Ni tot estava guanyat després que La Bruixa d'Or vencés contra el València Bàsquet ni tot està perdut amb la derrota a Fuenlabrada. Aquest és el missatge que va llançar Pedro Martínez a la prèvia de la darrera jornada, sent conscient el tècnic que la derrota és sempre una possibilitat. I és el missatge on aferrar-se. Malgrat els resultats no són bons, l'equip manresà transmet unes sensacions diferents a les dues darreres temporades. No acostuma a baixar els braços. Lluita fins al darrer alè, excepte dissabte passat. I ha recuperat la connexió amb els seus afeccionats. A partir d'aquí, el treball ha ser el camí per revertir la situació. La salvació és només a una victòria quan queden encara dos terços de temporada.
Per acabar, una petita reflexió sobre l'economia de les entitats esportives. Les dues darreres temporades, amb descens esportiu no consumat, el Bàsquet Manresa ha tancat amb un lleuger superàvit. 8.000€ la temporada passada i 10.000€ l'anterior. Altres clubs que el passat curs van tenir uns números pitjors en l'aspecte econòmic van salvar la categoria sense massa patiments En canvi, les temporades 2009/10 i 2010/11 van acabar amb un dèficit conjunt de 1.500.000€. Llavors, l'equip es va salvar. És a dir, qui estira més el braç que la màniga se n'acaba sortint. Qui s'adapta al què té n'acaba pagant les conseqüències. És normal que això es permeti?
