El bar Pardal de la plaça Gispert de Manresa canviarà de mans el mes de novembre després de 74 anys de governança de la família Calderón Tort, primer amb en Fèlix i la Joanita, i durant tota la vida, amb la seva filla Imma, que aquesta tardor es jubilarà. "Jo vaig néixer amb el bar, vaig fregar gots i plats quan encara no arribava a la pica, però no en vaig ser titular fins al 1985", explica l'Imma Calderón Tort.

El Pardal, que des de sempre s'ha caracteritzat per la qualitat i elaboració de les seves tapes, amb receptes casolanes i molt pròpies, continuarà en la seva línia amb els futurs gestors, segons ha assegurat l'Imma a NacióManresa. "S'incorporaran abans de la meva jubilació per passar-los el relleu amb totes les garanties, des de la forma de funcionar fins als secrets de les nostres receptes", ha explicat. A més, segons assegura, "ja venen del sector".

De referència des de 1951

En Fèlix Calderón i la Joanita Tort van muntar el bar Pardal el 1951, amb una part de servei de vi en bota, i sense cuina als baixos. "La meva mare cuinava al pis -indica assenyalant un pis de sobre el bar- i baixava els plats elaborats per a servir-los als clients", recorda l'Imma. A més, des del 1962 i durant anys també van gestionar la pensió Vilanova -al carrer Vilanova-, "que donava estança a homes que venien sols a treballar a Manresa, mentre no feien el reagrupament familiar". En aquella època, a la feina del bar se li sumaven els àpats que feien per als hostes de la pensió. L'Imma i el seu germà eren els encarregats de preparar els entrepans que s'enduien a la feina "embolicats amb paper de diari", recorda sorneguera. "Eren altres temps".

Tot i treballar-hi tota la vida, l'Imma no va ser titular del Pardal fins al 1985, quan els seus pares van fer un pas al costat, "tot i que continuaven venint i ajudant". Va ser en aquella època que, en el marc de la regulació de molta normativa sanitària, l'Imma va decidir fer reformes al bar. Per una banda calia eliminar-ne les botes ja que per servir vi a granel la normativa es tornava més restrictiva, i per l'altra s'havia de fer-hi una cuina per elaborar vels plats en el mateix establiment. "La nostra prioritat va ser mantenir l'essència del Pardal", recorda.

Passa a la segona generació

En aquells anys 80, l'Imma se'n cuidava del servei i el seu marit de la cuina. "No me'n vaig desentendre, perquè hi ajudava, però era la seva responsabilitat", mentre que ella atenia els clients, "la família, era gairebé llavors". I així va ser, entre tapes de marisc, cargols, o caps de xai, "plats de forquilla i ganivet o de cullera", o tapes menys elaborades, com els fregits, el Pardal s'havia convertit en un referent no només dels veïns de la zona sinó de tot Manresa. Això fins que ara fa 15 anys, l'Imma va quedar vídua. A la feina d'atendre, se li sumava la de cuinar: "m'ha anat agradant la cuina més com més gran m'he fet", assegura amb la seva tradicional amable rialla.

"M'agrada molt la meva feina i segur que la trobaré molt a faltar", explica, "ja ara ho passo malament pensant en el fet d'haver-la de deixar". Però també assegura que "físicament estic fotuda, sobretot dels ossos; són molts anys treballant divuit hores diàries, un fet que ara ja no se sap que és".

A partir de novembre, el Pardal mantindrà el seu esperit, el seu tracte i les seves receptes. És indubtable, però, que es trobarà a faltar el saber estar, l'amabilitat i la rialla de l'Imma.