 2009 a les comarques de l'Anoia, Bages, Berguedà, Osona i Solsonès.

Feta la cloenda d'aquestes primeres jornades, ens hem de felicitar tots i totes, organitzadors, ponents i públic assistent, davant el que ha estat tot un èxit. Aquest el podem atribuir a l'alt nivell de les ponències i a l'interès mostrat pels inscrits, que han superat amb escreix les previsions inicials. Més de 150 participants, amb una mitjana d'assistència en cada una de les sessions de l'entorn de les 60 persones.

Les Jornades es varen encetar amb tres ponències institucionals, dues d'elles, dedicades a la figura i al pensament científic del Miquel Cura i Morera, arqueòleg manresà que ens deixà l'any 2002. La primera a càrrec de Jordi Principal, deixeble de Miquel Cura, més emotiva, i la segona per part del catedràtic de la UAB, Miquel Molist, més acadèmica. La tercera ponència institucional, a càrrec de Gemma Hernández, del Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, i d'Antoni Caballé, arqueòleg territorial del Serveis Territorials a la Catalunya Central, donava una visió general de les aproximadament 450 intervencions arqueològiques realitzades dins l'àmbit territorial de la Catalunya Central, entre els anys 2005 i 2009.  

Les altres 15 ponències exposades fins avui dissabte, majoritàriament vinculades en projectes de recerca consolidats, han permès fer un llarg viatge en el temps. Des del període del Cretaci (145-65 milions d'anys d'antiguitat) amb les restes d'icnítes de dinosaure de Vallcebre i Fígols (Berguedà), que porten a terme l'Institut Català de Paleontogia, fins al segle XVIII de la nostre Era amb els treballs sobre les Guerra de la Successió a Talamanca (Bages) i Prats de Rei (Anoia).

També hem vist projectes amb una recerca continuada de més de 30 anys, com l'Abric Romaní a Capellades (Anoia) i l'Esquerda de Roda (Osona). I d'altres propostes més joves, però no amb menys entusiasme i dedicació, com les portades a terme en els poblats ibèrics del Solsonès.

Així mateix, s'han explicat els treballs en tres jaciment emblemàtics per la comarca del Bages, com són al jaciment ibèric al Cogulló (Sallent), la vil•la romana de Sant Amanç (Rajadell) i el Monestir de Sant Benet de Bages. La ponència de Goretti Vila i Carme Subiranas sobre les diferents intervencions arqueològiques al Monestir de Sant Benet, es va poder realitzar des del propi monestir, seguidament d'una visita guiada per la part medieval de l'edifici. Des de l'organització agraïm, especialment, la col•laboració de Món Sant Benet, Obra Social Fundació Caixa Manresa i Catalunya Caixa.

Destacarem que al llarg de les jornades, s'han donat a conèixer les darreres troballes i línies d'investigació d'alguns dels jaciments, les quals han de permetre avançar en el coneixement històric i arqueològic del nostre país.

A la mateixa sala on es feien les xerrades, han estat exposats 30 pòsters amb els resultats de les intervencions preventives o d'urgència més rellevants realitzades entre aquest anys. Una mostra prou representativa, tant des de l'àmbit territorial com cronològic, que ha tingut una molt bona acollida.

Per tot plegat, des de l'organització, es considera que les jornades arqueològiques han de tenir continuïtat, de manera que ben aviat es posaran a treballar en la segona edició, que serà, si tot va bé, d'aquí dos anys en un altre municipi de la Catalunya Central.