L'arribada del fred ens porta una sèrie de productes propis d'aquesta època de l'any. Una de les verdures que més s'associen al fred és la col d'hivern, un vegetal que té la seva pròpia varietat a Manresa. Amb el nom de col verda manresana només es cultiva a les zones de regadiu que envolten la ciutat de Manresa. El cultiu de la col manresana és patrimoni d'uns pocs pagesos que la conreen des de fa molt anys
 
Un d'aquests pagesos és Lluís Santacreu, de la finca de Cal Santacreu al Poal, venedor de verdura i fruita al mercat Puigmercadal i al web verduracollidaavui.cat . Per Santacreu una de les característiques d'aquesta col és el seu gust fort. Un altre element identificatiu es el poc cabdell d'aquesta col. És a dir, que la característica part central, més compacta amb les fulles groguenques i enganxades, és més petita que en altres varietats. Per això és una col més oberta i, per tant, més voluminosa. Una varietat amb fulles de color verd fosc que és semblant a una col de muntanya com la de Puigcerdà, encara que presenten diferències en la fulla ja que la col cerdana és més arrissada i la manresana és de fulla més llisa.
 
El fred va estretament relacionat amb la col i el seu gust final. Una característica que va de bracet amb aquesta varietat local i el clima propi de l'hivern manresà. La ciutat està situada en una fondalada geogràfica que provoca hiverns caracteritzats pel fred intens i les glaçades. Segons Lluís Santacreu, aquest fred és clau i va molt bé per a la col manresana ja que la fa més tova i gustosa. Enmig de l'hivern, amb els dies de boira i el gebre emblanquinant les fulles de les cols, és quan aquesta verdura és més bona. És per això que, des de Cal Santacreu, decideixen collir i comercialitzar la col manresana en funció de la intensitat del fred que hi ha hagut, perquè les baixes temperatures són les que garanteixen la qualitat i el seu sabor intens.
 
El gust característic de la col manresana fa que pugui ser ingredient de receptes nutritives pròpies de l'hivern com el trinxat, que també es pugui menjar bullida amb patata o que sigui un bon acompanyament per a la botifarra o altres carns. Tot i així, aquesta col no té un consum gaire generalitzat en la població, ni gaire valoració en la restauració. Lluís Santacreu, amb el coneixement que en té com a venedor i malgrat la poca demanda, explica que hi ha un petit públic que l'espera cada any. La venda es centra en algunes famílies i també en gent gran, que tenen més riquesa cultural dels aliments, reconeixent i diferenciant encara les característiques de la col manresana. El fet que sigui una col poc cabdellada i molt oberta fa que les fulles es panseixin de seguida i ocupi molt espai a la nevera, i això la fa menys atractiva davant altres varietats de col.
 
La promoció de la col manresana, a diferència d'altres productes, no acaba de ser del tot fàcil ja que el nombre de gent a qui agrada la col és més baix al d'hortalisses o fruites més populars.