Pilar Lumbreras té 92 anys i ha estat la darrera monja en actiu al convent de les germanes caputxines de Manresa, la ciutat natal de la fundadora de l'orde a l'Estat. Amb Lumbreras acaba un llegat de 400 anys d'història de les caputxines a la ciutat. La monja admet amb resignació que marxar "no és una alegria" i afegeix que "sempre costa sortir de casa teva". El futur del convent del carrer Talamanca, de gairebé 2.000 metres quadrats construïts, és tota una incògnita. "Aquesta casa la festeja molta gent, però ningú s'atreveix a dir: me la quedo". Des de sempre, el desig de les monges ha estat que sigui "útil" per a la ciutat de Manresa. Amb tot, el convent depèn d'una federació de caputxines que és qui tindrà l'última paraula. En aquest sentit, la presidenta de la federació, María José Cano, va visitar Manresa la setmana passada per a fer gestions.

El convent de les germanes caputxines a Manresa ja no tindrà cap més monja a patir d'aquesta setmana. L'última, la germana Pilar Lumbreras, es traslladarà aquest dimecres a la residència. Al convent, en l'època més esplendorosa, havien arribat a ser més de 25 monges clarisses. Quan ella hi va entrar n'eren setze. "Mai ha estat una comunitat molt nombrosa", assenyala. Però de la quinzena llarga de fa 60 anys, quan Lumbreras va entrar al convent, la xifra ha anat minvant.

Sortir de casa "costa", admet la monja, que recorda que amb la seva marxa es tanca "tot un fet històric per a la ciutat". Amb una única persona al convent, la monja veu que "no té sentit continuar". "Materialment tampoc és viable", afegeix. "Mantenir aquesta casa no és cap broma". Precisament, Pilar Lumbreras assenyala que "tothom hi faria grans projectes al convent", entitats "oficials i les que no són tan oficials", "però a l'hora de capitalitzar la cosa es troben que no hi arriben".

El tancament el veu amb tristesa, però afirma que no s'ha d'anar "en contra de les coses que va donant la vida". "Cada època té coses i estic segura que gent consagrada a Déu n'hi haurà tota la vida, encara que les formes seran diferents", explica. 

Un llegat amb més de 400 anys d'història

Nombrosos fidels i veïns del convent s'han apropat aquest dimarts per acomiadar-se de la Pilar. És el cas de l'Imma Perlacia, que ajuda les monges des de fa anys. Viu el moment "amb enyor i tristesa" i posa en valor la dedicació que han tingut les germanes cap a la ciutat tots els anys, acollint i ajudant en tot el que podien. "Són aquelles coses que no es poden quantificar materialment, però que tenen un valor sentimental molt gran", assenyala.

Incertesa sobre el futur de l'edifici

L'orde de les caputxines a Manresa ocupa una finca al Centre Històric de més de 4.000 metres quadrats, gairebé 2.000 dels quals construïts. És un espai molt atractiu, però com a hàndicap els costos de manteniment són considerables. Fa gairebé 15 anys les monges van voler cedir el convent a la Fundació Sociosanitària perquè s'hi pogués ubicar una residència d'avis. En aquell moment, com a comissari pontifici, el bisbe de Vic va intervenir i es va evitar.

L'any 2018 el papa Francesc va emetre una instrucció anomenada Cor Orans, sobre la vida i l'organització d'algunes comunitats, a través de la qual s'estableix la necessitat que -amb independència dels bisbats- estiguin federades amb altres convents i monestirs amb l'objectiu de treballar i prendre decisions conjuntament.

Ara el futur del convent encara és una incògnita, però la decisió final hauria de passar pel que dirimeixin les germanes de la federació de les caputxines i la Congregació pels Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica de la Santa Seu. "Què s'hi farà no ho sé", diu Pilar Lumbreras. "Pretendents en té molts, però voldríem que fos alguna cosa útil per a la ciutat. Que es compleixi amb la voluntat de totes i cadascuna de les monges que hem viscut aquí", insisteix la monja.