Manresa ha fet un salt sense precedents en matèria de gestió de residus. Amb dades consolidades dels darrers sis mesos -d'octubre de 2025 a març de 2026-, la capital del Bages ha arribat al 71% de recollida selectiva, una fita que situa el municipi com el més avançat del país entre ciutats mitjanes i grans. En aquest context, el director de l'Agència de Residus de Catalunya, Albert Planell, ha estat contundent: "Manresa s'està convertint en un referent per a les ciutats grans de com s'han de fer les coses".
Aquest resultat és fruit de la implantació del nou model de recollida de residus impulsat per l'Ajuntament, que combina contenidors intel·ligents tancats per a l'ús domiciliari amb el sistema porta a porta per a comerços i equipaments. Un canvi estructural que ha transformat completament els hàbits de la ciutadania i que, segons el consistori, representa un dels projectes estratègics més importants del mandat.
D'un 27% a un 71%: un canvi de paradigma
L'evolució de les dades és clara i contundent. L'any 2023, amb el model tradicional de contenidors oberts, la taxa de reciclatge a Manresa es mantenia estancada en un 27%. Avui, aquesta xifra gairebé s'ha triplicat.
L'alcalde, Marc Aloy, ho ha resumir durant la roda de premsa amb una expressió gràfica: "Hem girat com un mitjó la situació dels residus a la ciutat". Segons ha explicat, el canvi no només és quantitatiu sinó també qualitatiu: "Estàvem al 27% de reciclatge i ara som al 71%. Gairebé podem afirmar que som la ciutat gran del país que més recicla".
Aquest creixement ha estat progressiu i vinculat al desplegament territorial del model. El desembre de 2023 es va iniciar el porta a porta comercial, amb primers increments moderats. El juny de 2024 es va començar a implantar el tancament de contenidors domiciliaris, i el juny de 2025 el sistema ja cobria tota la ciutat. Des d'aleshores, el creixement ha estat exponencial, passant del 68,8% al juliol de 2025 fins a consolidar-se per sobre del 70% aquest 2026.
Menys abocador, més sostenibilitat
Un dels impactes més rellevants del nou model és la reducció dràstica de residus enviats a l'abocador. Si el juliol de 2023 s'hi destinaven 1.675 tones mensuals, aquesta xifra ha caigut fins a només 588 tones el febrer de 2026.
Això significa que Manresa està deixant d'abocar més de 13.000 tones anuals de residus. Segons Aloy, "estem abocant cada mes més de 1.100 tones menys que abans". Aquest descens no només té beneficis ambientals evidents, sinó també econòmics.
El cànon sobre l'abocament -que augmentarà progressivament els propers anys- suposava un risc de fort increment de la taxa de residus. L'alcalde ha advertit que, sense aquest canvi, la ciutat hauria d'assumir uns 800.000 euros anuals addicionals: "La bona gestió ens permet aturar una pujada molt important de la taxa".
Canvi d'hàbits: l'orgànica lidera per primer cop
El nou model també ha modificat profundament la composició dels residus. Abans de la seva implantació, el rebuig representava el 77% del total, mentre que l'orgànica amb prou feines arribava al 10%.
Ara, la situació s'ha invertit. L'orgànica és la fracció majoritària amb un 31%, seguida molt de prop pel rebuig (30%), els envasos (21%), el paper (12%) i el vidre (6%).
El regidor d'Acció Climàtica, Pol Huguet, ha destacat la magnitud del canvi: "Estem reciclant tres vegades més orgànica i quatre vegades més envasos que abans". Aquest increment és clau, ja que permet recuperar materials i reduir la dependència de recursos externs.
El paper clau del comerç
El sector comercial ha estat determinant en aquest èxit. Actualment, 1.300 establiments participen en el sistema porta a porta, amb una taxa de reciclatge que ha passat del 47% inicial al 81% actual. El volum de residus recollits per aquesta via també ha crescut notablement, representant ja el 12,8% del total de la ciutat, molt per sobre del 2,4% anterior.
Segons Huguet, aquest model no només millora els resultats globals, sinó que també contribueix a una millor qualitat de les fraccions recollides.
Implicació ciutadana i pedagogia
El desplegament del sistema ha anat acompanyat d'un important esforç pedagògic. L'Ajuntament ha enviat més de 46.000 cartes informatives, ha repartit més de 37.000 kits de reciclatge i ha organitzat una trentena de xerrades amb milers d'assistents.
A més, el 89% dels habitatges i locals ja disposen de la targeta necessària per utilitzar els contenidors tancats. Aquesta alta cobertura ha estat clau per garantir l'eficàcia del sistema. Huguet ha volgut enviar un missatge clar a la ciutadania: "Aquest model no està pensat per qui ja reciclava, sinó per aconseguir que qui no ho feia s'hi posi. I està funcionant".
Tolerància zero amb l'incivisme
Tot i els bons resultats, el consistori manté una política ferma contra les conductes incíviques. S'han reforçat els equips d'informadors ambientals, s'ha incrementat la vigilància policial i s'han imposat 39 multes en els darrers mesos.
També s'ha introduït una taxa addicional de 88,22 euros anuals per a aquells usuaris que no utilitzin el sistema durant tot un any. Aquesta mesura busca incentivar el compliment i respondre a una demanda ciutadana: evitar que qui no recicla pagui el mateix que qui sí que ho fa.
Un model amb impacte més enllà de la ciutat
Per a Albert Planell, el cas de Manresa "té un valor exemplar". Durant la seva intervenció, ha contextualitzat la importància del reciclatge en un escenari global de manca de matèries primeres: "A Europa no tenim recursos infinits. El que tenim és el que recuperem. Si no separem bé des del principi, no podem aprofitar els materials".
Planell ha remarcat que el model manresà demostra que és possible aplicar sistemes avançats en ciutats grans, un repte que sovint es considera més complex que en municipis petits.
Mirant cap al futur
L'Ajuntament ja treballa en noves accions per consolidar els resultats. Entre elles, una nova campanya informativa prevista per aquest 2026 i millores tècniques en els contenidors per reduir impropis.
El repte, segons els responsables municipals, no és només assolir bons resultats, sinó mantenir-los en el temps. L'experiència d'altres municipis indica que, sense seguiment, els índexs poden disminuir progressivament. En aquest sentit, Huguet ha advertit: "Si ens relaxem, podem perdre un 2% anual. Cal mantenir la tensió i continuar innovant".
Cap a un model sense abocadors
El debat sobre els residus també apunta a un horitzó més ambiciós. Segons Planell, l'objectiu a llarg termini és eliminar completament la necessitat d'abocadors: "No és que d'aquí a deu anys haguem de buscar un nou abocador. És que no n'hi ha d'haver. L'any 2035 no hauríem de portar-hi res".
Un èxit col·lectiu
Les dades de Manresa reflecteixen un canvi profund que va més enllà de la gestió municipal. És el resultat d'un esforç compartit entre administració, ciutadania i teixit econòmic. Tal com ha conclòs l'alcalde, "només tenim un planeta i hem de ser capaços de deixar-lo en les millors condicions possibles".
