L'activista veïnal manresana Juliana Casero García i l'Associació per la Igualtat Adona't, de Sallent, rebran el Premi Maria Casajuana 2025, que entrega des del 2002 ERC Manresa i Jovent Republicà, amb motiu del 8-M, Dia Internacional de les Dones. El guardó vol evidenciar la lluita, l'esforç, la constància i la implicació de les dones en la vida laboral i social. Les premiades s'han donat a conèixer aquest dijous, en una roda de premsa al local d'ERC. Els guardons s'entregaran el dijous 13 de març a les 7 de la tarda, a la Sala Els Carlins, en un acte públic.
Entre el 2002 i 2025, Esquerra ha reconegut la trajectòria de 23 manresanes, i el 2019 va sumar la distinció anual a una entitat de la comarca, per tal de donar valor i visibilitzar la tasca que realitzen. La presidenta del jurat i regidora de Drets Socials de l'Ajuntament de Manresa, Mariona Homs, ha estat l'encarregada de presentar el premi i els membres que conformen el jurat d'enguany. Per la seva banda, la secretària de Feminismes d'ERC Manresa i Bages, Mariona Descarrega, ha presentat les premiades i ha exposat els motius pels quals han estat escollides.
Casero, que ha recordat els primers anys de vida a Manresa, ha assegurat que li fa "moltíssima il·lusió" el premi, i l'ha volgut compartir amb tota la gent que li ha donat suport i ajuda al llarg de tota la seva trajectòria social.
Per la seva banda, la presidenta d'Adona't, Ester Suades Sabaté, ha agraït el guardó, que "no ens esperàvem", i ha fet un clam a les dones joves a sumar-se a entitats de voluntariat.
Les premiades 2025
Juliana Casero Garcia va néixer a Manresa l'any 1948. És mare d'una filla i àvia de dos nets. D'una família treballadora, ja de ben petita es feia càrrec d'ajudar a casa, tenint cura dels seus germans, sobretot el petit, compaginant-ho amb els estudis. Va treballar trenta-cinc anys a la Fàbrica Bertran i Serra, la coneguda com a Fàbrica Nova de Manresa. Es va casar i va anar a viure a Sant Fruitós de Bages, on va néixer seva filla Eva, i hi va romandre diversos anys desenvolupant diferents tasques. Va tornar a Manresa, al barri de la Balconada, i es va preocupar de la cura dels seus pares. Aleshores va començar la seva tasca d'activista veïnal, fidel sempre als seus principis socials, en defensa d'un barri de gent treballadora, la Balconada.
A principis dels anys 2000 es va integrar a la junta de l'Associació de Veïns com a vocal, i el febrer del 2006 va passar a presidir-la. Van ser anys de transformació del barri. Anys en què també va treballar colze a colze amb la resta d'associacions, la comarca i la resta del país. L'any 2009, paral·lelament, va presidir la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa. Va participar també en diversos consells, el de la Ciutat i el de la Gent Gran. El 2012 va deixar la presidència de l'AV del barri, però continua la tasca social com a representant i presidenta del Casal de la Gent Gran de la Balconada, i vocal de la junta de l'associació de veïns, que continua fent en l'actualitat.
L'Associació per la Igualtat Adona't, de Sallent, va néixer el 14 de febrer del 2006 per promoure la igualtat efectiva entre dones i homes, aconseguint la participació de tothom en tots els àmbits: social, polític, familiar, cultural, esportiu, etc..., sense cap tipus de discriminació, mitjançant formació, lleure, xerrades de tot tipus, taules rodones, acompanyaments especials i tot allò que ajudi a assolir i garantir la defensa de les dones i erradicar la violència de gènere.
Actualment compta amb 220 sòcies, és una associació viva i reivindicativa, basada en el voluntariat i la col·laboració amb altres entitats i col·lectius, i sense ànim de lucre. Té una programació pròpia d'activitats anuals i participa en la vida social i cultural de Sallent, com fent xerrades i tallers diversos, cinema a la fresca, campanyes del 8-M i 25-N, clubs de lectura, hores del conte, campanyes a comerços, concerts, exposicions i presentacions de llibres. Entre els projectes realitzats aquests anys hi ha la pintada d'un mural i la marxa del 25-N, l'impuls de la creació de la geganta Joana la Negra, l'arxiu sobre la Memòria de les treballadores de les fabriques tèxtils de Sallent i Cabrianes, l'edició i publicació del llibre Records del meu camí, de Maria Galobart i Freixa, i l'impuls al nomenclàtor femení de carrers i places, entre altres.
