Tots dos han ofert un espectacle de quinze minuts cadascun -el de dansa potser ha durat una mica més- en el qual han intentat explicar, de diferents maneres, com és viure amb una discapacitat i fins a quin punt la societat sap estar a l'alçada de les circumstàncies.
El primer en començar ha estat Marc Buxaderas, que amb només 17 anys i una gran "vena teatrera", ha dit ell mateix, ha explicat, de manera molt amena i amb un to còmic, diverses anècdotes vitals i de les seves vacances d'enguany que han fet riure de valent un públic que cada cop era més nombrós. Buxaderas va amb cadira de rodes perquè va patir una paràlisi cerebral mentre intentava sortir del ventre de la seva mare. Amb un posat astut i una intel·ligència aparentment visible, el primer protagonista del migdia al pati del Kursaal ha explicat que va en cadira de rodes perquè "quan em vull posar dret sóc com un ou, que quan s'intenta aixecar cau a terra". Una de les històries que més riure ha fet a la gent ha estat quan ha explicat que un dia li van demanar si podia jugar a futbol. Ell va respondre, irònicament, "parlaré amb el Luís Enrique i li demanaré que em posi al costat del Douglas".
Buxaderas s'ha acomiadat deixant una cosa ben clara: "aquí ningú és minusvàlid". Aquesta paraula, segons, ell, hauria d'estar prohibida.
La següent actuació, que ha estat una mica més llarga que el monòleg (que fins i tot s'ha fet curt), anava a tocar la fibra. La primera imatge: un home que anava amb cadira de rodes però sense la cadira; ell estirat a terra, amb uns peus visiblement mancats de maneig, però unes mans amb força per aixecar tot el seu cos. D'esquena al públic, la figura dreta d'una ballarina, immòbil.
L'espectacle ha començat amb una ambientació musical dura, tètrica, trista, desoladora. L'home, de quatre grapes, ha anat a buscar la seva cadira, que estava a terra tombada, i amb uns moviments precisos i estudiats ha intentat posar-la dreta. De sobte, l'estàtica ballarina ha començat a sacsejar-se, a fer batzegades -com convulsions- i a esbatre tot el seu cos, amb cara infausta i la mirada perduda, com mig espantada. Com si ella estigués patint de primera mà el fet de sentir-se poc reconeguda i útil per tenir una patologia -malauradament i injustament- moltes vegades excloent; com si es trobés malament; com si li costés avançar en cada passa que feia...
Els dos protagonistes de la representació -anomenada "Quebradas e imperfectas"- han fet malabars artístics i ballats fins que finalment, han arribat, plegats, a la cadira de rodes en una coreografia que feia estremir i encongir el cor.
La companyia que ha dut a terme el darrer espectacle ha estat Colectivo El Brote, formada per la bagenca Davínia Descals i el basc Íñigo Martínez. En la mostra que han fet el que han intentat ha estat, tal com ha explicat la mateixa Descals un cop han acabat, "connectar l'espectador amb les sensacions, vivències i emocions que poden arribar a experimentar persones amb malalties poc conegudes, com és el cas de l'Íñigo, que pateix la patologia de l'osteogènesi impefecta, més coneguda com la dels ossos de vidre". La ballarina també ha comentat que aquest fragment interpretat serà una part d'un espectacle més llarg que parlarà del mateix i que els dos protagonistes ja estan posant en marxa.
Marc Buxaderas ha fet riure de valent el públic amb les seves anècdotes més divertides d'aquest estiu Foto: AFT
