Familiars de les víctimes i supervivents dels bombardeigs han estat homenatjats. Foto: Sussi GarciaEl programa commemoratiu i de reconeixement a les víctimes dels bombardeigs de l'aviació franquista sobre la ciutat de Manresa de fa 75 anys s'ha iniciat aquest diumenge amb un acte institucional a l'antic refugi antiaeri de l'escola Renaixença. L'acte, que ha comptat amb la presència de l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent i el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Jordi Palou-Loverdos, ha servit també per inaugurar l'exposició "Catalunya bombardejada".
L'acte ha començat amb uns parlaments institucionals de Valentí Junyent i de Jordi Palou-Loverdos. Tot seguit s'ha fet la lectura d'un poema amb una interpretació musical per part dels alumnes del Conservatori de Música de Manresa. Durant la cerimònia hi ha hagut el moment més emotiu quan s'ha donat un recordatori als familiars de les víctimes i als testimonis dels bombardeigs.
Després s'ha inaugurat l'exposició "Catalunya bombardejada. 75è aniversari dels bombardeigs a la població civil i a les infraestructures catalanes", produïda pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i que està itinerant per les diferents poblacions catalanes que també van patir els bombardeigs.
Aquesta exposició s'acompanya de quatre plafons de l'exposició Bombes franquistes sobre Manresa, amb textos de Joaquim Aloy i Pere Gasol i produïda pel Museu Comarcal de Manresa l'any 2008.
L'exposició es podrà visitar dins el refugi fins al 14 de febrer, els dijous: de 19 a 21h, els dissabtes: de 18 a 20h i els diumenges: d'11 a 14h. Els divendres: d'11 a 14h s'obrirà per a centres educatius o grups concertats.
Els bombardeigs franquistes, un episodi històric poc conegut
Durant la Guerra Civil (1936-1939), l'aviació franquista, ajudada per l'alemanya de Hitler i la italiana de Mussolini, per primera vegada a la història va executar els bombardeigs sistemàtics contra la població civil indefensa que van provocar uns 5.000 morts arreu de Catalunya. Va ser una terrible novetat practicada per tal d'anorrear l'enemic físicament i psicològicament a partir del terror.
La Junta de Defensa Passiva de Manresa va organitzar la protecció de la població amb la construcció de diversos refugis antiaeris. Malgrat tot, els bombardeigs dels dies 21 de desembre de 1938 i 19 de gener del 1939 van provocar la mort d'un mínim de 35 persones a Manresa, tots civils: homes, dones, nens i nenes. El dia 24 de gener entraven les tropes franquistes a la ciutat.
Enguany es commemora el 75è aniversari d'aquests fets i, entorn a aquesta data s'han programat diverses activitats per tal de rememorar-los i fer-ne difusió entre els ciutadans i ciutadanes, tant de les generacions que van viure en primera persona els fets com de les generacions més joves que sovint consideren la Guerra Civil espanyola com un episodi llunyà.
Els actes han estat organitzats conjuntament per l'Ajuntament de Manresa, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, l'Associació Memòria i Història de Manresa, Manresana d'Equipaments Escènics i el Galliner, amb la col·laboració de l'Institut Català de les Dones i la Biblioteca el Casino.
Els refugis antiaeris, un patrimoni protegit
Amb motiu de la commemoració també s'instal·laran plaques informatives i de senyalització en els refugis antiaeris de la Renaixença i de la Plaça Europa. D'aquesta manera es posen en valor, de moment, dos dels 7 refugis antiaeris que es conserven a Manresa.
Aquests refugis, que estan protegits pel Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni de Manresa (PEUPM), s'integren dins del patrimoni arquitectònic de la ciutat amb la classificació d'estructures urbanes de defensa civil i amb la categoria de Béns culturals d'interès local. Així es volen preservar i valoritzar aquests elements emblemàtics de la recuperació de la memòria històrica a la ciutat.
Els refugis formen part dels espais de la memòria de Manr esa que s'articulen a l'entorn del Museu Comarcal i del projecte de l'Espai Memòries que, al seu torn, s'integra dins la Xarxa d'Espais de la Memòria de Catalunya
Altres actes del programa
Dimarts 21 de gener, a les 11h
Club de lectura "En veu alta" de la Biblioteca el Casino. Lectura de fragments del llibre diari de la biblioteca de Manresa corresponents als dies de desembre de 1938 i gener de 1939.
Dijous 23 de gener, a les 19.30 h
Amb motiu dels 75 anys de l'entrada de les tropes franquistes a Manresa, passi del documental "Viure en una dictadura" realitzat per Joaquim Aloy, Jorge Caballero, Laura Casaponsa i Pere Gasol i editat per la Regidoria d'Educació i Gent gran de Manresa, amb la col·laboració del Departament de Relacions Institucionals i Participació, Programa per al Memorial Democràtic de la Gene ralitat de Catalunya
Dijous 30 de gener, a les 19.30 h
Passi del documental "Entre el soroll i el silenci. Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-1939)", realitzat per Jorge Caballero i Laura Casaponsa sobre recerca de Joaquim Aloy i Pere Gasol, amb el suport de l'Ajuntament de Manresa i el Memorial Democràtic.
Dissabte 1 de febrer, a les 19 i a les 21h
Diumenge 2 de febrer, a les 17 i a les 19h
Dilluns 3 de febrer, a les 10 i a les 12h (per a centres educatius)
Teatre "Subterrànies, sobreviure entre bombes"
Espectacle teatral per reviure l'experiència d'un refugi antiaeri durant els bombardeigs, una visió de la vida quotidiana des de les vivències de les dones d'una ciutat que lluita soterrada durant la guerra civil espanyola, emblema de resistència i superació davant la barbàrie. Producció: Pr ojecte VACA. Aquest espectacle s'incorpora a la programació del Kursaal d'aquest semestre.
Dijous 6 de febrer, a les 19.30h
"La canalla(da) de Sant Felip Neri"
Passi del documental que recull testimonis de l'atac aeri que el 30 de gener de 1938 va provocar a Barcelona la mort de 42 civils, la majoria nens procedents d'altres zones de l'Estat refugiats al temple. Documental encarregat per la Direcció General de la Memòria Democràtica al col·lectiu Paso a Paso amb guió i direcció de Pablo Tulián i Nicolás Escobar.
