Després de cinc expedicions a la frontera ucraïnesa que han traslladat a l'Estat un miler de persones refugiades amb la condició de protecció internacional, la Fundació del Convent de Santa Clara se centrarà a partir d'ara en el trasllat de persones malaltes, ferides o dependents a Catalunya i en portar ajuda humanitària a la regió en conflicte. "Entenem que el subministrament de material bèl·lic a la zona no ajuda a aturar la guerra, sinó que l'eternitza" ha raonat Sor Lucía Caram. Per això "hem decidit aturar el trasllat de persones i centrar-nos en subministrar ajuda humanitària -com la de la campanya de les 30 ambulàncies- i tornar amb persones malaltes a qui els hospitals d'Ucraïna no poden donar resposta", ha explicat.

Fins ara, la Fundació del Convent de Santa Clara, a través de les expedicions, ja ha portat 170 persones d'Ucraïna amb la condició de protecció internacional fins a Manresa i altres municipis de la Catalunya Central. Es troben allotjats en 11 pisos que la Fundació ha aconseguit a banda dels 34 que normalment gestiona, amb 23 famílies d'acollida i en altres equipaments. Capítol a part mereixen els dos últims refugiats acollits, que ja han estat persones amb malalties o deficiències importants, i que s'han portat directament a l'hospital Sant Joan de Déu i a la residència Sant Francesc de Santpedor. Caram ha fet una crida a trobar places residencials per acollir persones grans o malaltes.

Aquestes dades han estat facilitades aquest dimecres en roda de premsa per la pròpia Sor Lucía Caram, directora de la Fundació, i pel seu president, Gabriel Prat, que estaven acompanyats per la membre de Voluntaris de CaixaBank, Mireia Gorchs, i per Esteve Pintó que, a banda de ser el president de Pimec Catalunya Central, ha intervingut com a família acollidora.

Lucía Caram ha volgut incidir en el fet que en aquesta ocasió, a diferència d'altres vegades, la resposta de l'administració en la tramitació de documents, l'escolarització dels infants i l'admissió en el circuit sanitari "està essent molt positiva". De fet, destaca que entre els refugiats de la Catalunya Central ja hi ha 22 menors escolaritzats, 13 persones treballant a jornada completa i 8 més que ho fan parcialment. Una de les primeres accions que es van portar a terme va ser l'adaptació dels seus currículums en origen per facilitar-los trobar feina. A banda, hi ha 40 persones que fan formació d'aprenentatge del català i el castellà.

"Aquest conflicte genera víctimes en els dos bàndols", ha recordat la monja, de manera que ha insistit que "l'única solució és que s'aturi la guerra i que es comenci a treballar en la pau" i que "això no es pot fer si es continua enviant material bèl·lic a la zona". Mentrestant, la Fundació tornarà a anar a Ucraïna la propera setmana "per començar a tramitar la documentació per a què de cara al mes de juny puguem organitzar una expedició cap a Catalunya amb persones malaltes i ferides". Fins ara la Fundació ha participat en cinc expedicions, la primera en furgoneta, tres en autocars i, fins i tot, una en un avió d'Open Arms i Solidaire.

[h3]Recepció de l'abat de Montserrat[/h3]
Els Voluntaris de CaixaBank estan organitzant una jornada de trobament de refugiats, famílies d'acollida i voluntaris a Montserrat que se celebrarà el proper dissabte 21 de maig, segons ha explicat Mireia Gorchs. Des de Manresa sortiran en autocars fins a l'ermita de Santa Cecília, i des d'allà caminaran fins al monestir de Montserrat, on seran rebuts per l'abat, Manel Gasch.

Després de conèixer els principals punts de l'entorn, la jornada finalitzarà amb un dinar de germanor.

[h3]"Tornar el que t'ha donat la vida"[/h3]
Esteve Pintó ha explicat la seva experiència com a família acollidora. En el seu cas té un nucli de tres dones, àvia, mare i filla, allotjades a casa seva. "De seguida que vaig veure que Sor Lucía arribava en furgoneta amb els primers refugiats, vaig escriure-li per oferir casa meva", ha explicat. "Em va recollir el guant de seguida".

"Acollir aquestes persones a casa és una manera de tornar el que t'ha donat la vida", ha exposat, "ja que els seus perfils són molt semblants als nostres, i nosaltres no ens imaginem que mai ens pugui passar", ha continuat. Per això ha valorat que "ha de ser molt dura la seva experiència".

Malgrat que es fa difícil plantejar-se "conviure amb persones que no són de la teva sang", Pintó ha explicat que, en el seu cas, "no vam tenir cap dubte en fer-ho". Explica que les dones que té a casa "són molt agraïdes, intenten ajudar en les feines de la llar". Fins i tot els homes que són a Ucraïna, però que ha pogut conèixer per videotrucada, "no deixen de donar-nos les gràcies per l'acolliment".

Amb tot, "la majoria de famílies refugiades que han arribat al Bages amb les que he parlat es plantegen l'estada aquí com un fet puntual", tenen l'objectiu "de tornar al seu país de seguida que puguin".

Sor Lucía Caram ha agraït "la bona estructuració que tenim a la Fundació", que els permet centrar esforços en "l'emergència humanitària que es pateix a Ucraïna", sense deixar d'atendre la Plataforma dels Aliments, els altres refugiats -de Síria, Veneçuela o Colòmbia, entre d'altres- i tota la resta de serveis d'acompanyament.