El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ha exhumat les restes de quatre persones -tres homes i una dona- víctimes de la repressió franquista, enterrades en una fossa comuna a l'exterior del cementiri de Castellnou de Bages. Es creu que es tracta de dos maquis i d'un matrimoni que els donava refugi, assassinats per la Guàrdia Civil l'any 1945. L'excavació s'inscriu dins el Pla de Fosses 2023-2025 i ha estat dirigida per l'antropòloga Marta Pujol, que fa anys que investiga les fosses del municipi. Els familiars dels civils exhumats han pogut ser-hi presents i han celebrat que "finalment podran tenir un enterrament digne".

Execució a la Creu del Perelló, enterrament anònim

Les restes exhumades podrien correspondre als guerrillers Ramon Bosch Noguera i un company encara per identificar, així com a Ramona Bessa i Domingo Rovira, matrimoni propietari del mas de la Creu del Perelló, situat a Castellnou de Bages. La fossa on es trobaven estava situada a l'exterior del cementiri del municipi, un indret que ja havia estat escenari d'un enterrament relacionat amb la lluita guerrillera antifranquista: el del conegut maqui Ramon Vila Capdevila, Caracremada, el 1963.

Segons ha explicat l'antropòloga Marta Pujol a l'ACN, es coneixia l'existència d'aquesta fossa gràcies a diversos testimonis locals i a un estudi històric previ. L'actuació ha permès recuperar les restes de tres homes i una dona, en diversos estats de conservació, amb indicis de trets i fractures. "Tot apunta que es tracta d'una execució planificada", assegura Pujol. Els testimonis orals també apunten que Ramona Bessa podria haver estat embarassada en el moment de la seva mort, un fet que ara caldrà confirmar al laboratori.

"És un honor que els nostres avis i besavis puguin ser enterrats dignament"

La família de Ramona Bessa i Domingo Rovira ha seguit amb emoció les tasques d'exhumació. Daniel Puig, besnet del matrimoni, ha destacat el simbolisme d'aquest acte de memòria: "És un honor que els nostres avis i besavis puguin ser enterrats en un lloc digne, com es mereixen". El mas de la Creu del Perelló, actualment en ruïnes, era un lloc habitual de pas dels maquis pel seu emplaçament estratègic entre Montserrat i els Pirineus.

L'operació de la Guàrdia Civil que va acabar amb la vida de les quatre persones va tenir lloc la nit del 22 al 23 de febrer de 1945. Segons la reconstrucció dels fets, una trentena d'agents van envoltar la masia, van abatre els guerrillers després d'un enfrontament, i posteriorment van executar a trets el matrimoni quan intentava fugir. "Els van disparar tres trets a cadascun per darrere. En cap moment hi va haver voluntat de reduir-los, sinó d'eliminar-los", remarca Pujol.

Objectes personals i teixits encara presents

L'exhumació ha permès recuperar diversos objectes personals, com una moneda francesa, botons, un cartutx, arracades i un anell. També s'han detectat taques vermelloses als ossos que podrien ser restes de la manta amb què, segons un testimoni ocular, haurien estat transportats en un carro de tracció animal.

Els cossos dels dos guerrillers es trobaven en posició anatòmica estricta i intactes, mentre que els civils estaven enterrats just davant seu, tocant-se pels peus. Aquesta disposició reforça la hipòtesi de l'execució conjunta i deliberada.

Un cas emblemàtic dins del Pla de Fosses

Aquesta exhumació forma part del Pla de Fosses 2023-2025 de la Generalitat i és la cinquena intervenció relacionada amb la repressió contra el maquis. Segons el director general de Memòria Democràtica, Xavier Menéndez, encara queda molta feina pendent per visibilitzar aquest capítol de la repressió: "Aquestes fosses han de ser una prioritat perquè van acollir persones que lluitaven per la recuperació de les llibertats democràtiques".

L'actuació dona continuïtat a la línia de treball iniciada el 1999 amb la reinhumació de les restes de Ramon Vila Capdevila a la tina de Can Batista. A més, el 2022 es va encarregar un estudi específic sobre les fosses de la dictadura a Castellnou de Bages, també a càrrec de l'antropòloga Marta Pujol, que ha permès ampliar la informació i orientar les actuacions posteriors.

Identificació pendent al laboratori

Les restes han estat traslladades a laboratori per a les anàlisis antropològiques i genètiques corresponents, que hauran de confirmar la hipòtesi inicial i permetre la identificació definitiva. Tot i que el grau de conservació és bo, les proves seran clau per establir les identitats i, si escau, facilitar el retorn de les restes a les famílies.

Mentrestant, la Generalitat i els equips tècnics reiteren el compromís amb la recuperació de la memòria democràtica i la dignificació dels espais de repressió. Aquest cas, marcat per l'execució de civils que oferien ajuda als guerrillers, exemplifica la brutalitat del règim i la importància de fer justícia simbòlica i històrica vuitanta anys després.