Deu ser l'estiu que el ple de l'Ajuntament de Manresa d'aquest dijous va ser especialment crispat, molt més que en altres convocatòries. A la forta enganxada entre Jordi Masdeu i Andrés Rojo arran del "franquisme", i a una altra posterior entre Gemma Tomàs i Jordi Serracanta sobre l'encartellament d'una campanya dels cupaires a la ciutat, s'hi ha de sumar una sèrie de retrets i silencis, molt més dissimulats entre el president del PSC, Felip González, i el regidor d'Hisenda, Josep Maria Sala.

Poques possibilitats de negociació de l'Ajuntament

El debat sobre la negociació de les condicions de la zona blava amb la concessionària EYSA va començar sobre fonaments bàsicament tècnics. El president de Ciutadans, Andrés Rojo va criticar que l'acord "no és el millor al que es podria arribar", i que demostra que "es viu a esquenes del petit comerciant" ja que el que ell ha copsat quan surt a comprar "és que els comerciants volen la gratuïtat en l'aparcament".

El PSC, en veu de Felip González, va creure que es podia negociar "d'una altra manera". Tenint en compte que el Pla de Mobilitat era fins a 2016 "i està esgotat", es podia haver condicionat l'acord "en vistes a un nou pla", va afirmar, tot incloent la possibilitat d'apostar més "per les zones verdes i les mixtes verda i blava" i "potenciar l'aparcament dissuasiu". En aquest sentit, González va vaticinar que malgrat que s'havia rebaixat l'ocupabilitat garantida de cara a la concessionària del 55% al 50%, "degut a l'increment de places, potser continuarem sense arribar a aquest nou topall", i, per tant, l'Ajuntament haurà de continuar pagant a final d'any.

Un altre dels punts del nou plec de condicions que no va agradar el PSC és que els vigilants puguin advertir del mal estacionament de vehicles a zones de càrrega i descàrrega, parades de busos o places de minusvàlids. "Tornem a posar persones que no són policies a fer de policies, com si no haguéssim après res de l'episodi dels vigilants del pàrquing" va recordar en referència als fets que va destapar NacióManresa l'abril de 2016.

També va ser crític Jordi Masdeu, per part de la CUP. Tot apuntant que "des del punt de vista de la mobilitat, és una bona proposta", el cupaire va continuar assegurant que la gestió de la zona blava a Manresa "ha estat un desastre" i que amb les noves condicions "EYSA no assumeix cap risc ja que té assegurada la recuperació de la inversió".

El govern va assumir, davant les observacions de l'oposició, que l'Ajuntament tenia "poc marge" per negociar ja que la posició d'EYSA "era dominant", fent referència a les condicions inicials del conveni lligat a les obres de la Reforma. El regidor de Mobilitat, Jordi Serracanta, va advertir, però, que no per això "cal anunciar les quatre plagues bíbliques".

La plaça de la Reforma en l'horitzó

La menció de Serracanta a les obres de la Reforma va fer que el socialista Felip González, que era el partit que governava a Manresa el 2003 -juntament amb ERC i ICV-, sortís a la palestra tot assegurant que l'obra de la Reforma s'havia lligat a la concessió de la zona blava -entre d'altres- i va admetre que potser s'hauria pogut demanar un crèdit per fer-la.

A partir d'aquí ja va ser el regidor d'Hisenda, Josep Maria Sala, qui va prendre les regnes de la intervenció des del govern, per subtilment, introduir dades sobre què havia significat la primera concessió per justificar el poc marge de maniobra que havien tingut en la renegociació. "El preu de la zona blava, a l'inici, era competitiu, però l'acord va fer que al cap de 3 i 4 anys, el preu s'enfilés molt", va començar dient Sala.

Per assegurar que des de 2005 "ja s'han pagat els 3 milions", que és el que va pujar el sobrecost de les obres a la Reforma, "dels pagaments que ha hagut d'anar fent l'Ajuntament any rere any fins arribar al 55% d'ocupabilitat de la zona blava". "Amb aquest canvis -va seguir Sala- ens podem estalviar de seguir pagant i fins i tot podem arribar a cobrar", va finalitzar.

Com no podia ser d'una altra manera, González es va donar per al·ludit, i va sumar els imports "no són 3 milions, sinó 1,5", "sense IVA", el van interrompre. "Doncs sense l'IVA". "Si és hora de passar comptes amb el passat, digui-ho". "El dia que volguem passar comptes, cregui'm, farem una roda de premsa", va respondre Sala, "que hi ha altres temes dels que podríem parlar". ERC, l'altra força que estava en el govern quan es va portar a terme l'acord per la plaça de la Reforma no va badar boca, tot i que la seva portaveu, Mireia Estefanell, no forma part del govern.

La rèplica de Felip González ja va arribar després, en un altre dictàmen, després que la modificació de les condicions per a la zona blava prosperés gràcies als vots del govern.

Operació de crèdit per pagar el romanent negatiu de tresoreria

Com si se seguís amb el debat del dictamen anterior, Felip González va aprofitar que el següent punt de l'ordre del dia debatia una operació de crèdit per pagar el romanent negatiu de tresoreria de 2016, de pràcticament 1,5 milions, per recuperar la suposada voluntat de "passar comptes" del govern.

"El govern ha fet una bona gestió econòmica en aquests 6 anys -va començar- rebaixant l'endeutament i el dèficit municipal, però si vostè -referint-se a Sala- hagués estat a l'oposició i els haguéssim presentat en l'últim any un dèficit de 1,5 milions, ens hauria dit de tot", li va etzibar. González es va quedar sense resposta del govern.

Mesures del nou acord

Reducció del coeficient de garantia del 55% al 50% de les places antigues

A la concessió vigent fins ara s'hi van incloure, a banda de la zona blava, les obres de l'aparcament de la Reforma i la urbanització de la plaça,  i l'explotació de l'aparcament, així com el servei de grua. D'acord amb el contracte antic, la concessió té una ocupació garantida de les places en zona blava del 55%, un percentatge que des del 2005 només s'ha assolit en una ocasió (any 2007). Això vol dir que, en tots els exercicis en què no s'ha aconseguit aquesta ocupació, l'Ajuntament ha de finançar la diferència, amb un cost que els últims 5 anys ha superat els 200.000 euros i que el 2015 va arribar als 270.000 (+IVA).

Per aquest motiu, la reducció del coeficient representarà un estalvi directe en el pressupost municipal a l'entorn dels 300.000 euros anuals i va en la línia d'assolir que el cost total de la concessió es compensi amb els ingressos dels usuaris de la zona blava, i en cap cas a través del pressupost municipal. Fins ara, les persones sense vehicle o que no utilitzaven l'espai de la zona blava també feien una aportació, per la via dels impostos.

Ampliació del nombre de places

Actualment hi ha 668 places de zona blava. Es proposa una ampliació de 515 places, per arribar a un total de 1.183.

Les zones on es proposa ampliació (vegeu plànol) són les següents:

- C/ Bruc, C/ Era de l'Esquerra. Aquests carrers s'amplien per a donar més oferta a una zona en la qual la zona blava té molt alta ocupació. Els pols d'atracció en aquest cas s'apropen cap al Passeig i la carretera de Cardona.

- C/ Saclosa, C/ Carrasco i Formiguera, C/ Ginjoler i un tram d'Alcalde Armengou. Aquests carrers s'amplien per a donar servei a la gran quantitat de comerços i establiments que hi ha, que generen una gran mobilitat i un trànsit important. És habitual en algunes hores veure cotxes aparcats incorrectament per anar a fer gestions o acompanyar a nens a activitats.

- C/ Sèquia, Camps i Fabrés, Passatge del Ferrocarril,  Aragó i Sèquia. Aquests carrers s'amplien per a donar servei a l'estació de tren, però alhora al carrer Carrasco i Formiguera i al Passeig quan aquella zona estigui saturada.

- C/ Primer de Maig, Súria i l'ampliació de Circumval·lació permeten ampliar el servei quan el tram central del Passeig o la resta de Circumval·lació està saturat.

- C/ Jacint Verdaguer i C/ Joan Jorba i Pont de Vilomara: S'amplien per a donar servei a tots els vehicles que actualment estacionen incorrectament a Jacint Verdaguer, fruit dels diversos comerços que hi ha en el sector, i que amb les obres de la plaça Bonavista deixaran de disposar d'aquest espai per a aturades de curta durada.

- C/ Era Firmat i C/ Bonsuccés: Serveixen per ampliar les places disponibles al tram baix de la carretera de Vic, que presenta una alta ocupació.

La xifra de places regulades es comptabilitza amb una ràtio per cada 1.000 habitants té a veure amb característiques de cada població: nombre d'habitants, mobilitat atreta, el fet de ser o no capital comarcal, la quantitat i qualitat de les zones comercials, hospitals, centres universitaris i altres elements d'interès.

Actualment, Manresa té una ràtio de 9 places regulades per cada 1.000 habitants, per sota de ciutats com Vic (la ràtio és de 42), Vilanova i la Geltrú (29), Granollers (16), Vilafranca (15) o Igualada (12). Amb l'ampliació de places, la ràtio passar a ser de 16, equiparable amb ciutats similars. L'objectiu és cobrir les necessitats de rotació d'una ciutat de les característiques de Manresa.

Noves places a risc i ventura del concessionari

El dictamen aprovat suposa que les places de nova creació aniran a risc i ventura de l'empresa concessionària i no tindran cap condicionant de garantia d'ingressos. Per aquest motiu, l'Ajuntament no haurà de garantir de cap manera una ocupació mínima d'aquestes places.

Establiment de la doble tarifa

La modificació de contracte rebaixa rebaixar globalment el cost d'aparcament en zona blava i, a més, establir una doble tarifa. Així doncs es passa d'una tarifa única de 1,88 €/hora a dues tarifes, la primera de 1,70 €/h a la zona mes cèntrica, i la segona de 1,50 €/h a la zona més allunyada del centre.  

Concretament, del total de 1.183 places, es proposa establir el preu d'1,70 a 722 places, i el preu reduït d'1,50 a 461 places (vegeu plànol)

5. Augment de la vigilància

El nou contracte estableix que els vigilants de la zona blava controlaran també que es garanteixi la disciplina viària a les zones de càrrega i descàrrega, parades de busos i espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda. Una tasca que aniran duent a terme progressivament i que inclou la possibilitat que facin avisos de denúncia.