Les darreres excavacions arqueològiques als Plans de Santa Caterina han certificat l'existència d'una vil·la romana alt-imperial (segles I-III) en aquest sector de Manresa. Tot i que el lloc ha estat molt alterat per les activitats agrícoles posteriors, s'hi han pogut documentar estructures que indiquen la doble funció d'aquests assentaments: zona residencial i zona productiva.
El forn de ceràmica, parcialment conservat, n'és l'element més destacat. També s'han trobat restes d'habitatges enderrocats, fragments d'estuc pintat de color vermellós, una llàntia d'oli i pondus, uns pesos utilitzats en telers manuals.
Canvi de funció en època tardoromana: silos i exclusió social
Cap als segles IV-VI, el conjunt evoluciona cap a una forma d'ocupació més modesta. La vil·la perd complexitat i es transforma en un assentament rural més precari. Es va identificar un gran camp de sitges amb prop de cinquanta estructures excavades, majoritàriament destinades a emmagatzemar cereal.
Les sitges, de mida modesta, es reomplien un cop perdien la seva funció original. Algunes d'elles es reutilitzaven com a abocadors, però dues es van convertir en espais funeraris. A l'interior d'una hi havia l'esquelet d'una nena d'uns set anys i, a l'altra, el d'un jove de disset. Els cossos apareixen sense senyals de ritual funerari, fet que apunta a situacions de marginació social, un fenomen no inusual en aquesta etapa de decadència de l'Imperi romà.
Un jaciment excepcional al terme de Manresa
El conjunt arqueològic dels Plans de Santa Caterina esdevé, a dia d'avui, l'únic jaciment alt-imperial visitable al terme de Manresa. Conserva restes de múltiples èpoques, fet que en fa un recurs únic per explicar l'evolució de l'ocupació humana durant gairebé vint segles, des del segle I fins al XIX.
Amb la museïtzació del jaciment, aquest espai s'incorpora a la xarxa d'espais patrimonials vinculats al Museu de Manresa, i acollirà visites i activitats pedagògiques. A partir d'aquest cap de setmana, ja s'hi poden fer visites guiades i, des de l'1 de juny, estarà obert tots els dissabtes, diumenges i festius, en el mateix horari que la Torre de Santa Caterina (de 9 del matí a 8 del vespre).
Una inauguració amb context històric i científic
L'acte oficial d'inauguració, celebrat aquest divendres a la tarda, ha comptat amb la presència de l'alcalde Marc Aloy, la regidora de Cultura i Llengua Tània Infante, i diversos especialistes en arqueologia i història local. Entre ells, la tècnica de patrimoni Mercè Argemí, el director de l'excavació Jordi Morera (Arqueòlegs.cat), l'historiador Jordi Piñero i l'arqueòleg Eduard Sánchez, que han conduït una visita guiada al públic assistent.
De la vil·la romana al monestir medieval: fases d'ocupació
El jaciment recull evidències de cinc grans etapes:
- Vil·la romana (segles I-III): amb residència, zona agrícola i forn de ceràmica. El nivell original era més elevat que l'actual. L'activitat agrícola posterior -com les rases per plantar vinya- va arrasar parcialment les estructures originals.
- Assentament rural (segles IV-VI): amb camp de sitges, habitatges semisoterrats i enterraments en sitges reutilitzades.
- Necròpolis alt-medieval (segles IX-XII): tombes excavades a la roca que indiquen un ús sagrat de l'espai.
- Monestir de Sant Cristòfol (segles XIII-XV): petit monestir habitat per monges deodades i, més tard, canongesses. Tenia una església i edificacions annexes.
- Capella i mas (segles XVI-XIX): sobre les estructures del monestir, s'hi va construir una nova capella i un mas, amb elements propis d'una explotació vinícola (tina arcaica, premses...).
De la recerca al patrimoni visitable
El jaciment va ser identificat l'any 2013 per l'historiador Jordi Piñero, en una recerca sobre camins antics. Entre 2016 i 2019 s'hi van fer les primeres prospeccions i cales. Les fases medievals i modernes es van excavar entre 2020 i 2021, traient a la llum el monestir i la capella de Santa Caterina.
La troballa de ceràmica romana en aquella campanya va motivar l'excavació completa de la zona entre juliol de 2024 i març de 2025, promoguda per l'Ajuntament i finançada amb fons europeus Next Generation, dins el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i en el marc del projecte de significació del Camí Ignasià.
Un projecte col·laboratiu de ciutat
Les excavacions han comptat amb autorització dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, el consentiment dels propietaris dels terrenys -les germanes Arroyo Balaguer i Josep Huguet Biosca-, i la col·laboració del Centre d'Estudis del Bages, que ha aportat documentació valuosa sobre l'església i el mas. Les visites guiades s'organitzen amb la col·laboració de la Fundació Turisme i Fires de Manresa.
Amb aquest projecte, Manresa guanya un nou espai patrimonial únic que enriqueix l'oferta cultural de la ciutat i obre una finestra directa al passat agrícola, religiós i domèstic del territori.
