L'Ajuntament de Manresa pren partit cada dia de l'any, sigui campanya o no, mantenint la bandera espanyola presidint l'edifici consistorial i acatant la normativa que emana de la Constitució, o de l'Estatut també. Pren partit quan aplica lleis estatals i pren partit quan aplica lleis autonòmiques o normatives europees. ¿O és que la bandera i la Constitució espanyola, l'Estatut, o les lleis de Madrid o Barcelona, o les normatives europees, tenen un origen diví? Totes elles, des de la bandera fins a la norma més insignificant tenen detractors i van ser aprovades per majories i no pas per això, deixen d'aplicar-se. A Manresa, també passa això. Per exemple amb l'estelada del balcó de l'Ajuntament. I si durant la campanya ni retirem la rojigualda, ni deixem de complir la normativa autonòmica, estatal o europea, no entenc perquè hem de deixar de complir els acords municipals.
Dit això, i passats ja tres anys llargs de l'acceleració del procés, hauríem de reflexionar fins a quin punt l'ostentació independentista i la imposició d'estètica estelada no pot arribar a ser, fins i tot, contraproduent a dia d'avui. No, no, no, no estic dient que ara haguem de córrer a treure l'estelada del balcó de l'Ajuntament, només faltaria. I encara menys si ens ho exigeixen. Però vist des d'un punt de vista exclusivament tàctic, la presència de la bandera a l'Ajuntament el proper 24 de maig, no crec jo que beneficïi més que no pas perjudiqui el procés, com a mínim a priori.
Dit això, i passats ja tres anys llargs de l'acceleració del procés, hauríem de reflexionar fins a quin punt l'ostentació independentista i la imposició d'estètica estelada no pot arribar a ser, fins i tot, contraproduent a dia d'avui. No, no, no, no estic dient que ara haguem de córrer a treure l'estelada del balcó de l'Ajuntament, només faltaria. I encara menys si ens ho exigeixen. Però vist des d'un punt de vista exclusivament tàctic, la presència de la bandera a l'Ajuntament el proper 24 de maig, no crec jo que beneficïi més que no pas perjudiqui el procés, com a mínim a priori.
En plena efervescència sobiranista era molt important evidenciar el suport al procés com a eina d'autoestímul venint com veníem d'uns temps en els que ser independentista no era marginal, però sí un pèl folklòric. Els antics i nous independentistes veiem reforçats els nostres arguments trobant estelades aquí, seleccions catalanes de hoquei allà i rètols de 'Municipi per la independència' més enllà. Però hores d'ara, amb tota la ventresca del bacallà venut, qui quedi per convèncer caurà pel diàleg, per les propostes, per l'estil de fer les coses i, com no, pels cops de mà diari que ens dónen des de la capital del Regne.
La imposició mai no és una bona eina. A veure si a base de voler deixar de ser espanyols acabarem reproduint els seus pitjors defectes.
