El Consell Comarcal del Bages, en el marc del projecte El Rebost del Bages, ha impulsat un estudi agronòmic i enològic de les varietats antigues de vinya de la DO Pla de Bages, desenvolupat a la vinya experimental de la Torre Lluvià de Manresa. L'informe, elaborat durant la campanya 2024, aporta dades essencials per entendre el comportament d'aquestes varietats en les condicions climàtiques actuals i futures, i estableix un protocol de seguiment per a les properes veremes. L'estudi s'ha encarregat a l'Associació L'Era, una entitat pionera a Catalunya i fora del país en la divulgació de pràctiques i tècniques de producció ecològica.
Per a l'elaboració de l'estudi s'ha fet un seguiment acurat de les varietats antigues muscat d'Istambul, negrelló, malvasia roja, torbat, malvasia manresana, pansa i pansera, i s'han recollit paràmetres com el pes dels raïms, la fertilitat dels ceps, l'equilibri vegetatiu i la maduració del raïm. L'estudi ha estat tant a nivell agronòmic com enològic i ha permès observar diferències importants entre les varietats. A nivell agronòmic, l'estudi s'ha desenvolupat des del seguiment de la maduració del raïm i durant les diferents etapes fenològiques fins a la caiguda de la fulla a través de la mesura dels paràmetres anteriorment esmentats. A nivell enològic, s'ha fet el recull de dades de les microvinificacions realitzades per la Fundació Ampans al celler Collbaix. La informació recopilada es va presentar al conjunt de viticultors al mateix temps que es feia el tast organolèptic dels vins obtinguts en aquesta verema. Les dades del tast també han estat integrades a l'estudi per tal de recollir el perfil organolèptic de les varietats antigues i el seu potencial de comercialització en visió de futur.
El torbat ha destacat com la varietat més productiva, amb una mitjana de 4,5 kg de raïm per cep, i baies de gran mida i bon pes, fet que la fa molt interessant per a la vinificació. En canvi, la pansa ha tingut una producció molt baixa (1,5 kg/cep), probablement per una glaçada tardana que l'ha afectat més per estar plantada en una fondalada. La malvasia manresana ha sorprès per la seva bona productivitat amb pocs sarments, i per mantenir la fulla verda més temps que la resta, fet que pot indicar una millor capacitat per acumular energia per a l'any següent. El negrelló, tot i tenir molts raïms per cep, ha donat fruits petits i lleugers, mentre que el muscat d'Istanbul ha mostrat un bon equilibri entre vigor i producció, però també una producció moderada.
Els resultats obtinguts són d'una primera campanya d'estudi, i caldrà tenir dades de vàries anyades per poder caracteritzar bé els trets pròpiament varietals i poder-los deslligar dels efectes eventuals de cada temporada, com els meteorològics, fitosanitaris, predació per ocells i altres adversitats que puguin sorgir.
Tota aquesta informació ajudarà els cellers a valorar quines varietats poden tenir més futur per fer vins de qualitat i adaptats al canvi climàtic. Aquest coneixement és cabdal per a la DO Pla de Bages, ja que permet identificar varietats resistents, ajustar tècniques de cultiu i garantir la qualitat del vi. L'equilibri entre tradició i innovació és fonamental per una viticultura resilient davant del canvi climàtic. A més, la sistematització del protocol de seguiment obre la porta a la cerca de recursos per a futurs estudis i veremes.
La consellera de Promoció Econòmica i Desenvolupament, Marta Viladés, considera que l'estudi és important "per la rellevància que té el sector de la producció vitivinícola a la comarca i el seu pes tant a nivell econòmic com de visualització i projecció a través de la DO Pla de Bages". Viladés posa en valor "la suma d'esforços entre el sector públic i el privat per impulsar el sector agroalimentari que porta a terme la seva activitat al territori i té un impacte en el paisatge" i afegeix que "en un context climàtic cada vegada més imprevisible, aquest estudi ha de ser una eina útil per als nostres agricultors per adaptar-se al futur i alhora recuperar les varietats perdudes del Bages".
El treball s'ha elaborat pensant especialment en els cellers i viticultors del cens de la Xarxa de Productes de la Terra: Caves Gibert, Celler Fargas Fargas, Celler SolerGibert, Oller del Mas, Collbaix - Celler El Molí, Celler Abadal, Artium Celler Cooperatiu d'Artés, Mondobert, La Diferenta Viticultors, Celler Grau i Grau, Les Acàcies, Entrebosc, JAIA viticultors i Vinyes de Castellgalí. Tots ells formen part del Rebost del Bages, que inclou també productors d'altres productes alimentaris.
La Xarxa de Productes de la Terra
La Xarxa de Productes de la Terra té com a objectius la recuperació d'espais agraris, la promoció del consum de productes saludables i sostenibles, i el desenvolupament econòmic d'un sector que inclou empreses productores, transformadores, comercials i turístiques. El seu pla estratègic aposta per enfortir les empreses, millorar-ne la gestió, fomentar la innovació i garantir la viabilitat de les iniciatives vinculades al territori.
El projecte de recuperació de varietat de vinya de la Torre Lluvià
Aquest projecte pioner, iniciat el 2018 gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Manresa, la Fundació Ampans i el Consell Regulador de la DO Pla de Bages, té com a objectiu recuperar varietats tradicionals del territori i convertir els terrenys de la Torre Lluvià en un espai de recerca i innovació vitivinícola. Aquest espai permet preservar les varietats antigues del territori, estudiar-ne el seu comportament a nivell agronòmic i investigar noves tècniques de cultiu i vinificació amb la voluntat d'oferir als cellers locals la possibilitat d'elaborar vins amb varietats pròpies i singulars.
El Rebost del Bages
El Rebost del Bages és un projecte del Consell Comarcal del Bages per posar en valor els productes agroalimentaris autòctons i aglutinar i donar suport als productors locals. El Rebost del Bages forma part i rep el finançament de la Xarxa de Productes de la Terra de la Diputació de Barcelona. Amb aquest estudi, el Rebost del Bages referma el seu compromís amb el coneixement, la sostenibilitat i l'impuls de la vinya com a motor identitari i econòmic de la comarca.
