L'objectiu de la nit és fer un viatge en el temps fins als anys 60 i en això, ens hi ajuda, ja d'entrada l'estètica del grup “Angelina i els moderns”, els primers a fer pujar damunt l'escenari tots els ritmes del ieié català (des de Maria Cinta a una versió d'Al vent de Raimon).

Angelina i els moderns van estrenar la nit seixantera a Stroika. Foto: Marta Ripollès

Hi ha poca gent, i encara menys que s'animi a ballar. Pot més el sentit del ridícul: "ballem més aquí dalt que a baix, però el què em preocupa més és que no en fotrem ni cinc de calaix", fa broma la veu de la banda, Angelina Fàbregues, a qui no costa gaire d'imaginar com a una cantant dels 60 (fins i tot pel to agut de la seva veu).

Òscar Dalmau va fer de Phil Musical. Foto: Marta Ripollès

El factor sorpresa: Dj Phil musical, l'alter ego del periodista i melòman Òscar Dalmau, es decideix a pujar a l'escenari i cantar, sí sí, cantar! una cançó juntament amb la banda "Angelina i els moderns". Entona "Desafinat", com un veritable cantant dels seixanta. Tot i que amb una veu molt més radiofònica que educada en l'art del cant. 

Dj Phil Musical en plena exhibició. Foto: Marta Ripollès

Ens divertim amb l'actuació. Aplaudiments (pocs), un bis i, el canvi es produeix a l'escenari. La banda "Angelina i els moderns" passen de dalt a baix, camaleònics entre el públic, i Dj. Phil musical omple l'escenari. "Mai un Dj, deu haver estat tan observat com aquest", comenta un amic. I té raó: totes les mirades acaben en aquest home, enganxat a unes ulleres gegants.

La Isabel Palà, en Jordi Torras i la Marta Ripollès. Foto: Marta Ripollès

Jo ja havia tingut la oportunitat d'escoltar-lo en una nit d'agost a Menorca, a l'aire lliure, amb el factor novetat i, fins i tot, una parella ballant a ritme de swing. La veritat és que el llistó era amunt. Potser per això la nit va ser portable però hi va faltar un punt de màgia.

Estic segura que hi hagués ajudat el caliu de la gent, que no va acabar de deixar-se anar.

No obstant això, encara somric davant la imatge d'una noia que a primera fila, sola, ballava com si es trobés enmig d'un guateque seixantè.

De fet, aquesta era l'actitud. La bona actitud... ieié!