Lluís Gavaldà: Veiem la situació amb molta satisfacció perquè, a part de músics, som gent que escolta música i teníem ganes que apareguessin grups nous amb propostes diferents i originals. El nou panorama ha obert el ventall estilístic i han sorgit músics amb discos de debut amb una qualitat extraordinària i amb molt de talent. Però això no treu que s'hagin de menystenir les altres generacions. Aquest país té certa tendència a tenir només un poeta, un pintor, un arquitecte i de seguida arraconem a la resta. S'han de valorar les noves generacions sense menystenir els músics que van treballar en català quan no estava tan ben vista ni de moda.

- Us sentiu un grup supervivent del rock català dels anys 90 després de la desaparició de grups com Sopa de Cabra, Sau, Sangtraït i Ja T'ho Diré?
LL. G: No, més aviat ens sentim un grup pont entre la generació dels 90 i la d'ara, potser perquè el moment més àlgid que varem tenir de popularitat va ser amb el "Bon Dia" i no era ni l'època del rock català ni la d'ara. Tenim una trajectòria prou llarga per enllaçar la gent que feia música llavors amb la que fa música ara, tot i que potser a nivell de referents i d'estil musical tenim més punts en comú amb els grups musicals d'ara.

- I de cara a aquest nou disc que presentareu a la sala Silenci properament, per què heu decidit posar-li "Fràgil"?
LL. G: Hem decidit posar-li "Fràgil" perquè creiem que estem en un punt en el què no ens fa vergonya mostrar la nostra fragilitat. A nivell artístic, creatiu i personal arriba un moment en què mostrar les teves cicatrius i febleses no solsament ja no t'afebleix sinó que t'humanitza i et fa més creïble. Quan ets jove només et vols mostrar com un superheroi que té poders i a la llarga t'adones que la gent amb poders només surt a les pel·lícules i que en general la gent que vivim i treballem a Catalunya som gent que tenim moments d'alegria i de feblesa i està bé ensenyar aquestes les dues parts.

- Aquest 10é nou disc és un disc menys recarregat, amb menys instruments i on es potencia la melodia, com us ha ajudat el productor Brad Jones en aquesta tasca?
Joan Reig: Brad Jones ve de la tradició del power pop, de ressaltar les tornades i que tots els instruments estiguin al servei de la melodia que fa la veu. Això és la música pop tal com l'entenem nosaltres, i Brad Jones és un alquimista en aquesta feina, per això és el quart disc que fem amb ell. Quan varem treballar-hi per primera vegada amb el disc "Respira" ja vam veure que seria una llarga trajectòria. Encara que ell sempre deia que no faria més de tres discos seguits amb un mateix artista, amb nosaltres ha fet una excepció, la qual cosa ens omple d'orgull i satisfacció. En les cançons es nota la petjada del Brad Jones, com també es nota la de la banda formada també pel Joan Pau Chavez i el David Muños, a més del Falin Cáceres, el Lluís Gavaldà i jo.

- Us ha costat molt escriure aquestes 12 cançons que formen el disc "Fràgil"?
Ll. G: Cada vegada ens costa més perquè cada vegada tenim més cançons fetes i això vol dir que correm més el risc de fer una cançó que ja hem fet abans. En cada disc que treus hi ha més referents a la teva pròpia discografia a les quals la gent pot emmirallar les cançons noves. Cada vegada costa més fer una cosa original i que sigui diferent del què hem fet fins ara, però aquest és el repte i la gràcia.

- Creieu que són lletres més personals que les dels altres àlbums?
Ll. G: La gent diu que sí i, francament, potser tenen raó. A l'hora de fer les cançons sempre penses que cada una d'elles és personal i potser ara ens fa menys vergonya parlar del què ens passa pel cap i pel cor, i abans ho disfressàvem més i parlàvem del què veiem. Però jo crec que una cançó, per norma general, és una barreja d'autobiografia i de ficció, i la gràcia és que potser la part que et penses que és més personal no ho és i a la part més impersonal és on et despulles més.

- En una entrevista a Catalunya Ràdio, al programa L'Oracle d'en Xavier Grasset deies que aquest nou disc no té complexes. "Fràgil" té lletres enfocades des del punt de vista de la dona com "Draps de cuina". Quin objectiu tenen aquestes lletres?
Ll. G: És bo posar-se en la pell d'una altre persona perquè això fa que la lletra vagi per un camí que no és el típic i tòpic. Posant-me en la pell d'una dona crees un escenari diferent i a mi m'agrada l'univers femení perquè trobo que és més complexa, més ric i dóna més joc. Si parles de sentiments, per norma general, la dona té una visió bastant més complerta del què són les relacions sentimentals que no pas l'home, que més aviat pensa en un altre òrgan que no és precisament el cervell.

- I amb la cançó "Un cop de cotxe" buscàveu alguna reacció per part dels oients pel final que té?
Ll. G: No, simplement es tracta que el final sigui sorprenent. No buscàvem una reacció sinó posar-te en el paper d'una persona que no ets tu i imaginar què li pot estar passant pel cap.

- "El poble sota el barret de fum" és l'única cançó del disc escrita per Joan Reig. Què explica la cançó?
J. R: És una carta d'amor escrita al nostra poble amb la intenció de despertar l'esperit crític de la gent. Nosaltres sempre hem dit que som nacionalistes i la nostra manera és ser-ho des de l'esperit crític. La cançó parteix de la perspectiva que l'amor a la pàtria, al teu poble o a la teva parella no t'encegui i no et permeti veure les coses tal com són i és una carta d'amor al nostre poble dient les coses que no ens agraden gaire. A més, és una posada al dia d'una proposta que ja varem fer en el disc "Calla i Balla" l'any 1991 on hi havia cançons com "Tarragona m'esborrona" i "Constantí, molta merda i poc vi" que ja eren cartes d'amor al nostra poble. Gairebé vint anys més tard ens tornem a mirar Constantí i el què surt és "El poble sota el barret de fum" on expliquem que hi ha coses que han canviat i coses que no han canviat i haurien de canviar.

- Pel què fa al concert que fareu aquí a Manresa el 10 de juny, des del 27 d'agost del 2004 que no heu tocat a Manresa, que significa per a vosaltres torna a aquí?
J. R: El Bages i les comarques centrals han estat sempre terres on ens hem sentit molt estimats. A la capital feia temps que no veníem a tocar, però sí que hem anat pel Bages i és una satisfacció tornar, i més en una sala com aquesta: una proposta de gent jove que crea un espai d'oci també enfocat per la música en directe. Això avui en dia, des de la iniciativa privada, és bastant impensable i agosarat, i per això ens fa molta gràcia venir a Silenci i recolzar aquest tipus d'iniciatives: gent que se la juga per portar músics del país des de la iniciativa privada. A part que la sala té una acústica meravellosa i és un lloc per tocar diferent dels habituals on acostumem a tocar a l'estiu, que és en embalats. A vegades, l'essència del rock & roll es viu més amb sales i tenint el contacte directe amb el públic que no pas en grans espais oberts.

- I podeu avançar-nos una mica com serà el concert a Manresa?
J. R: Tocarem 11 de les 12 cançons del nou disc i també hi haurà un recull de cançons velles que fa anys que no toquem com la cançó "No diguis res" del tercer disc "Fruits Sex" per sorprendre a la gent. A més, també tocarem èxits més recents que la gent espera com "Pau", "XL", "Agost" i "Èxit". És doncs un equilibri entre el disc nou, cançons antigues i cançons dels darrers 7- 8 anys.

- Després de mig any sense toca en directe el 23 d'abril veu començar la gira de promoció del disc a Castelló d'Empúries. Quina valoració feu dels concerts fets fins ara?
Ll. G: El cert és que aquests concert de principi de gira sempre ens sorprenen molt perquè pensem que el disc porta poc temps al mercat i hi pot haver gent que encara no l'ha escoltat, però des del primer concert hem vist que la gent ja canta les cançons com si fossin de discos de fa 3 o 4 anys i això ens sorprèn cada vegada que passa.

- La gira ja està tancada?
Ll. G: No, estem acabant de tancar-la, però la contractació encara està oberta.
J. R: Jo crec que a partir de l'octubre empalmarem la gira d'estiu amb una gira d'hivern que estem preparant que serà la segona part d'"Els Pets Fan Teatre".