"... ens vestírem de la manera que vàrem poder, quedan disfrassades de tal manera que semblàbem gitanes". Aquest petit fragment de la crònica que narra la fugida de les monges del convent de Santa Clara de Manresa durant els fets de la Setmana Tràgica de 1909, és un dels molts petits diamants que es poden trobar en dues cròniques que l'arxivera Sor María Pilar Eguiluz guardava gelosament al convent i que Memòria.cat ha transcrit, analitzat i publicat per a què tothom hi tingui accés.

Aquest dijous, Joaquim Aloy, president de l'Associació Memòria i Història de Manresa, Marc Torras, director de l'Arxiu Comarcal del Bages i Sor Lucía Caram han presentat en roda de premsa dues cròniques manuscrites del convent de Santa Clara de gran interès històric que narren els fets de la Setmana Tràgica, el 1909, i de l'etapa compresa entre 1922 i 1958, relatats en primera persona per les dominiques que els va tocar viure aquelles dues convulses etapes. Memòria.cat ofereix la transcripció d'aquests documents fins ara inèdits, les seves cites més destacades, els documents originals amb precisa cal·ligrafia i una valoració històrica dels textos realitzada per Marc Torras.

Els documents

Al primer document es relaten els fets de la Setmana Tràgica (1909), que va comportar l'exclaustració de les monges durant cinc dies. S'hi descriu la seva angoixa en veure que els escamots revolucionaris havien començat a cremar esglésies, la sortida del convent i el seu refugi en cases de familiars i veïns. El document explica que Santa Clara va acollir les monges de les Caputxines i les de l'Ensenyança, després de l'incendi, "una informació que fins ara no es coneixia", segons ha explicat Aloy.

[blockquote]"[...] no sapiguèn quina resolució prendre en mitj d'aquestas penas determinaren acurrucarse dessota d'una olivera y passar la nit axís [...]"[/blockquote]
L'altre document és el dietari dels fets que afectaren la comunitat entre els anys 1922 i 1958. S'hi parla de la seva vida interna: les celebracions religioses, les obres de millora de l'edifici, la malaltia i mort d'algunes monges, etc. S'hi constata també la “pena” que els produeix la proclamació de la República. El capítol més extens, però, és dedicat als fets succeïts el juliol de 1936, quan es veuen obligades novament a sortir del convent i a refugiar-se en diferents cases, tret de quatre monges que s'instal·len a casa d'un capellà, que acabarà sent detingut pels revolucionaris. S'hi descriu l'entrada al convent d'un grup armat, les destrosses ocasionades i el progressiu retorn a la normalitat el 1939, amb la recuperació d'una part de documentació i de béns salvats durant la guerra. La crònica, precisament, està escrita en català fins al 1939, i a partir de llavors, passa a fer-se en castellà.

[blockquote]"[...] El dia 23 al matí [...] es presentà de sobte una gran turba de gent armada que varen detenir el Sr. Capellà, conduint-lo al comitè [...]"[/blockquote]
Els documents tenen també un gran interès ciutadà ja que s'hi relaten diferents fets de gran transcendència local. Alguns dels esdeveniments narrats eren completament desconeguts fins ara. A més a més, l'enquadernació que conté la crònica transcrita entre 1922 i 1958, comença amb anotacions de l'any 1606, i en ella s'hi poden trobar referències a fets més antics encara de la història catalana i com va afectar a Manresa i al convent, tot i que aquestes transcripcions hauran d'esperar.