Biomarcadors i diferències socials, claus per superar els cent anys

Un estudi, amb participació destacada de l'ICS Catalunya Central, analitza per primer cop la relació entre biomarcadors i entorn social en la longevitat extrema

Publicat el 24 de juliol de 2025 a les 15:12
Actualitzat el 24 de juliol de 2025 a les 15:14

Un estudi liderat per l'ICS Catalunya Central i la Universitat de Girona identifica diversos biomarcadors associats a la longevitat, però també remarca la importància dels factors socials i econòmics. El treball apunta que viure més de cent anys depèn tant de la salut biològica com del context i l'adaptació a l'entorn.

Valors sanguinis associats a la longevitat

Les persones centenàries comparteixen certs trets biològics. Segons un estudi publicat a la revista Biogerontology, liderat per Josep Vidal, cap de recerca de l'ICS Catalunya Central - IDIAPJGol, i Manuel A. Moreno, investigador i doctorant de la mateixa institució i del grup GRECS de la Universitat de Girona, els nivells baixos de glucosa, creatinina i àcid úric en sang estan estretament relacionats amb una major probabilitat d'arribar als cent anys.

També s'han detectat valors intermedis de ferritina i colesterol com a indicadors positius. En concret, el control rigorós de la glucosa en sang, tant en dejú com a través de l'hemoglobina glicada (HbA1c), es presenta com un dels elements clau per garantir la supervivència a edats molt avançades.

No tot és biologia: el context social, determinant

Tot i les evidències clíniques, els autors de l'estudi remarquen que els biomarcadors no expliquen per ells sols la longevitat. De fet, una part significativa dels centenaris estudiats prové de contextos de vulnerabilitat social. El 24 % d'ells estaven exempts de copagament sanitari, un indicador clar de pobresa, en contrast amb només el 3,8 % de les persones que no van arribar als cent anys.

A més, gairebé un 30 % dels centenaris vivien en zones urbanes amb alts índexs de Gini, una mesura de desigualtat econòmica. Aquestes dades suggereixen que la resiliència biològica, un bon entorn comunitari i hàbits saludables poden compensar unes condicions socioeconòmiques adverses.

La pandèmia i la resiliència com a factors reveladors

L'estudi també observa que durant la pandèmia de Covid-19, les persones que van experimentar millores en els seus biomarcadors van tenir més probabilitats de sobreviure, reforçant la idea d'una resiliència biològica i social.

És el primer treball que analitza de forma conjunta l'impacte dels biomarcadors i del context social sobre la longevitat, utilitzant dades individuals i contextuals per evitar biaixos. Segons Manuel A. Moreno, primer signant de l'article, "la longevitat no depèn només dels valors clínics, sinó també de l'entorn on vivim i com ens hi adaptem. Es tracta d'un procés multifactorial que combina biologia, comportament i condicions socials".