L'Ajuntament de Manresa ha decidit replantejar del tot la seva proposta de zona de baixes emissions (ZBE) després d'analitzar les 75 al·legacions presentades durant el procés d'exposició pública de la primera ordenança, que es va presentar el setembre del 2023 i que va arribar a aprovar-se provisionalment. Les aportacions rebudes han estat fonamentals per fer enrere el primer plantejament, atès que assenyalaven qüestions de pes com l'impacte econòmic que podria tenir per a molts veïns, la incidència directa sobre el parc mòbil de la ciutat i, sobretot, el que es considerava un àmbit territorial "excessivament ampli".

En paraules del consistori, el volum i el contingut de les al·legacions ha fet evident la necessitat de reformular a fons la proposta. Per això, s'ha tancat l'expedient de la primera ordenança i s'ha optat per iniciar un nou procediment administratiu des de zero. La mesura arriba també en un moment en què, segons fonts municipals, es busca trobar l'equilibri entre el compliment de la normativa ambiental i la realitat econòmica i social de la ciutat.

Nou procés, nova proposta

Amb la decisió presa, la tramitació administrativa arrenca de nou. En els propers dies, les persones i entitats que van presentar al·legacions rebran notificació formal de l'arxivament del primer expedient, juntament amb la comunicació que es treballarà en una nova proposta. Aquesta estarà orientada a donar millor resposta a les preocupacions recollides, però també a garantir el compliment de la normativa vigent.

I és que, tal com marca la legislació estatal, totes les ciutats de més de 50.000 habitants -com és el cas de Manresa- estan obligades a tenir en vigor una ZBE. La mesura no només és un requisit per millorar la qualitat de l'aire i la salut pública, sinó que també està vinculada a la continuïtat de determinades subvencions estatals i europees, com les destinades al transport públic.

Crítiques per l'impacte i el radi

El projecte inicial de la ZBE manresana va aixecar crítiques i manifestacions pràcticament des de la seva presentació. Tant entitats socials com particulars van advertir que, amb el model proposat, molts ciutadans es podrien veure afectats negativament, especialment aquells amb vehicles antics però sense recursos per renovar-los. Així mateix, es va qüestionar l'amplitud del radi territorial previst, que englobava gran part del nucli urbà.

També es van posar sobre la taula les dificultats d'adaptació per a persones dependents del vehicle privat i la manca d'alternatives de mobilitat assequibles. L'Ajuntament, després de mesos d'anàlisi interna, ha optat ara per donar un gir i obrir una nova etapa.

Una nova proposta "ben aviat"

El consistori preveu fer pública la nova proposta de ZBE "ben aviat" i amb voluntat de presentar-la d'una forma més dialogada. Fonts municipals asseguren que es buscarà "millorar el procés participatiu" i explicar amb detall quines modificacions s'introdueixen i per què. També es vol posar èmfasi en els beneficis a llarg termini de tenir una ciutat més saludable i sostenible.

El govern municipal destaca que l'objectiu no ha canviat: complir amb la legislació i garantir una millor qualitat de l'aire. Però admet que cal fer-ho amb més sensibilitat i millor ajust a la realitat local.

Context legislatiu i social

La reforma de la ZBE a Manresa s'inscriu dins del context general que viuen moltes ciutats mitjanes a Catalunya i l'Estat, on el desplegament de les ZBE està generant resistències i qüestionaments. Tot i que els objectius ambientals són clars, el ritme d'implantació i l'impacte sobre determinades capes socials ha fet que molts municipis hagin hagut de rebaixar pretensions o replantejar mesures.