El P. Abat de Montserrat, Josep M. Soler, acaba de publicar el llibre La plaça de Diognet (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, col·lecció Saurí 181), en el qual recull intervencions públiques sobre diferents temes, adreçades a persones no necessàriament vinculades a l'Església, però desitjoses d'acollir una visió cristiana de les realitats socials. Aquests textos estan pensats i escrits amb voluntat de diàleg i de contribució a la reflexió. Molts dels fòrums en els quals el P. Josep M. Soler ha anat intervenint durant aquests primers deu anys com a responsable de la comunitat benedictina de Montserrat, i que han demanat una paraula des de la fe cristiana, estan constituïts de vegades per entitats d'Església, però també en una part considerable per homes i dones que se senten al marge de la vida eclesial, que tenen altres opcions religiosoespirituals o que no creuen.

Per tant, com afirma el P. Abat de Montserrat en el pròleg del llibre, "a més de la dinamització a l'interior de les comunitats cristianes, la paraula de l'Església s'ha de fer present, també, en aquest context públic si vol ser significativa per a la nostra societat i aportar-hi la llum i la frescor espiritual de l'Evangeli"; i això, continua, "ho ha de fer, no pas amb formes imperatives i amb tons agressius, sinó amb voluntat d'establir un diàleg respectuós amb la cultura ambiental, una cultura que penetra subtilment tants àmbits de l'existència diària de la gent, també dels creients". Si no fos així, "es podrien provocar col·lisions frontals a diversos nivells que no farien cap bé a la societat; i això no significa cedir en allò que és essencial a la fe cristiana i a la seva visió de la persona, sinó presentar-ho raonablement tot deixant-se interpel·lar pels qüestionaments actuals, sense por i des de la confiança en la força de la Paraula de Déu", assegura el P. Josep M. Soler.

"Actualment, l'Església no es pot situar en la societat de la manera que ho havia fet abans en alguns indrets, sinó que per fidelitat a la seva missió ha d'anar trobant una manera nova de ser present i activa; amb una veu que es faci entenedora i atraient i amb una pràctica que sigui testimoni de l'amor de Déu a la humanitat". És amb aquest esperit que el P. Abat Josep M. Soler es va adreçar als destinataris dels textos, que van donar lloc a intercanvis "força interessants" amb gent molt variada, i que ara s'adreça al lector de La plaça de Diognet.

El llibre està estructurat en tres parts: Cristians en el món d'avui, Per una ètica global i Humanisme, fe i cultura. Cadascuna d'elles conté articles o conferències pronunciades en fòrums, fundacions i associacions molt diverses.

La justificació del títol del llibre
Per justificar el títol del llibre, el P. Josep M. Soler explica que Diognet va ser el destinatari d'una carta (Carta a Diognet) de finals del s. II o de principis del s. III d. C. que ha arribat fins a nosaltres, d'autor desconegut, però que del text es dedueix que era un personatge no cristià, culte, d'alt nivell social i interessat a conèixer el cristianisme. Com d'altres textos dels primers cristians, aquesta carta busca d'exposar de manera entenedora per als no cristians alguns aspectes notables del pensament cristià. I, alhora, busca també punts de contacte amb el pensament greco-llatí del moment per tal de mostrar que la fe cristiana és raonable i que pot confrontar-se amb la reflexió filosòfica coetània. El nom de Diognet és, doncs, simbòlic, perquè "fa referència a molts membres de la nostra societat que no tenen una convicció cristiana sedimentada ni potser religiosa en sentit ampli, però amb els quals els cristians hem de dialogar perquè som part de la mateixa societat, en compartim les mateixes problemàtiques i conjuntament hem de trobar uns valors comuns que ens permetin de fonamentar una ètica que pugui ser socialment compartida", afirma el P. Abat de Montserrat.

"Els cristians actuals ens hem d'adreçar a la gent que no comparteix les nostres conviccions de fe o se les qüestiona, amb tot el respecte; procurant establir canals de diàleg, fent un esforç de comprensió i de pedagogia, sense voler imposar res i evitant confrontacions agres i enfrontaments crispadors que no solen ajudar la convivència en una societat plural i democràtica. Com un servei a les persones i al conjunt de la societat, hem de proposar en el debat social tan marcat per la multiplicitat d'idees en circulació, la raó de les nostres conviccions, de la nostra visió de la persona humana, de la nostra esperança", assegura el P. Josep M. Soler. "Aquest diàleg amb els Diognets del s. XXI s'ha de fer en els diversos fòrums de la societat actual on s'intercanvien idees, es debaten problemes, es busquen camins de futur; a més, en la societat mediàtica i globalitzada actual, tot el que es diu en aquests àmbits troba el seu ressò en els mitjans de comunicació, que ho divulguen: per això en el títol parlo de plaça; també és un concepte simbòlic", argumenta.

Festivitat de la Mare de Déu de Montserrat
Amb motiu de la Festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, dimarts 26, a les 22h, se celebrarà la tradicional Vetlla de Santa Maria, que presidirà el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Agustí Cortés, i que es podrà seguir en directe a través de Ràdio Estel i Ràdio Principat –i també per internet: www.abadiamontserrat.cat-.

La peculiaritat de la Vetlla de Santa Maria de Montserrat és que la "Litúrgia de la Paraula" està més desenvolupada, ja que està composta per tres salms i diverses lectures i, en el moment de l'Ofertori, el P. Abat rep l'ofrena de l'oli simbòlic pel manteniment de llànties que cremen durant tot l'any en la Basílica, i que representen a totes les comarques de Catalunya i també a moviments i institucions que les han anat ofrenant des del 1947.

L'origen de l'actual Vetlla de Santa Maria es remunta a l'any 1947, quan es van celebrar les festes de l'entronització. En aquella ocasió, es va reprendre la tradició multisecular de "vetllar Santa Maria". Van ser molts els pelegrins i devots que en grup, en família o individualment van pujar a la Basílica de Montserrat la nit del dia 26 per venerar la Santa Imatge abans de ser col·locada definitivament en el seu nou tron. Els pelegrins i devots eren rebuts pel P. Adalbert Franquesa, que en aquell moment era el Sagristà Major. L'endemà, dia 27, va tenir lloc la solemne celebració de l'Eucaristia a les places, en la qual el poble català va fer ofrena a la Mare de Déu d'un nou tron. L'organització de les anomenades "festes de l'entronització" va anar a càrrec de la comunitat monàstica i de la Comissió Abat Oliba. Des d'aquell moment, la Vetlla de Santa Maria s'ha celebrat ininterrompudament fins als nostres dies.

Cal recordar que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya posa a disposició dels pelegrins dos trens cremallera especials, de baixada, del Monestir a l'estació de Monistrol-Vila, quan finalitzi la Vetlla. La sortida de l'estació del Monestir de Montserrat serà a les 0.30h i a la 1.00h de la nit del dimarts al dimecres 27 d'abril. Més informació d'horaris del cremallera a www.fgc.cat i www.cremallerademontserrat.cat.

Pel que fa a l'endemà, dimecres 27, Festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, el cardenal de Barcelona, Mons. Lluís Martínez Sistach, presidirà la missa conventual del monestir, a les 11h; i a les 13h, l'Escolania cantarà la Salve i el Virolai, que també es podran seguir per Ràdio Estel i Ràdio Principat –i per mitjà del web www.abadiamontserrat.cat-.

Dimecres 27, entrada gratuïta al Museu de Montserrat
Dimecres 27, Festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, l'entrada al Museu de Montserrat serà gratuïta. Durant aquesta jornada, els pelegrins i visitants de Montserrat que ho desitgin tindran l'ocasió de veure les obres de la col·lecció permanent del MDM i de les dues exposicions temporals de manera gratuïta, entre les 10 i les 17.45h.

El Museu de Montserrat compta amb una representativa col·lecció de pintura i escultura modernes de mitjan s. XIX fins al s. XXI, que integren la més completa mostra de l'impressionisme francès i una rica col·lecció de pintura catalana, amb obres d'artistes tan reconeguts com Joaquim Vayreda, Martí Alsina, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Isidre Nonell, Joaquim Mir, Pablo Picasso o Salvador Dalí, entre d'altres. Cal no oblidar la col·lecció d'icones Phos hilaron, la Nigra sum, dedicada a la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, i la secció d'arqueologia de l'Orient Bíblic del museu –ampliada recentment amb una mostra sobre el món de la Bíblia, amb materials que va adquirir fa cent anys el P. Bonaventura Ubach- i les exposicions temporals.

Les exposicions temporals del MDM
Actualment, a la Sala Daura es pot veure l'exposició més espectacular de les realitzades fins ara a Montserrat. Vint retrats de monjos pintats per l'artista Jaime Súnico, tots ells amb el mateix format (200 x 84 cm.), configuren la mostra Jaime Súnico. Monjos, pintures, que es podrà visitar fins el proper 3 de juliol. Aquesta exposició ve a ser, segons el P. Josep de C. Laplana, director del MDM, "un transsumpte en pintura de l'esperit que amara la pel·lícula El gran silenci, de Philip Gröning, una exploració de les profunditats de l'ànima que afloren en fesomies i mirades que interpel·len l'espectador".

Aquests vint retrats configuren una galeria de "testimonis de l'invisible" i estan pensades per constituir una sèrie compacta, que s'estrena al Museu de Montserrat. Posteriorment, i abans de disgregar-se –algunes d'aquestes pintures ja estan adquirides per col·leccionistes i institucions-, l'exposició viatjarà per l'Estat espanyol i per Alemanya, que han manifestat gran interès de mostrar-la, com un fet cultural d'alt nivell i d'un missatge humà molt intens.

Paral·lelament a l'exposició Jaime Súnico. Monjos, pintures, el Museu de Montserrat presenta també una mostra complementària, que li serveix d'introducció, i que porta per títol: Els antics anacoretes. Gravats dels segles XVI i XVII de l'Abadia de Montserrat. Aquesta col·lecció de 55 estampes, segons el dibuix de Marten de Vos i gravades per Jan i Raphael Sadeler i els seus seguidors, es pot veure a l'Espai d'art Pere Pruna del MDM, també fins el 3 de juliol de 2011. Cadascun dels gravats exposat va acompanyat d'un text que explica la història, sovint anecdòtica i curiosa, de cada anacoreta, home o dona.